L'adeu del Rovelló

Més de 500 partits amb el Barça el contemplen. La final de la Lliga de futbol sala serà l'última competició que jugarà amb el Barça. El brasiler Dyego Henrique Zuffo, de 35 anys, Diego o "Diegol" o "el Rovelló", com el va batejar el comentarista de futbol sala d'Esport3 Xavier Lorente, deixa el club blaugrana, després de 12 anys. I vol fer-ho de la millor manera: guanyant una altra lliga. De moment va per bon camí. El Barça domina el Cartagena per una victòria a zero. Serà campió si els blaugranes guanyen dos partits més. Aquest dijous, 19 de juny, es juga el segon partit al Palau Blaugrana (21.30, Esport3).

Amb motiu de la seva marxa del Barça, Esport3 ha conversat amb ell i també amb algunes persones clau en la seva carrera. El que va ser el seu entrenador quan va arribar a Barcelona, Marc Carmona, ho té clar:

"Ha estat un jugador cabdal en els èxits del Barça i en la consolidació de l'equip a l'elit europea i mundial."  

Dyego només té paraules d'agraïment per a Carmona:

" Carmona és una de les persones més importants a la meva carrera. No hauria estat al Barça si no fos per ell."

En la seva primera temporada al Barça, Dyego ja es va proclamar campió d'Europa. Va ser clau en la consecució del títol en marcar tant en la semifinal com en la final. Qui va ser company seu del 2008 al 2016, Saad Asís, es desfà en elogis:

"El Barça no veurà mai més un jugador com Dyego."

El 2022, Dyego va guanyar la tercera Lliga de Campions amb el Barça: "Va ser el títol que més em va marcar", reconeix el brasiler.

El seu millor gol, el més especial, va ser el que va marcar al Movistar en la final de la Lliga, el 2018. El Movistar va marcar el 2 a 3 a falta de 10 segons per al final del partit, però allà hi havia Dyego per aprofitar el poc temps que quedava per fer el 3 a 3 i allargar la final. Se'n va anar disparat a celebrar-ho amb la graderia dels Dracs. La imatge de Dyego abraçat amb els seguidors és icònica.

          "Sens dubte, aquell va ser el gol més especial que vaig fer."

Al mes de maig d'aquest any, el Palau Blaugrana li va fer un gran homenatge. Dyego es va emocionar en adreçar-se als aficionats, amb la veu trencada:

         "He dedicat 12 anys de la meva vida a honorar aquesta samarreta."

Un altre gran èxit de la brillant carrera esportiva de Dyego va arribar amb la selecció del Brasil. Com a líder de la canarinha, es va proclamar, el 2024, campió del món. En parla Marquinhos Xavier, el seleccionador brasiler:

   "El compromís de Dyego sempre va ser excel·lent, sempre va donar el millor d'ell, el que se n'esperava. Un jugador capaç de trencar situacions complicades."

La filosofia futbolística de Dyego la resumeix ell mateix:

  "Molts diuen que s'ha de jugar a un toc, a dos tocs... bé. Depèn. Si tens capacitat, és bo mantenir la pilota als peus i així dones temps als teus companys perquè es moguin. I, si atraus defensors, els teus companys tindran més espais. Sempre vaig anar evolucionant això en el meu joc. I no només l'1 contra 1, el regat. Jo busco molt la passada, donar la pilota a l'esquena dels defensors. Els aficionats es queden més amb les coses més espectaculars, com la "dyeguinha", però segurament jo soc també dels que fan més assistències. No soc individualista. Molts cops prefereixo passar la pilota a un company perquè marqui ell el gol."

 Per a Dyego, el Barça és "el millor equip del món", on no n'hi ha prou de guanyar. Cal jugar un futbol sala "d'alt nivell", en una ciutat que és "meravellosa, on tot el que vaig viure ha estat màgic".

        "Encara que ara sigui un adeu, sento que Barcelona i el Barça és casa meva. I sento que podria tornar aquí en qualsevol moment."