Luis Suárez, sobre els últims dies al Barça: "Arribava a casa plorant, va ser una època difícil"
El davanter uruguaià ha parlat de la difícil etapa que va viure al Barça abans de marxar a l'Atlètic de Madrid i de la seva relació amb Neymar i Messi
L'última etapa de Luis Suárez al Barça va ser una autèntica penitència per al davanter uruguaià. L'actual jugador del Nacional de Montevideo i un dels millors davanters de la història del Barça, en una entrevista a Star+, ha parlat dels seus últims dies com a blaugrana, "una època difícil" que van patir tant ell com Leo Messi.
"La situació ens afectava a tots. En aquella època vaig veure plorar Messi com mai ho havia fet, estava devastat en veure el que passava al club on havia crescut. Almenys, al final, vaig tenir l'oportunitat de marxar i ser feliç a l'Atlètic de Madrid."
El tercer màxim golejador de la història del Barça ha assegurat que es presentava als entrenaments "disposat a treballar", però ha explicat que els blaugranes "insistien" a mantenir-lo separat de l'astre argentí.
"Em presentava als entrenaments amb la millor cara, però el Barcelona insistia a mantenir-me separat del Leo, treballant pel meu compte. Va ser una època difícil, on arribava a casa plorant cada dia. Em feia mal la situació, i veure com deixaven Messi sol com si fos culpa nostra, el que estava passant."
El davanter també ha criticat durament la directiva encapçalada per Josep Maria Bartomeu, assegurant que "es van fer les coses de la pitjor manera possible".
"Aquell any veníem de ser eliminats de la Champions League pel Bayern de Munic, tots estàvem devastats. Necessitàvem estar més units que mai, però el club va decidir fer les coses de la pitjor manera."
Suárez ha parlat dels seus inicis al Barça i del temible trident que formaven ell, Leo Messi i Neymar, una davantera on "no hi havia cap tipus d'ego" i que, segons ell, li va "regalar una Bota d'Or".
"El més feliç de l'etapa al Barcelona on vaig coincidir amb Neymar i Messi és la felicitat que teníem els tres cada vegada que un de nosaltres feia un gol. Si jo marcava un gol, Ney era feliç. Si Leo no feia gols i nosaltres sí, ell era feliç. La gent deia que hi havia "tres galls en un galliner", però no hi havia cap tipus d'ego de ningú."
"Ells em van fer guanyar una Bota d'Or. Arribaven a l'àrea, podien finalitzar la jugada i, en lloc d'això, s'aturaven i em buscaven per passar-me-la i que marqués jo."
