"A vegades no controlo les veus de dins": la confessió més crua de Paula Badosa
La tenista catalana s'obre en canal a les seves xarxes després de ser eliminada a Miami i quedar fora del top 100
Paula Badosa està molt lluny dels seus millors temps, una lesió crònica a l'esquena amb què porta lluitant des de fa temps no li posa les coses fàcils. L'exnúmero 2 està passant un moment molt dur físicament i també pels resultats, després de perdre a la segona ronda del Masters 1000 de Miami. Ara disposa de dues setmanes per tornar al top 100 o haurà de disputar la prèvia a Roland Garros.
La catalana ha fet una emotiva publicació a les seves xarxes en què confessa com se sent en aquesta íntima reflexió.
Que fotuda és la por. A vegades sento que no puc controlar les veus dins meu. Les emocions són massa i em veig superada. Els dubtes s'apoderen de mi i em sento perduda en un mar d'emocions.
La de Begur té clar que mai deixarà de lluitar per més complicada que sigui la situació
Hi ha dies que tinc la força suficient, i d'altres en què la muntanya és massa gran... i em pregunto si seré capaç. Hi ha una cosa que tinc clara: sempre ho intentaré amb totes les meves forces. Faré el que faci falta. Sé que estic lluny de la meva millor versió, però també sé que aquesta versió continua dins meu.
A la seva trajectòria destaquen quatre títols, Indian Wells i Belgrad, el 2021; Sidney, el 2022 i Washington, el 2024. També va arribar als quarts de final a Roland Garros, el 2021 i al US Open, el 2024, i a les semifinals de l'Obert d'Austràlia, el 2025.
No seré recordada per ser la que més títols ha guanyat, per vull ser recordada per això. Per aquest moment. Per demostrar que la Paula va ser capaç de sortir-se'n. I que si un nen o una nena està passant per un moment difícil pensi en mi i digui "si ella va poder, jo també". Per això segueixo aquí. Perquè una vegada més demostraré que me'n puc sortir. Serà molt dur, però prometo seguir fins a aconseguir-ho.
Badosa ha volgut agrair el suport que no ha deixat de rebre per part dels seus seguidors.
I als meus fans: gràcies. Perquè moltes vegades sou la força que em falta. Escoltar-vos als partits, amb tant entusiasme quan ni jo mateixa puc, és el més valuós que aquest esport m'ha donat.
