El Barça destapa la defensa
L'alineació de dos laterals ofensius alhora i la falta de continuïtat en el quartet titular poden haver causat una major vulnerabilitat al darrere
Només s'han jugat 7 jornades de Lliga, però la temporada 2023-24 deixa entreveure que el Barça ha perdut, almenys temporalment, una de les característiques que el van portar a guanyar el campionat la campanya passada: la fiabilitat defensiva. El Barça 22-23 es va caracteritzar per concedir molt pocs gols, amb un Ter Stegen segur sota pals i una defensa que arribava a protegir-lo de gairebé tots els perills. Fins al punt que, al final de la setena jornada, el Barça només havia encaixat un gol, sumant sis porteries a zero de set.
Una xifra que contrasta amb la de la campanya actual: 8 gols encaixats en els 7 primers partits per una mitjana superior al gol encaixat per partit. Hi han influït molt els 4 gols rebuts en els 2 últims partits, davant el Celta i el Mallorca, però els mitjans en general no han trigat a recordar que l'any passat van passar 23 partits abans que el Barça encaixés 8 gols a la Lliga.
Una ullada a les xifres de les últimes temporades permeten veure, però, que la temporada anòmala no és tant aquesta com la passada, i que l'excusa que el nombre més gran de gols encaixats són fruit d'una major vocació ofensiva tampoc és del tot exacta: l'any passat, a aquestes altures, s'havia marcat un gol més que enguany. Cert és que en els mesos posteriors l'equip va arrencar una bona quantitat de victòries per 1-0 o 0-1 i la seva mitjana golejadora va anar minvant amb el pas de les jornades.
El programa Onze de TV3 ha analitzat aquesta pérdua de fiabilitat defensiva blaugrana:
🤦♂️Què li passa al Barça? Per què ha perdut la fiabilitat defensiva?
Esport3 (@esport3) September 27, 2023
🧐 Ho analitzem a l'#OnzeE3 https://t.co/SFaeiTFOHN pic.twitter.com/foOgKV7j9f
Una defensa més ofensiva
Un dels factors que podrien explicar aquesta fragilitat podria ser el fet que Xavi no ha repetit encara cap vegada la mateixa línia defensiva. La lesió de Ronald Araujo i el fet que Joao Cancelo s'hagi incorporat amb la temporada començada hi han influït. També el fet que la presència del portuguès impliqui que el Barça alinea junts dos laterals de caràcter ofensiu -Cancelo a la dreta i Balde a l'esquerra- a diferència de l'any passat, quan tres centrals, com Kounde, Araujo i Christensen, coincidien a l'onze la majoria de vegades.
Que Ter Stegen estigui ara mateix lluny de reeditar el Premi Zamora no implica que el Barça estigui tenint una temporada particularment dolenta des del punt de vista defensiu. És que l'anterior va ser excepcionalment bona.
