Els esportistes que ens han deixat el 2023

GENER

Ken Block (automobilisme). Va néixer a Long Beach, als Estats Units, el 21 de novembre del 1967, i va morir el 2 de gener, a Park City, també als Estats Units, a conseqüència d'un accident amb una moto de neu, als 55 anys. Expilot de ral·lis i de ral·licròs, es va convertir en un especialista en conducció espectacular, fet que li va donar una gran fama gràcies als videos virals que publicava a les xarxes en què demostrava els seus dots al volant. Tenia moltíssims seguidors.

Gianlucca Vialli (futbol). Va néixer a Cremona (Itàlia) el 9 de juliol del 1964 i va morir a Londres, el 6 de gener, als 58 anys, a conseqüència d'un càncer de pàncrees que havia superat tres anys abans. Jugava de davanter centre. Va ser entrenador i dirigent del futbol italià. Va jugar a la Cremonese, la Sampdoria, la Juventus i el Chelsea. El 1990 va guanyar el bronze al Mundial amb la selecció italiana. Va ser entrenador del Watford i del Chelsea.

Roberto Dinamita (futbol). De nom Carlos Roberto de Oliveira, va néixer el 13 de abril del 1954 a Duque de Caxias, Rio de Janeiro, el Brasil i va morir a Rio de Janeiro el 8 de gener als 68 anys, a conseqüència d'un càncer de còlon. Va fer pràcticament tota la seva carrera esportiva al Vasco da Gama brasiler. El 1980 va fitxar pel Barça, però no va triomfar perquè Helenio Herrera, el tècnic blaugrana d'aleshores, no li va donar protagonisme. Aquell mateix any va acabar tornant al Vasco da Gama.

Liuewe Westra (ciclisme). Nascut a Tytsjerksteradiel (Països Baixos) l'11 de setembre del 1982, va morir el 14 de gener a Medemblik (Països Baixos) víctima de la depressió, als 40 anys. Westra, conegut com la Bèstia per la seva capacitat de patiment quan competia, es va retirar el 2017 de manera inesperada, per una depressió, provocada per un fracàs amorós. El 2012 va acabar segon la París-Niça i va guanyar la Volta a Dinamarca. El 2018 va reconèixer que es dopava.

Gerard Escoda (futbol). Nascut a Reus el 26 de maig del 1972, va morir el 27 de gener, als 50 anys, també a Reus, víctima d'un càncer de còlon. Va jugar al filial del Saragossa i també al Reus Deportiu, Nàstic de Tarragona, Vila-real, Salamanca i al Lleida en dues etapes: del 1996 al 2000 i del 2004 al 2006. Va formar part de la plantilla del Lleida, que va jugar a la Primera Divisió la temporada 1993-94 i que va ser capaç de derrotar el Barça al Camp Nou (0-1). Va ser el director esportiu del Lleida del 2020 al 2022. Va exercir aquest càrrec, després, a partir del 2022, al Centre d'Esports Sabadell.

Kyle Smaine (esquí acrobàtic). Va néixer a Apple Valley, Califòrnia, Estats Units, el 27 de juny del 1991. Va morir al Mont Norikura, al Japó, el 29 de gener, a conseqüència d'una allau, als 31 anys. Va ser campió del món d'esquí acrobàtic en la modalitat de mig tub, el 2015.

FEBRER

Marcos Alonso (futbol). Va néixer l'1 d'octubre del 1959 a Santander. Va morir el 9 de febrer als 63 anys a conseqüència d'un càncer. El Pichón va jugar 13 temporades a la 1a divisió. Va destacar com a jugador de l'Atlètic de Madrid i del Barça, on va jugar del 1982 al 1987. Va coincidir al Barça amb Diego Armando Maradona.  El seu gol en la final de la Copa del 1983, a Saragossa, contra el Reial Madrid, i que va donar el títol a l'equip blaugrana, és especialment recordat per l'afició barcelonista. Era el pare del defensa del Barça Marcos Alonso i fill del jugador del Reial Madrid Marquitos.

Christian Atsu (futbol). Va néixer a Ada Foah, a Ghana, el 10 de gener del 1992. Es va trobar el seu cos sense vida al febrer. Va ser un de les milers de víctimes del terratrèmol de Turquia. Tenia 31 anys. Va jugar al Porto, el Chelsea i el Màlaga, entre d'altres equips, com el Vitesse, l'Everton o el Bournemouth. Va ser internacional per Ghana 62 vegades. Va marcar 10 gols amb la selecció.

Amancio Amaro (futbol). Va néixer a la Corunya el 16 d'octubre del 1939 i va morir a Madrid el 21 de febrer, als 83 anys. Era un davanter que va ser un dels jugadors més destacats del Reial Madrid dels anys 60, juntament amb Paco Gento. Es va anomenar el "Madrid dels yé-yé" . Amb el sobrenom del Brujo, en la seva etapa d'entrenador se'l considera el descobridor de l'anomenada Quinta del Buitre, el grup de jugadors del Madrid, que, liderats per Emilio Butragueño, va aconseguir molts èxits per l'equip blanc als anys 80.  

Pascual Babiloni (futbol). Va néixer a Castelló de la Plana el 13 de novembre del 1946. Va morir, també a Castelló de la Plana, el 22 de febrer, als 76 anys. Jugava de defensa, va ser un dels jugadors més destacats de la història del CD Castelló, quan l'equip va pujar a la primera divisió al 1973. Va fer pràcticament tota la seva carrera professional al Castelló, si bé va fitxar pel Reial Madrid on va jugar del 1968 al 1970.

MARÇ

Just Fontaine (futbol). Nascut a Marràqueix (Protectorat francès) el 18 d'agost del 1933, va morir a Tolosa, l'1 de març, als 89 anys. Davanter francès, considerat un dels millors futbolistes de la història de França. Al Mundial de Suècia del 1958 va establir el rècord, encara vigent, de gols fets en una mateixa edició del campionat del món: 13. La seva principal qualitat era la facilitat amb la qual marcava gols, amb qualsevol de les dues cames o amb el cap.

Josep Molins (atletisme). Va néixer a Sabadell el 17 de febrer del 1933. Va morir, també a Sabadell, als 90 anys, el 2 de març. Va ser el primer atleta sabadellenc en participar a uns Jocs Olímpics, els de Roma del 1960. Va ser campió d'Espanya dels 5.000 i dels 10.000 metres i campió de Catalunya en diverses ocasions, entre el 1955 i el 1965. Subcampió als Jocs Iberoamericans del 1960. President de la Joventut Atlètica de Sabadell (JAS) des del 2004 fins a la seva mort. L'estadi municipal d'atletisme de Sabadell porta el seu nom. Sempre va estar vinculat a l'atletisme, com a atleta, entrenador, seleccionador o directiu.

Juvencio Osorio (futbol). Va néixer a Asunción, Paraguai, l'1 de juny del 1950. Va morir també a la capital paraguaiana, el 10 de març, als 72 anys. Era un migcampista que va jugar a l'Espanyol del 1975 al 1979, on va jugar més de 100 partits. Destacava per la seva tècnica. Un cop acabada l'etapa a l'Espanyol, va tornar al seu club d'origen, el Cerro Porteño paraguaià. Va ser 12 cops internacional amb el seu país.

Dick Fosbury (atletisme). Va néixer a Portland (EUA), el 6 de març del 1947, va morir el 12 de març a Salt Lake City (EUA), al 76 anys, a conseqüència d'un limfoma. Va revolucionar la tècnica del salt d'alçada, atacant el llistó amb un recorregut en corba, però sobretot, al superar l'obstacle d'esquena. Això li va permetre guanyar la medalla d'or als Jocs de Mèxic el 1968. Fins l'aparició de "l'estil Fosbury", al salt d'alçada s'usava la tècnica del rodet ventral i el de les tisores. Totes dues van quedar en desús a l'aparèixer la revolucionària tècnica de Fosbury.

ABRIL

Josep Maria Fusté (futbol). Va néixer a Linyola el 15 d'abril del 1941. Va morir el 20 d'abril a Barcelona, al 82 anys. Era migcampista. Va jugar al Barça del 1962 al 1972. Va jugar 407 partits i va guanyar 7 títols. Va jugar i guanyar l'Eurocopa del 1964 i va disputar el Mundial d'Anglaterra del 1966.

MAIG

Tori Bowie (atletisme).  Va néixer a Sand Hill (EUA), el 27 d'agost del 1990. Va morir el 3 de maig a Florida, als 32 anys. Va ser una destacada velocista, amb tres medalles olímpiques als Jocs de Rio del 2016. També va ser campiona mundial dels 100 metres i del 4x100 el 2017. També va fer de model per a Valentino. No es va revelar la causa de la seva mort. Només se sabia que patia depressió. 

Arsenio Iglesias (futbol). Va néixer a Arteixo, el 24 de desembre del 1930. Va morir el 5 de maig, a la mateixa localitat, als 92 anys. Exfutbolista i exentrenador, va ser conegut amb el sobrenom d'O Bruxo de Arteixo. Va jugar el Deportivo de la Corunya, el Sevilla, el Granada, l'Albacete i l'Oviedo. Va destacar especialment com a entrenador del Deportivo de la Corunya, entre el 1987 i el 1995. Va ser l'artífex de convertir l'equip en el "Superdepor". Va guanyar la Copa del Rei del 1994. Un any abans va viure la gran decepció de no poder guanyar la lliga pel famós penal que Djukic no va poder marcar-li a González, el porter del València, en l'última jornada, cosa que va fer campió el Barça.

Michele Sica (patinatge). Nascut el 1997, va morir a França, el 8 de maig, als 26 anys, a conseqüència d'un "incident", mentre estava de vacances. Segons algunes informacions, va caure per un balcó. Sica va ser campió del món júnior de patinatge el 2016 i va fer plata a l'Europeu del 2018. Retirat de la competició, feia d'entrenador al seu club, el Polisportiva Masi Pattinaggio.

Ferran Olivella (futbol). Nascut a Barcelona el 22 de juny del 1936, va morir, també a Barcelona, el 14 de maig, als 86 anys. Defensa del Barça, el club on va jugar tota la seva carrera, del 1956 al 1969. Va guanyar dues lligues amb el club blaugrana, a més de 4 copes d'Espanya, 3 Copes de Fires i l'Eurocopa, amb la selecció espanyola, del 1964. N'era el capità.

Victoriano Sánchez Arminio (futbol). Va néixer a Santander el 26 de juny del 1942. Va morir, també a Santander, el 21 de maig, als 80 anys, a conseqüència d'un càncer de pulmó. Va ser àrbitre de futbol a la Primera Divisió del 1976 al 1989. Va arribar a ser àrbitre internacional. Va ser, també, un cop retirat, el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres durant 25 anys, del 1993 al 2018.

Samuel Kosgei (atletisme). Va néixer a Uganda el 20 de gener del 1986. Va morir a Kènia, víctima d'un accident de trànsit, el 27 de maig, als 37 anys. Va ser un destacat maratonià que va aconseguir, entre d'altres victòries, guanyar la Marató de Barcelona del 2021. A més va batre el rècord de la prova d'aleshores deixant-lo en 2 hores 6 minuts i 3 segons.

JUNY

Raúl Torras (motociclisme). Va néixer a Sant Hilari Sacalm el 1977; va morir el 6 de juny, al 46 anys, en un accident mentre disputava la cursa Supertwin a l'Illa de Man. Torras era un pilot molt experimentat en una competició, el TT a l'Illa de Man, on havia debutat el 2017. El circuit és extremadament perillós i al llarg de la història s'ha cobrat moltes víctimes mortals.

Domingo Txomin Perurena (ciclisme). Va néixer a  Oiartzun, al País Basc, el 15 de desembre del 1943. Va morir també a Oiartzun, el 8 de juny, als 79 anys. Un dels ciclistes bascos més llorejats de la història. Va aconseguir 158 victòries i en el seu palmarès destaca el títol de la classificació de la muntanya en el Tour de França del 1974. Un any abans havia guanyat la Volta a Catalunya.

Gino Mäder (ciclisme).  Nascut a Flawil, Suïssa, el 4 de febrer del 1997, va morir a Coira, també a Suïssa, a conseqüència d'un accident, a la cinquena etapa de la volta ciclista al seu país, el 16 de juny, als 26 anys. Mäder va tenir una forta caiguda quan encarava el descens del port del Pas d'Albula, un descens molt revirat. Els metges no van poder salvar-li la vida i va morir l'endemà de l'accident. En el palmarès de Gino Mäder destacava, entre altres èxits, una victòria d'etapa en el Giro d'Itàlia del 2021. Aquell any va quedar 5è de la Volta a Espanya, a més de guanyar la classificació dels joves.

Beto Fernández (waterpolo). Nascut el 1977, va morir el 18 de juny, a conseqüència d'una depressió, als 46 anys. Va ser entrenador del Club Natació Mataró durant 11 anys. Anteriorment havia estat jugador del mateix club. També va ser-ne el director tècnic 14 anys. Una autèntica institució al club maresmenc. També va ser jugador del Club Natació Sabadell.

Josep Maria Folch (motor). Nascut a Reus el 1946, va morir a Barcelona el 27 de juny. Folch va ser el gran impulsor de la modalitat de resistència. Amb el seu equip, el Yamaha Folch, va guanyar 11 vegades les 24h Motociclistes de Catalunya.

Jaume Olivé (futbol). Nascut el 1934, va morir el 28 de juny, als 89 anys. Va ser l'artífex de La Masia del Barça des d'on va descobrir gran quantitat de talent futbolístic d'entre els molts joves que van gaudir del seu mestratge. Prèviament havia estat jugador de clubs com el Sants, el Gavà i el Badalona i exentrenador del Martinenc, el Prat, el Sant Andreu, el Santboià, el Júpiter el Figueres i el Premià. El 1971 va arribar al futbol base blaugrana, on va estar-se 12 temporades.

JULIOL

Luis Suárez (futbol). Nascut el 2 de maig del 1935, a la Corunya, va morir el 9 de juliol a Milà, als 88 any. És l'únic jugador espanyol que ha guanyat la Pilota d'Or, el 1960. Va jugar al Barça 7 temporades, del 1954 al 1961. Amb el club blaugrana va guanyar una lliga i dues copes, a més de dues copes de fires. Després, amb l'Inter de Milà va guanyar 4 lligues, i dos cops la Copa d'Europa. Va ser després entrenador de lInter de Milà, de la Sampdoria, del Deportivo de la Corunya o de l'Albacete, entre altres equips, a més de ser seleccionador espanyol del 1988 al 1991.

AGOST

Federico Martín Bahamontes (ciclisme) Va néixer el 9 de juliol del 1928, a Caudilla i va morir el 8 d'agost, a Valldolid, als 95 anys. Conegut com El Águila de Toledo, va ser el primer gran ciclista espanyol, professional del 1954  al 1965. El seu èxit més destacat va ser guanyar el Tour de França, el 1959, el primer espanyol a aconseguir-ho. Considerat un dels millors escaladors de tots els temps. Va guanyar 6 cops el Gran Premi de la muntanya al Tour, una vegada al Giro i dos cops a la Vuelta.

Guillem Timoner (ciclisme). Nascut a Felanitx el 24 de març del 1926, va morir el 17 d'agost, també a Felanitx, als 97 anys. El millor ciclista mallorquí de tots els temps. Va ser campió del món de mig fons rere moto --una modalitat que es va deixar de fer el 1994- 6 vegades (1955-59-60-62-64 i 65).

SETEMBRE

Pepe Domingo Castaño (periodista). Nascut a Lestrove, la Corunya, el 8 d'octubre del 1942, va morir a Madrid el 17 de setembre, als 80 anys. Va ser presentador de ràdio i televisió i cantant. Després de dedicar bona part de la seva vida professional a la música des de diverses facetes. va retransmetre diverses edicions de la Volta ciclista a Espanya i el Tour de França. A partir del 1988 va començar a treballar al "Carrusel Deportivo" de la Cadena SER. Després, el 2010, marxaria a la COPE a fer el mateix programa, amb un altre nom, "Tiempo de juego", amb Paco González, amb el qual formaven un binomi peculiar. Domingo Castaño va crear una manera molt particular de fer publicitat a la ràdio. Va crear escola.

OCTUBRE

Xavi Moya (lluitador). Nascut a Barcelona el 23 de novembre del 1967, va morir en un accident de motocicleta el 8 d'octubre, als 55 anys. Va ser campió d'Espanya de boxa 3 vegades i, tanmateix, va ser pioner a Espanya en esports de lluita com el kungfu. Va ser 9 vegades campió del món de full contact i també va destacar en el kick boxing, entre d'altres modalitats.

Bobby Charlton (futbol). Nascut l'11 d'octubre del 1937, a Ashington, a Anglaterra, on va morir el 21 d'octubre, als 86 anys. Considerat per la FIFA el millor jugador anglès de la història, va fer pràcticament la seva carrera completa al Manchester United, on va jugar del 1954 al 1973. Va ser campió del món amb Anglaterra el 1966. Va ser un dels supervivents de l'accident aeri que, el 1958, va provocar, a tocar de l'aeroport de Múnic, la mort de 23 persones, entre elles 8 jugadors del conjunt anglès. El 1994, la reina Elisabet II li va concedir el títol de sir.

Tomàs Barris (atletisme). Nascut a Barcelona l'1 de febrer del 1930, va morir a Barcelona el 29 d'octubre, als 93 anys. Considerat el millor atleta català de mig fons dels anys 50 i 60 del segle passat. Va destacar en els 800 i els 1.500 metres amb 16 campionats d'Espanya entre les dues proves, des del 1955 al 1964. Va aconseguir fins a 34 rècords d'Espanya. Va ser olímpic, als Jocs de Roma, el 1960.

NOVEMBRE

Terry Venables (futbol). Nascut a Dagenham, el Regne Unit, el 6 de gener del 1943, va morir a la seva vila natal, el 25 de novembre, als 80 anys. Conegut a casa nostra per haver estat l'entrenador del Barça del 1984 al 1987. El 1985 va portar l'equip blaugrana a guanyar la lliga, 11 anys després de l'últim títol. També el va portar a jugar la final de la Copa d'Europa, el 1986. El Barça la va perdre contra l'Steaua de Bucarest, a Sevilla, als penals. Va ser seleccionador d'Anglaterra i d'Austràlia.

Venables també era cantant vocacional. Interpretava Frank Sinatra.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Esport3 (@esport3)