Una querella contra José Mourinho per ficar el dit a l'ull a Tito Vilanova arriba al Tribunal Constitucional
La querella que un bufet d'advocats barceloní va presentar contra l'exentrenador del Reial Madrid José Mourinho, en estimar que va cometre una falta pública quan va ficar el dit a l'ull al llavors segon entrenador del F. C. Barcelona, Tito Vilanova, ha arribat fins al Tribunal Constitucional (TC).
La querella que un bufet d'advocats barceloní va presentar contra l'exentrenador del Reial Madrid José Mourinho, en estimar que va cometre una falta pública quan va ficar el dit a l'ull al llavors segon entrenador del F. C. Barcelona, Tito Vilanova, ha arribat fins al Tribunal Constitucional (TC).
En el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya, jugat el 17 d'agost del 2011 al Camp Nou, i després d'una picabaralla, el llavors entrenador del Madrid, José Mourinho, va ficar el dit a l'ull a Tito Vilanova, que li va respondre amb una clatellada. Mourinho va ser sancionat amb dos partits, i Vilanova, amb un, encara que cap dels dos va complir el càstig, en ser amnistiats posteriorment pel president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar.
El febrer del 2012, un dia abans que prescrivissin els fets, el bufet Casa Paraula va presentar una querella criminal davant del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona contra Mourinho i el Reial Madrid, com a responsable civil subsidiari, basant-se en l'article 617.2 del Codi Penal i en el fet que "l'agressió és un delicte públic", segons ha explicat a Efe el promotor, l'advocat Oriol Casals.
"El cas no només menyscaba la integritat física i moral de Vilanova, sinó tot un model de convivència social basat en la justícia, la igualtat i el respecte a les persones", explica Casals. "En l'aspecte jurídic, és claríssim que els fets estan tipificats en aquest article del Codi Penal: qui en colpegi o en maltracti d'obra un altre sense causar-li lesió serà castigat amb la pena de localització permanent de dos a sis dies o multa de deu a trenta dies", afegeix Casals.
Per això, Mourinho podria ser castigat amb fins a trenta dies de multa, que, d'acord amb els ingressos de l'entrenador portuguès en el Reial Madrid, podrien suposar "un milió d'euros".
Per Casals, aquests fets eren constitutius d'"una falta", per la qual cosa se sol·licitava al jutjat que admetés la querella, que posés data per celebrar un judici de faltes, que cités a declarar Mourinho, Vilanova i el treballador del F. C. Barcelona Francesc Satorra --situat al darrere en el moment de l'acció--, que oferís a Vilanova la possibilitat de personar-se i que l'agent de Mourinho, Jorge Mendes, comuniqués els ingressos de l'entrenador portuguès per poder determinar la quantia de la multa.
El març del 2012, la fiscalia va sol·licitar a aquest jutjat que no admetés la querella perquè ja havia actuat la justícia esportiva i perquè la part querellant no estava "afectada pels esdeveniments", a més de considerar l'acció de Mourinho "un menyspreu o gest despectiu".
El 25 d'abril d'aquest any, el jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona no va admetre a tràmit la querella perquè "no es pot atribuir a l'acció ànim de menyscabament corporal, sinó, més aviat, de mofa, desconsideració o menyspreu" i, en no haver-hi lesions, es tractava d'"una falta privada", que únicament podia denunciar "l'ofès", Tito Vilanova.
Casals va presentar al juliol del 2012 recurs de reforma davant el jutjat perquè "la sanció federativa ni prejutja, ni afecta ni deroga l'aplicació de la legislació penal", i recordava l'enrenou mediàtic i popular del cas, considerat per la majoria de ciutadans com a "agressió" i, per tant, "un fet punible perseguible d'ofici o a instàncies de qualsevol persona".
El setembre del 2012, el jutjat número 7 no va admetre tampoc el recurs de reforma perquè va determinar que "no s'aprecia en els fets una conducta jurídica penalment rellevant", sinó un "menyspreu o gest despectiu", per la qual cosa Casals va apel·lar davant l'Audiència de Barcelona, la Secció Tercera de la qual, en contra del que havia afirmat el jutjat d'instrucció, va considerar que els fets havien prescrit, va desestimar el recurs d'apel·lació i tampoc va admetre la querella.
L'advocat va sol·licitar llavors la nul·litat d'actuacions per haver-lo obligat a comparèixer amb un procurador, tot i que en els procediments de faltes no cal, i el 28 de febrer va presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional perquè dictamini si en aquest cas calia el procurador i per la transcendència de l'assumpte més enllà del cas concret.
En el seu recurs davant del TC, Casals al·legava "vulneració dels drets fonamentals susceptibles d'empara, obligació de comparèixer amb un procurador, tot i que en procediments de faltes no cal, falta de motivació a l'hora d'afirmar que els fets havien prescrit, resolució contradictòria i interès constitucional, perquè l'assumpte transcendeix el cas concret".
Ara, el TC s'haurà de pronunciar sobre l'admissió i l'interès constitucional d'un cas que, segons l'opinió de Casals, "s'hauria d'haver ventilat amb una multa exemplar per a Mourinho", i que, en canvi, gairebé dos anys després, segueix viu, "amb el cost que tots aquests tràmits suposen per a l'Administració de Justícia".
Text: Rafa Quílez / EFE
En el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya, jugat el 17 d'agost del 2011 al Camp Nou, i després d'una picabaralla, el llavors entrenador del Madrid, José Mourinho, va ficar el dit a l'ull a Tito Vilanova, que li va respondre amb una clatellada. Mourinho va ser sancionat amb dos partits, i Vilanova, amb un, encara que cap dels dos va complir el càstig, en ser amnistiats posteriorment pel president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar.
El febrer del 2012, un dia abans que prescrivissin els fets, el bufet Casa Paraula va presentar una querella criminal davant del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona contra Mourinho i el Reial Madrid, com a responsable civil subsidiari, basant-se en l'article 617.2 del Codi Penal i en el fet que "l'agressió és un delicte públic", segons ha explicat a Efe el promotor, l'advocat Oriol Casals.
"El cas no només menyscaba la integritat física i moral de Vilanova, sinó tot un model de convivència social basat en la justícia, la igualtat i el respecte a les persones", explica Casals. "En l'aspecte jurídic, és claríssim que els fets estan tipificats en aquest article del Codi Penal: qui en colpegi o en maltracti d'obra un altre sense causar-li lesió serà castigat amb la pena de localització permanent de dos a sis dies o multa de deu a trenta dies", afegeix Casals.
Per això, Mourinho podria ser castigat amb fins a trenta dies de multa, que, d'acord amb els ingressos de l'entrenador portuguès en el Reial Madrid, podrien suposar "un milió d'euros".
Per Casals, aquests fets eren constitutius d'"una falta", per la qual cosa se sol·licitava al jutjat que admetés la querella, que posés data per celebrar un judici de faltes, que cités a declarar Mourinho, Vilanova i el treballador del F. C. Barcelona Francesc Satorra --situat al darrere en el moment de l'acció--, que oferís a Vilanova la possibilitat de personar-se i que l'agent de Mourinho, Jorge Mendes, comuniqués els ingressos de l'entrenador portuguès per poder determinar la quantia de la multa.
El març del 2012, la fiscalia va sol·licitar a aquest jutjat que no admetés la querella perquè ja havia actuat la justícia esportiva i perquè la part querellant no estava "afectada pels esdeveniments", a més de considerar l'acció de Mourinho "un menyspreu o gest despectiu".
El 25 d'abril d'aquest any, el jutjat d'Instrucció número 7 de Barcelona no va admetre a tràmit la querella perquè "no es pot atribuir a l'acció ànim de menyscabament corporal, sinó, més aviat, de mofa, desconsideració o menyspreu" i, en no haver-hi lesions, es tractava d'"una falta privada", que únicament podia denunciar "l'ofès", Tito Vilanova.
Casals va presentar al juliol del 2012 recurs de reforma davant el jutjat perquè "la sanció federativa ni prejutja, ni afecta ni deroga l'aplicació de la legislació penal", i recordava l'enrenou mediàtic i popular del cas, considerat per la majoria de ciutadans com a "agressió" i, per tant, "un fet punible perseguible d'ofici o a instàncies de qualsevol persona".
El setembre del 2012, el jutjat número 7 no va admetre tampoc el recurs de reforma perquè va determinar que "no s'aprecia en els fets una conducta jurídica penalment rellevant", sinó un "menyspreu o gest despectiu", per la qual cosa Casals va apel·lar davant l'Audiència de Barcelona, la Secció Tercera de la qual, en contra del que havia afirmat el jutjat d'instrucció, va considerar que els fets havien prescrit, va desestimar el recurs d'apel·lació i tampoc va admetre la querella.
L'advocat va sol·licitar llavors la nul·litat d'actuacions per haver-lo obligat a comparèixer amb un procurador, tot i que en els procediments de faltes no cal, i el 28 de febrer va presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional perquè dictamini si en aquest cas calia el procurador i per la transcendència de l'assumpte més enllà del cas concret.
En el seu recurs davant del TC, Casals al·legava "vulneració dels drets fonamentals susceptibles d'empara, obligació de comparèixer amb un procurador, tot i que en procediments de faltes no cal, falta de motivació a l'hora d'afirmar que els fets havien prescrit, resolució contradictòria i interès constitucional, perquè l'assumpte transcendeix el cas concret".
Ara, el TC s'haurà de pronunciar sobre l'admissió i l'interès constitucional d'un cas que, segons l'opinió de Casals, "s'hauria d'haver ventilat amb una multa exemplar per a Mourinho", i que, en canvi, gairebé dos anys després, segueix viu, "amb el cost que tots aquests tràmits suposen per a l'Administració de Justícia".
Text: Rafa Quílez / EFE
