Fèlix Millet deixa de ser patró de la Fundació del Barça després de renunciar fa uns dies al càrrec
L'expresident de l'Orfeó Català Fèlix Millet ja no és patró de la Fundació del Barça. Millet va renunciar per escrit al càrrec ara fa uns dies i a petició de la junta directiva blaugrana. Raimon Carrasco, membre de la fundació del Barça, ha dit que és millor que el mateix Millet hagi renunciat que no pas que l'hagin hagut de fer fora. Millet va entrar al Barça l'any 1993, i durant el mandat de Josep Lluís Nuñez va arribar a ser president de la Fundació i s'ocupava de trobar recursos per al futbol base i les seccions no professionals.
Fèlix Millet ha tancat aquests dies una relació de setze anys amb el Barça i, en particular, amb la fundació del club blaugrana, on havia arribat a tenir el càrrec de president. Fa uns dies, a finals de setembre, al club es va rebre per fax la carta signada per Fèlix Millet, on renuncia a la condició de vocal del Patronat de la Fundació.
Fèlix Millet va entrar a la junta del Barça com a directiu l'any 1993, amb Núñez com a president. La directiva d'aquella època va decidir donar un impuls a la Fundació i Millet, que ja tenia responsabilitats a la Fundació de l'Orfeó Català i al Palau de la Música, de seguida es va convertir en president de la fundació blaugrana.
Aquest estiu transcendeix l'escàndol del Palau de la Música i la junta de Joan Laporta espera esdeveniments. Quan Millet va enviar la carta-confessió a la premsa escrita, Laporta va moure fils i per via indirecta se li va fer saber a Fèlix Millet que estaria bé que presentés la seva renúncia per motius personals, i d'aquesta manera protegir la imatge del Barça. Això es va produir a finals de setembre i, acte seguit, va desaparèixer la seva foto del web oficial del club.
Els altres patrons encara no han rebut la comunicació oficial de la renúncia de Millet. Es reuneixen dues o tres vegades l'any i Millet no era dels més habituals. Hi va aparèixer poc. Ara tots els seus companys es temien que l'única sortida que li quedava era la renúncia.
És curiós perquè l'any 1993 la seva funció era precisament recaptatòria. Els que el van recomanar a l'aleshores president del Barça, Josep Lluís Núñez, van presentar com a aval la seva capacitat de recollir fons per a l'Orfeó Català i el Palau de la Música. Ja aleshores les dues institucions tenien fama de disposar de fons sense problemes. Al Barça, Millet es responsabilitzava de recaptar fons entre els patrocinadors del club. Uns fons que la Fundació destinava a finançar el futbol base i les seccions no professionals.
L'any 2003 el seu paper va canviar. De vicepresident amb responsabilitats va passar a vocal del Patronat. Un òrgan on no hi ha directius de la junta, però sí altres insignes barcelonistes com Josep Carreras; Joan Rosell, president de Foment del Treball; Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT a Catalunya, o Iñaki Urdangarin, duc de Palma. La funció de Millet com a vocal era només donar l'aprovació al pressupost de la fundació i supervisar el dia a dia de l'entitat, on va aprovar l'acord amb l'UNICEF.
Fèlix Millet va entrar a la junta del Barça com a directiu l'any 1993, amb Núñez com a president. La directiva d'aquella època va decidir donar un impuls a la Fundació i Millet, que ja tenia responsabilitats a la Fundació de l'Orfeó Català i al Palau de la Música, de seguida es va convertir en president de la fundació blaugrana.
Aquest estiu transcendeix l'escàndol del Palau de la Música i la junta de Joan Laporta espera esdeveniments. Quan Millet va enviar la carta-confessió a la premsa escrita, Laporta va moure fils i per via indirecta se li va fer saber a Fèlix Millet que estaria bé que presentés la seva renúncia per motius personals, i d'aquesta manera protegir la imatge del Barça. Això es va produir a finals de setembre i, acte seguit, va desaparèixer la seva foto del web oficial del club.
Els altres patrons encara no han rebut la comunicació oficial de la renúncia de Millet. Es reuneixen dues o tres vegades l'any i Millet no era dels més habituals. Hi va aparèixer poc. Ara tots els seus companys es temien que l'única sortida que li quedava era la renúncia.
És curiós perquè l'any 1993 la seva funció era precisament recaptatòria. Els que el van recomanar a l'aleshores president del Barça, Josep Lluís Núñez, van presentar com a aval la seva capacitat de recollir fons per a l'Orfeó Català i el Palau de la Música. Ja aleshores les dues institucions tenien fama de disposar de fons sense problemes. Al Barça, Millet es responsabilitzava de recaptar fons entre els patrocinadors del club. Uns fons que la Fundació destinava a finançar el futbol base i les seccions no professionals.
L'any 2003 el seu paper va canviar. De vicepresident amb responsabilitats va passar a vocal del Patronat. Un òrgan on no hi ha directius de la junta, però sí altres insignes barcelonistes com Josep Carreras; Joan Rosell, president de Foment del Treball; Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT a Catalunya, o Iñaki Urdangarin, duc de Palma. La funció de Millet com a vocal era només donar l'aprovació al pressupost de la fundació i supervisar el dia a dia de l'entitat, on va aprovar l'acord amb l'UNICEF.
