Henry, en l'ull de l'huracà després de les seves mans prèvies al gol que classifica França per al Mundial
La classificació de França per al Mundial gràcies a la mà claríssima de Thierry Henry en el gol de Gallas, portarà cua durant molt temps. Les protestes dels jugadors irlandesos no van servir de res, i tampoc té possibilitats que prosperi la reclamació de la Federació Irlandesa. El jugador francès del Barcelona va reconèixer haver tocat la pilota amb la mà, però immediatament va afegir que això era problema de l'àrbitre.
La classificació de França per al Mundial no és tan clara. El gol de Gallas, precedit per les mans d'Henry, donarà una feina extra a la FIFA, que, si ha d'estudiar el cas, tindrà la declaració del gran protagonista. Les cares d'Henry i dels jugadors francesos contrastaven amb les dels jugadors irlandesos, que, sobre el camp, havien tingut contra les cordes la selecció de Raymond Domenech. Era una qüestió d'estat. Sarkozy felicitava el seu tècnic, però, aquest partit s'ha tractat en el Parlament irlandès. "El 'fair play' és una part fonamental del joc, i crec que la protesta oficial que hem presentat tindrà tot el suport del govern. El ministre d'Esports escriurà a la FIFA per afegir-se a aquesta queixa i demanar la repetició del partit." Són paraules de Brian Cowen, primer ministre irlandès. De miracle, com han titulat a França, els "bleus" són a Sud-àfrica, però a Irlanda esperen que se'n faci un altre, que seria la repetició del partit.
Precedents històrics
En veure la jugada d'Henry, la primera que ve al cap és la "mà de Déu" amb què Maradona va tombar Anglaterra el 1986. De fet, aquella no va ser la primera mà miraculosa en aquell Mundial: Edinho va superar Zubizarreta de manera il·legal en el Brasil-Espanya, recordat també pel golàs anul·lat a Michel.
"La Roja" s'ha queixat sovint, i amb raó, de les miopies arbitrals. Famosos són els noms de Sandor Puhl, que no va veure el cop de colze de Tassotti a Luis Enrique, i de Ghamal Al Ghandur, que va anul·lar el gol legal de Morientes a Corea del Sud.
De vegades, els errors tenen conseqüències més enllà del partit en si. Fa tres anys, en el temps afegit, Grosso es desmaia i l'àrbitre pica. Totti elimina Austràlia de penal i posa Itàlia en el camí cap al títol.
Que les coses no han millorat amb el temps ho demostra que el 1966 Anglaterra va guanyar el Mundial gràcies a un gol fantasma de Hurst a la final contra la República Federal d'Alemanya.
Tots aquests se'n van sortir, no com el xilè Rojas en un partit de classificació al Brasil, el 1989. Aprofitant que va caure una bengala al camp, va fer-se un tall a la cara amb una fulla d'afaitar que tenia amagada. Quan la FIFA ho va descobrir, el va sancionar a perpetuïtat.
I acabem com hem començat, amb una mà de Maradona. Saben que la del 1986, amb l'esquerra, no és l'única? Quatre anys més tard hi va tornar amb la dreta per evitar un gol de la Unió Soviètica. I l'àrbitre, el suec Fredriksson, estava a un metre de la jugada. La "mà de Déu" és eterna.
Precedents històrics
En veure la jugada d'Henry, la primera que ve al cap és la "mà de Déu" amb què Maradona va tombar Anglaterra el 1986. De fet, aquella no va ser la primera mà miraculosa en aquell Mundial: Edinho va superar Zubizarreta de manera il·legal en el Brasil-Espanya, recordat també pel golàs anul·lat a Michel.
"La Roja" s'ha queixat sovint, i amb raó, de les miopies arbitrals. Famosos són els noms de Sandor Puhl, que no va veure el cop de colze de Tassotti a Luis Enrique, i de Ghamal Al Ghandur, que va anul·lar el gol legal de Morientes a Corea del Sud.
De vegades, els errors tenen conseqüències més enllà del partit en si. Fa tres anys, en el temps afegit, Grosso es desmaia i l'àrbitre pica. Totti elimina Austràlia de penal i posa Itàlia en el camí cap al títol.
Que les coses no han millorat amb el temps ho demostra que el 1966 Anglaterra va guanyar el Mundial gràcies a un gol fantasma de Hurst a la final contra la República Federal d'Alemanya.
Tots aquests se'n van sortir, no com el xilè Rojas en un partit de classificació al Brasil, el 1989. Aprofitant que va caure una bengala al camp, va fer-se un tall a la cara amb una fulla d'afaitar que tenia amagada. Quan la FIFA ho va descobrir, el va sancionar a perpetuïtat.
I acabem com hem començat, amb una mà de Maradona. Saben que la del 1986, amb l'esquerra, no és l'única? Quatre anys més tard hi va tornar amb la dreta per evitar un gol de la Unió Soviètica. I l'àrbitre, el suec Fredriksson, estava a un metre de la jugada. La "mà de Déu" és eterna.
