Nova tragèdia blaugrana a Madrid (104-98) en el segon partit de play-off de semis

2-0 i sense despentinar-se gaire. Això té mal aspecte. Ara mateix, el Barça és un equip sense rumb i el Madrid ho ha tingut molt fàcil per refer-se de l'andanada davant del Panathinaikos. Ja ho veuen: els blaugranes han servit de medicina: molt trist.

Potser perquè no tenia cap justificació reconèixer com havien reconegut els jugadors que en el primer partit no havien jugat amb prou ambició; potser per això, per vergonya professional, el Barça ha entrat molt concentrat al partit, amb Hernangómez en el cinc inicial, i ha agafat un ràpid avantatge de sis punts (3-9), ràpidament contestat per un 11 a 0 dels madridistes (14-9). Val a dir, però, que els blaugranes han jugat una bona primera meitat, amb Vesely anotant amb facilitat. Però ves per on, el Madrid guanyava al descans per 44 a 40. El Barça jugava millor, però qui guanyava era el Madrid. Ja es veia que les coses anaven pel pedregar.

I, efectivament, el començament de la segona part ha tornat a ser penós. Sense fer res de l'altre món, només aprofitant la insolvència dels blaugranes, el Madrid ha agafat un avantatge de 14 punts (67-53) a 13 minuts per al final del partit. Massa tram per a un equip amb una mentalitat tan fluixa. Un impressionant bàsquet al límit del període de Llull des del mig del camp ha fet el 73 a 62. El Barça, quan més necessitava defensar, ha encaixat 29 punts en 10 minuts: inadmissible.

🤯🤯🤯🤯🤯🤯🤯🤯🤯
LO HA VUELTO A HACER

SERGIO LLULL HA VUELTO A METER UNA MANDARINA DESDE CASI MEDIO CAMPO Y SOBRE LA BOCINA 🍊

¡¡NO ES NORMAL LO DE @23Llull!!

📺 @MovistarPlus #PlayoffLigaEndesa | #ListosParaRomperla pic.twitter.com/ePASsMiFvF

— Liga Endesa (@ACBCOM) May 31, 2024

En el darrer quart els blancs han arribat a tenir 17 punts d'avantatge i només en els minuts finals els catalans han estat capaços de reduir el desavantatge quan ja era massa tard i, almenys, maquillar el resultat: magre consol. Remuntar un 2 a 0, i més en aquesta sèrie fins ara tan desigual, és poc menys que impossible. Però l'únic que podem demanar és que al Palau els jugadors mirin de plantar cara al Madrid. Per vergonya professional.