Àlex Roca, un nou exemple de superació a la Marató de Barcelona

Àlex Roca, besnét del pintor Josep Cusachs, va desenvolupar la seva vida de metge internista a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona fins que es va jubilar. Escriptor --té publicada una novel·la, "Les cacatues no saben estimar", i un conte, i lector incansable, sempre havia practicat esport. 

"De jove jugava a hoquei sobre herba. De més gran corria, anava en bicicleta, feia molta muntanya i esquí de muntanya, també, que m'encanta"

De cop i volta tot va començar a estroncar-se el 2017 quan una neuritis al nervi òptic de l'ull dret li va deixar una visió del 20%.  La cosa, malauradament, no va quedar aquí, perquè, el 2020, l'ull esquerre va patir exactament el mateix, però la lesió li va reduir la visió encara més: un 90%. :

"És com un infart de miocardi, però del nervi òptic. Ni em podia veure la cara al mirall. A més a més, em va passar el 13 de març, just quan començava el confinament per la pandèmia. Era molt difícil trobar ajuda. Van ser dies molt durs, vaig plorar. No sabia si podria tornar a fer les coses que m'agradaven, fer esport, llegir, anar al cinema..."   

Amb l'ajut de la tecnologia va poder, a poc a poc, adaptar-se a la nova situació. L'Alex es va acabar convertint en una mena de col·leccionista d'ulleres i aparells de tot tipus, com lupes amb llum, que li permeten millorar la capacitat visual de manera notable. Ampliar la lletra de l'Ipad i de l'ordinador ajuda molt, igual que els audiollibres:

"Vaig comprovar que, fins i tot, podia fer els meus esports preferits. Quan el confinament es va relaxar una mica, al cap de dos mesos, vaig poder tornar a anar amb bicicleta, a córrer i anar a la muntanya. L'esquí el vaig haver de deixar perquè la llum blanca o la claror intensa de la neu em molesten". 

A partir d'aleshores, tot va canviar.

Àlex Roca té en el seu palmarès 11 maratons, però fa 9 anys que no en fa cap.

"M'he decidit ara a  córrer la Marató de Barcelona per solidaritat amb els que hi veuen poc. Vull demostrar-me a mi i també públicament que una discapacitat no t'anul·la la capacitat de fer coses. I que la vida s'ha d'aprofitar."

"Tinc previst córrer, per seguretat, amb un guia de l'ONCE, que m'ajudarà a tenir com una mena de bombolla al voltant meu per evitar caigudes provocades accidentalment per altres corredors que se'm poguessin posar al davant o als costats."

 Àlex Roca el que no pot fer de cap de les maneres és conduir. "Però tinc la Roser, la meva dona, que ho fa perfectament. El seu suport en tot moment ha estat i és vital per a mi".