Mourinho deixa un pobre llegat al Reial Madrid amb només tres títols en tres anys i el madridisme dividit
Florentino Pérez va fitxar José Mourinho el 2010 amb un únic objectiu: guanyar i trencar l'hegemonia del Barça. Però en tres anys, el balanç és decebedor: només tres títols, després de gairebé 150 milions d'euros en fitxatges, amb una Lliga, una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya. Però al marge del pobre palmarès, el pitjor llegat de Mourinho va lligat a la imatge i el prestigi del club, devaluats, davant la passivitat i la connivència de Florentino Pérez.
Florentino Pérez va fitxar José Mourinho el 2010 amb un únic objectiu: guanyar i trencar l'hegemonia del Barça. Però en tres anys, el balanç és decebedor: només tres títols, després de gairebé 150 milions d'euros en fitxatges, amb una Lliga, una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya. Però al marge del pobre palmarès, el pitjor llegat de Mourinho va lligat a la imatge i el prestigi del club, devaluats, davant la passivitat i la connivència de Florentino Pérez.
El president blanc li va entregar tot el poder el primer any, quan Mourinho va guanyar el pols a Jorge Valdano, amb qui mai va tenir una bona relació. Un suport més que discutible en la imatge més lamentable del portuguès: el dit a l'ull a Tito Vilanova.
La imatge és una més d'una sèrie interminable de despropòsits del portuguès: s'ha queixat habitualment dels àrbitres, amb les seves famoses llistes; també dels sistemes i els horaris de competició; ha tingut una relació tensa amb els mitjans de comunicació, i ha menyspreat jugadors de la seva plantilla, com en el cas de Pedro León.
En els últims mesos, també ha desafiat el madridisme, condemnant a l'ostracisme una icona com Iker Casillas. Aquesta és la seva herència si es confirma que marxa del club blanc per tornar al Chelsea. Només tres títols en tres anys, una darrera temporada on només ha guanyat la Supercopa d'Espanya i deixa el madridisme dividit.
El seu pitjor any en una banqueta
Aquests tres títols en tres anys signifiquen el pitjor registre del tècnic de Setúbal. Al Porto va guanyar sis títols en tres anys i un va ser la Champions. Al Chelsea, en tres anys i mig, va guanyar sis títols. A l'Inter van ser cinc títols en només dos anys, dues Lligues, una Copa, una Supercopa d'Itàlia i una Champions. En aquests tres anys al Madrid, el Barça ha guanyat vuit títols (dues Lligues, una Champions, una Copa, una Supercopa d'Espanya, una Supercopa d'Europa i un Mundial) i l'Atlètic de Madrid ha guanyat quatre títols: una Copa, dies Lligues Europa i dues Supercopes d'Europa.
El president blanc li va entregar tot el poder el primer any, quan Mourinho va guanyar el pols a Jorge Valdano, amb qui mai va tenir una bona relació. Un suport més que discutible en la imatge més lamentable del portuguès: el dit a l'ull a Tito Vilanova.
La imatge és una més d'una sèrie interminable de despropòsits del portuguès: s'ha queixat habitualment dels àrbitres, amb les seves famoses llistes; també dels sistemes i els horaris de competició; ha tingut una relació tensa amb els mitjans de comunicació, i ha menyspreat jugadors de la seva plantilla, com en el cas de Pedro León.
En els últims mesos, també ha desafiat el madridisme, condemnant a l'ostracisme una icona com Iker Casillas. Aquesta és la seva herència si es confirma que marxa del club blanc per tornar al Chelsea. Només tres títols en tres anys, una darrera temporada on només ha guanyat la Supercopa d'Espanya i deixa el madridisme dividit.
El seu pitjor any en una banqueta
Aquests tres títols en tres anys signifiquen el pitjor registre del tècnic de Setúbal. Al Porto va guanyar sis títols en tres anys i un va ser la Champions. Al Chelsea, en tres anys i mig, va guanyar sis títols. A l'Inter van ser cinc títols en només dos anys, dues Lligues, una Copa, una Supercopa d'Itàlia i una Champions. En aquests tres anys al Madrid, el Barça ha guanyat vuit títols (dues Lligues, una Champions, una Copa, una Supercopa d'Espanya, una Supercopa d'Europa i un Mundial) i l'Atlètic de Madrid ha guanyat quatre títols: una Copa, dies Lligues Europa i dues Supercopes d'Europa.
