Ronaldinho, 95 gols i molta màgia vestit de blaugrana
La seva ja no va ser una presentació com les altres. Ronaldinho, amb una pilota desprenia una màgia que, ben aviat, va captivar el Camp Nou. El seu primer partit, de matinada, va acabar amb el primer dels 95 gols que ha celebrat amb la samarreta blaugrana. Ronaldinho, amb el 10 a l'esquena, ha mimat sempre el contacte amb la pilota. S'ha inventat la passada d'"espaldinha" i els defenses de la Lliga espanyola han quedat sovint retratats amb el seu control de la pilota. Ronaldinho ha estat capaç de despertar l'admiració del planeta futbolístic i arrencar aplaudiments del mateix Santiago Bernabéu, un èxit només a l'abast dels més preparats. Sempre podrà dir que, amb la samarreta del Barça, Ronaldinho va ser el millor del món.
La versió del Ronaldinho més motivat l'hem vist en els partits de la Champions. El Milan va caure davant la màgia de Ronnie. La poderosa defensa del Chelsea va quedar retratada per la potència del brasiler i la ferma muralla alemanya del Bremen, esmicolada amb una genialitat.
Diu Laporta que és "l'heroi del barcelonisme"; Rosell afirma que el barcelonisme li ha d'estar "eternament agraït"; els seus tècnics al Barça insisteixen que "ha canviat el sentiment perdedor d'aquest club", i avui, cinc anys després, s'acomiada del Barça per anar-se'n al Milan. Va ser fitxat per fer història i va complir la seva paraula: 1 Champions, 2 Lligues i 2 Supercopes.
Quan es va apagar Ronni també es van acabar els títols
Ronaldinho va ser l'alegria del Barça, fins que l'estiu del 2006 el seu somriure va començar a apagar-se. El cercle virtuós, concepte amb el qual Joan Laporta va encunyar el seu projecte l'estiu del 2003, es va aturar llavors i des d'aleshores no s'ha tornat a posar en marxa. D'això ja fa dos anys, els que ha passat l'equip sense sumar ni un títol. En els últims temps, els rumors sobre la seva dissipada vida, sobre el seu interès per la nit han anat en augment, mentre decreixia el seu rendiment i el de l'equip, però aquesta no és la història de Ronaldinho al Barça.
El brasiler va il·lusionar els culers, va invertir la història perdedora del club els últims anys i va ser l'emblema d'un dels millors Barça de la història. 92 gols en 198 partits, millor jugador segons la FIFA el 2004 i el 2005, Pilota d'Or el 2005 i millor jugador segons el FIFPRO el 2005 i 2006, però més enllà d'això, va ser el motor del Barça del "jogo bonic", el responsable que els nens barcelonistes lluïssin orgullosos les samarretes amb el 10 i la inscripció Ronaldinho en l'esquena.
Poques vegades en la història del futbol un jugador ha estat tan determinant i ha exercit tanta influència sobre el terreny de joc als seus companys. Sense poder acomiadar-se del Camp Nou, que el va idolatrar durant uns anys, Ronaldinho ja ha dit adéu. Enrere queden ofertes en el passat que no van arribar a concretar-se, com aquella fabulosa de 100 milions del Chelsea d'Abramovich, quan començava a despuntar, o els continus rumors sobre la seva marxa al Milan, club que finalment ha aconseguit els seus serveis.
Cuidat pel seu germà Roberto; la seva mare, Miguelina, i la seva germana Deisy; el declivi de Ronaldinho es va fer patent quan, a poc a poc, es va anar quedant sol a la seva mansió de Castelldefels. Va marxar Roberto, i la seva mare i la seva germana de casa; l'estrella es va aïllar en el seu món i tot es va començar a complicar.
El seu primer gol, davant el Sevilla, va ser considerat el millor de la Lliga 2003-04; l'última vegada que va marcar amb el Barça va ser el passat 1 de març de 2008, quan va regalar un gol de xilena en la derrota dels de Rijkaard al Calderón (4-2). L'estiu del 2003, el Barça va pagar 27 milions d'euros al París Saint-Germain pel jugador que va quadrar el cercle virtuós de Laporta. Cinc anys més tard, l'ha venut per 25 milions. El barcelonisme perd un ídol, un dels millors jugadors de la seva història, a l'altura de Josep Samitier o de Ladislao Kubala. Ara, amb 28 anys, Ronaldinho, en un altre temps el millor jugador del món, està disposat a iniciar una nova vida lluny del focus de Barcelona. Vol tornar a ser el que era i sembla complicat que ho aconsegueixi.
