Un monumental Joventut assalta la pista del poderós Unics Kazan (91-93)
Victòria d'enorme mèrit dels verd-i-negres a la pròrroga, que no han comptat ni amb Tomic ni amb Ribas
Hi ha victòries que valen doble, o potser més, fins i tot. Quan a l'hora de pujar a l'avió i fer el llarg viatge cap a Tartària ens vam adonar que el Joventut viatjava sense Pau Ribas -problemes musculars- i Ante Tomic -problemes amb el passaport- molts vam pensar -culpa nostra- que el partit estava perdut.
Però no. Aquest equip té una màgia especial que el fa enormement competitiu. No ha jugat Tomic? Doncs ho ha fet Birgander. I el suec ha respost amb un 26 de valoració. No ha jugat Ribas? Cap problema, Albert Ventura ha fet de capità. I López Arostegui ha destacat. I Brodziansky. I Ferran Bassas. I, deixeu-m'ho dir, Carles Duran a la banqueta. Aquest entrenador que parla català en els temps morts, que no crida, que tracta amb correcció els seus jugadors, que sap dominar els nervis i l'escenari.
La primera meitat ha estat molt igualada. És veritat que el Joventut s'ha avançat amb un clar 15 a 24 i un parcial de 0-10. Però l'Unics, que és un bon equip, empès pel seu públic, ha respost amb un parcial de 12-0. Al descans, 34 a 33.
En la segona meitat, els triples d'Arostegui, les assistències de Bassas i el bon to general han portat la Penya a confirmar la sorpresa... fins al darrer alè, en què una pèrdua de Dimitrejvic ha propiciat l'empat a 82 i ha assenyalat el camí de la pròrroga.
Però els badalonins no s'han descompost i han mantingut la serenitat fins que Brodziansky -mare meva, quin tros de fitxatge!- ha decidit amb un ganxo el 91 a 93 final.
Cinc victòries de cinc partits a l'EuroCup i la sensació, distingits lectors, que aquest equip no té límits. Juga bé, diverteix i... guanya.
