El rècord de Kiptum o la lluita de l'ésser humà per baixar de les dues hores
L'evolució del rècord mundial de marató és vertiginós: al segle XXI només han fet falta 21 anys per reduir-lo 5 minuts. La millora del calçat, clau
Kelvin Kiptum és un atleta portentós. En les dues maratons anteriors que havia corregut, abans de la de diumenge en què va deixar el rècord mundial en 2 hores i 35 segons, havia baixat de les 2 hores i 2 minuts. El seu gran rival en la lluita per ser el primer a baixar de les 2 hores és el també kenià Eliud Kipchoge, de 38 anys, i fins aquest cap de setmana plusmarquista mundial.
Kiptum, de 23 anys, va destrossar el rècord del seu compatriota. Això sí, Kipchoge tindrà sempre l'honor d'haver estat el primer humà a córrer la distància en menys de 120 minuts. Ho va fer a Viena, fa 4 anys, però la marca no va ser homologada al no haver-se fet en una marató i a l'haver comptat amb un grapat de llebres que es rellevaven per marcar-li el ritme en tot moment.
L'evolució del rècord mundial de marató és vertiginós. Si al segle XX van fer falta 32 anys per reduir-lo en 5 minuts, de les dues hores i 10 minuts a les dues hores 5, el segle XXI només han fet falta 21 anys per reduir-lo 5 minuts més i deixar-lo a només 36 segons d'una marca inferior a les dues hores.
La millora del calçat, l'impuls dels rècords
La imatge de l'atleta etíop Tgist Asefa fent un petó a les sabatilles amb què va batre el rècord mundial femení fa 15 dies a Berlín, també destrossant la marca vigent fins aleshores, té explicació. La millora tecnològica en l'últim lustre del calçat de córrer, amb plaques de carboni, és tan espectacular que les marques van caient com xurros. L'efecte impuls que dona aquest calçat, gairebé com palanques, permet als atletes d'elit anar molt més ràpid. No s'intueix on pot estar el límit. Si és que n'hi ha.
