Sandra Paños, decisiva contra el City: "Un penal és com un duel de pistolers"

Sol davant del perill. Així se sent qualsevol porter quan li han de xutar un penal. En va fer un llibre l'austríac Peter Handke l'any 1970: "La por del porter davant del penal." Fins i tot Wim Wenders en va fer una adaptació per al cinema.

"Si ho agafes amb por, tens més probabilitats de no parar-lo."

Ho diu Sandra Paños. S'hi va trobar en l'anada dels quarts de final contra el Manchester City. Al marcador, 2-0. Si marcava Chloe Kelly, l'escenari canviava radicalment.

"Al final, és com un duel de pistolers. Són dècimes de segon, o mil·lèsimes, i és molt complicat. Has d'intentar veure què farà la xutadora. Pots encertar-la o equivocar-te."

I Paños la va encertar. El xut de Kelly va ser fort, però massa centrat, i l'alacantina va repel·lir-lo a córner. Tenia estudiades les xutadores del City, però era impossible predir les intencions de la futbolista anglesa.

"Havia vist molts penals del City, però només dos d'aquesta jugadora. I en tirava un a casa costat. Ella mirava molt cap al centre i a l'esquerra... i vaig pensar: 'No la tirarà aquí.' Em tocava a mi decidir. Vaig tenir la intuïció de tirar-me a la dreta."

Així va ensorrar Sandra Paños les aspiracions de remuntada del Manchester City. Les companyes se li van tirar a sobre per felicitar-la. Saben que és una assegurança a la porteria. En tota la temporada, només ha encaixat quatre gols, i dos han estat de penal. De fet, hi ha dies, i sobretot en la Lliga, en què no toca ni una pilota. Literalment.

"No sé si se'm sent prou, però semblo una locutora de ràdio. M'ajuda a estar ficada en el partit. Intento dirigir, ajudar les companyes, queixar-me quan hi ha una falta... Em fa estar en tensió tot el partit. Intento no desconcentrar-me. Abans em passava una mica."