Maneta i "hat-trick" de Kalu Uche per enterrar el malson del Bernabéu (5-1)
Va ser el dia del 5 per a l'Espanyol. Va esborrar un cinc dolorós, el del Bernabéu, amb un altre cinc primorós, la primera vegada que en fa tants a Cornellà-el Prat. I tot això per trencar una ratxa de cinc partits sense guanyar. Contra el Rayo de Tamudo (que va marcar el gol de l'honor), Kalu Uche va ser l'estrella, amb un "hat- trick", i el seu millor deixeble, Coutinho, que en va fer dos, un d'especialment espectacular. En els primers 22 minuts, l'Espanyol ja n'havia fet tres per liquidar el partit i recuperar la confiança i l'autoestima, durament colpejades l'últim mes. El joveníssim Paul Quaye, de 16 anys, va debutar com a blanc-i-blau a primera. Va ser un matí per recordar i una victòria que hauria de funcionar com a punt d'inflexió.
D'entrada Pochettino va fer pagar els plats trencats de la debacle del Bernabéu a Romaric i Alvaro, que es van quedar a la banqueta. Cristian Gómez va ser titular i també Sergio García. I pel davant, Uche. El tècnic argentí la va clavar. Al Rayo, Tamudo sortia com a punta de referència i com a màxima amenaça d'un equip a l'alça.
Però ben aviat es va veure que l'Espanyol havia recuperat l'orgull, ferit pel 5-0 a Madrid. Així, als 3 minuts, una centrada perfecta de Javi López la va rematar Uche aixecant-se i fent un cop de cap que va deixar clavat Joel, el porter del Rayo. El joc blanc-i-blau va continuar sent ambiciós, intens i veloç. Als nou minuts, Sergio Garcia va començar el seu recital de bon futbol. Va rebre una bola llarga de Javi López, va marxar de Raúl Bravo i va fer la passada de la mort perquè Coutinho marqués a porta buida el seu primer gol com a periquito. A Cornellà-el Prat no s'ho creien.
Partit resolt al descans
El Rayo va mirar de reaccionar i es va acostar a la porteria de Casilla amb rematades de Michu i de Tamudo massa innocents. L'Espanyol va preferir mantenir el tipus al mig del camp i cedir metres al seu rival, però sense renunciar a l'atac. Als 22 minuts, Coutinho es va afegir a la festa en una jugada que haurien signat Messi o Cristiano Ronaldo: un eslàlom on va deixar clavats dos defenses i va batre Joel per baix. Un gol de futbol sala, un gol que va fer embogir l'afició periquita.
Poc després, Tamudo va tenir la més clara per al seu equip en un xut creuat que va passar molt a prop del pal dret de la porteria local. L'Espanyol es va defensar amb ordre i amb la contundència que exigeix la primera divisió i que no es va veure al Bernabéu.
La cirereta d'una primera part brutal la va posar Uche amb una vaselina des de la frontal al 44, que va significar el 4-0 i el deliri d'una afició que no sap com posar-s'hi amb el seu equip, cada cop més imprevisible, una bona versió futbolística de Doctor Jekyll i Mr Hide.
Tamudo i Uche
A la represa, el Rayo va pressionar per intentar maquillar un marcador massa dur. I als 54, Tamudo va marcar el gol de l'honor en una jugada marca de la casa. No ho va celebrar, tal com havia anunciat, i la grada li ho va agrair. L'Espanyol va treure el peu de l'accelerador i el Rayo va continuar portant la iniciativa, tot i que sense generar perill.
Pochettino va fer sortir Romaric, un dels damnificats del Bernabéu, per controlar el joc al mig del camp. Als pocs segons ja va poder marcar però va perdonar davant Joel. Als 68, en canvi, una altra internada de Sergio Garcia, que va fer un gran partit, va acabar en una assistència a boca de gol per Uche, que va completar el seu "hat-trick". N'ha fet quatre a la lliga, un menys que Sergio García precisament.
El debut de Quaye
A quatre minuts del final, Pochettino es va posar l'afició a la butxaca amb un canvi d'allò més gratificant: Uche va marxar ovacionat i va entrar el joveníssim Paul Quaye, el segon jugador més jove a debutar amb el primer equip amb 16 anys i 177 dies. El primer va ser un fill de Kubala.
Va ser un partit per recordar perquè tot va sortir bé, començant pels canvis de Pochettino i passant per joc i l'efectivitat de cara a porteria. I per l'actitud, clar. Allò que mai s'ha de perdre en una lliga tan competitiva com la de primera divisió.
Però ben aviat es va veure que l'Espanyol havia recuperat l'orgull, ferit pel 5-0 a Madrid. Així, als 3 minuts, una centrada perfecta de Javi López la va rematar Uche aixecant-se i fent un cop de cap que va deixar clavat Joel, el porter del Rayo. El joc blanc-i-blau va continuar sent ambiciós, intens i veloç. Als nou minuts, Sergio Garcia va començar el seu recital de bon futbol. Va rebre una bola llarga de Javi López, va marxar de Raúl Bravo i va fer la passada de la mort perquè Coutinho marqués a porta buida el seu primer gol com a periquito. A Cornellà-el Prat no s'ho creien.
Partit resolt al descans
El Rayo va mirar de reaccionar i es va acostar a la porteria de Casilla amb rematades de Michu i de Tamudo massa innocents. L'Espanyol va preferir mantenir el tipus al mig del camp i cedir metres al seu rival, però sense renunciar a l'atac. Als 22 minuts, Coutinho es va afegir a la festa en una jugada que haurien signat Messi o Cristiano Ronaldo: un eslàlom on va deixar clavats dos defenses i va batre Joel per baix. Un gol de futbol sala, un gol que va fer embogir l'afició periquita.
Poc després, Tamudo va tenir la més clara per al seu equip en un xut creuat que va passar molt a prop del pal dret de la porteria local. L'Espanyol es va defensar amb ordre i amb la contundència que exigeix la primera divisió i que no es va veure al Bernabéu.
La cirereta d'una primera part brutal la va posar Uche amb una vaselina des de la frontal al 44, que va significar el 4-0 i el deliri d'una afició que no sap com posar-s'hi amb el seu equip, cada cop més imprevisible, una bona versió futbolística de Doctor Jekyll i Mr Hide.
Tamudo i Uche
A la represa, el Rayo va pressionar per intentar maquillar un marcador massa dur. I als 54, Tamudo va marcar el gol de l'honor en una jugada marca de la casa. No ho va celebrar, tal com havia anunciat, i la grada li ho va agrair. L'Espanyol va treure el peu de l'accelerador i el Rayo va continuar portant la iniciativa, tot i que sense generar perill.
Pochettino va fer sortir Romaric, un dels damnificats del Bernabéu, per controlar el joc al mig del camp. Als pocs segons ja va poder marcar però va perdonar davant Joel. Als 68, en canvi, una altra internada de Sergio Garcia, que va fer un gran partit, va acabar en una assistència a boca de gol per Uche, que va completar el seu "hat-trick". N'ha fet quatre a la lliga, un menys que Sergio García precisament.
El debut de Quaye
A quatre minuts del final, Pochettino es va posar l'afició a la butxaca amb un canvi d'allò més gratificant: Uche va marxar ovacionat i va entrar el joveníssim Paul Quaye, el segon jugador més jove a debutar amb el primer equip amb 16 anys i 177 dies. El primer va ser un fill de Kubala.
Va ser un partit per recordar perquè tot va sortir bé, començant pels canvis de Pochettino i passant per joc i l'efectivitat de cara a porteria. I per l'actitud, clar. Allò que mai s'ha de perdre en una lliga tan competitiva com la de primera divisió.
