Campiones d'Europa en el procés de relleu generacional

Les que estan acostumades a guanyar encara s'emocionen; ho vam veure al podi amb Bea Ortiz. Les més joves, assimilen èxits absoluts que arriben abans de l'esperat. Es reflectia amb la cara enlluernada de l'Elena Ruiz, 17 anys. Com la Bea, l'Elena també és de Rubí i també ha fitxat pel Sabadell.

Abans, havíem vist tota una Laura Ester, suplent en els partits decisius, felicitant la millor portera de l'Europeu, Martina Terré, del Sant Andreu, i de només 20 anys. La seva germana, la Mariona, portera del Catalunya, ve de ser campiona d'Europa júnior. La Martina explica la barreja d'emocions d'aquest estiu, amb dues grans competicions.

"Han estat 5 mesos molts durs. Veníem d'un Mundial en què vam perdre a quarts. I acabar ara campiones d'Europa... Ho firmo 400 vegades."

"Hi ha la Laura Ester que és una enorme portera. Sempre hi és. Quan jo tenia un mal partit sortia i feia les seves parades. No esperava tenir tant de protagonisme."

Maica Garcia, decisiva en l'últim període de la final contra Grècia, és una de les quatre jugadores que ja hi eren a la plata de Londres 2012.

Ens ha parlat de la bogeria competitiva d'aquest any, en què ha disputat uns 100 partits entre club i selecció. I també ha valorat el paper de les joves Martina Terré, Elena Ruiz, Paula Prats, Cristina Nogué, Paula Camus i Nona Pérez.

"Són jugadores amb molta ambició i disciplina. Estan atentes i tenen ganes d'aprendre. Són molt treballadores i crec que quan acabem nosaltres, hi haurà futur. El gran objectiu ara és París 2024."

Els últims 10 anys de la selecció que dirigeix l'esmunyedís Miki Oca --no ha volgut fer declaracions a l'aeroport-- es resumeixen es dues plates olímpiques, un Mundial, dos subcampionats del món i 3 títols continentals. Algunes de les il·lustres ja no hi són, però les que pugen, que han arrasat en mundials i europeus de categories inferiors, mantenen la qualitat i la voracitat.