Teresa Colom

La poeta d'Andorra Teresa Colom acaba de publicar a Pagès un nou llibre de poemes. Es diu On tot es vidre i vindria a ser la confirmació d'una veu poètica poderosa i interessant que ja s'havia començat a concretar en llibres anteriors Com mesos de juny, La temperatura d'uns llavis i Elegies del final conegut. Li he demanat que ens expliqui les seves motivacions a l'hora d'escriure i també unes pinzellades sobre el seu últim llibre. Aquest és el resultat.





Escric per sobreviure, per no tornar-me boja. Potser semblo boja per dir-ho. He escrit des de petita però el meu entorn no li'n donava gaire importància. Vaig estudiar econòmiques i vaig estar més de vuit anys treballant en un banc, en el departament de gestió d'actius.

"Carn morta però fresca;
així no vaig decebre el deure.
Em menjava el temps amb cada hora que esperava que passés
i, amb el temps, la vida"

aquest és un dels poemes de "On tot és vidre" i així em vaig sentir durant tots aquells anys. Fa un temps vaig deixar el banc i ara em dedico a allò que ja feia de petita, escriure.





Si em pregunten, què és la poesia? m'agafo a una anècdota protagonitzada pel Louis Armstrong quan en una entrevista una periodista li va preguntar: "Sr. Armstrong, què és el Jazz?" i ell li va respondre: "Estimada, si ho ha de preguntar és que no ho sabrà mai". "On tot és vidre" és un llibre que parla de la quotidianitat, però no d'allò que es veu des de fora. De la soledat quotidiana, de la decepció quotidiana, de tenir ganes de fer alguna bestiesa i alegrar-te de no haver-la fet, de saber que mai la faràs i que hauràs de saber mantenir l'equilibri, i aquesta és una càrrega que pesa sobre tots.

Gràcies Teresa.