2.4.5.3.2. Pronúncia general i pronúncia més exigent
La fidelitat a la pronúncia original pot variar lleument segons el públic a què ens adrecem i la persona que parla.
La pronúncia general és la més adequada en la major part dels espais dels nostres mitjans, destinats a un públic ampli. No reproduïm sons aliens al català (tret de KH [χ] i TH [θ]) i reduïm els sons de la llengua original als sons catalans que s'hi acosten més. Tot i això, qui és capaç de pronunciar amb naturalitat sons com ara [ø], [oe], [y] i [v], ho fa.
Grafia | Transcripció d'antena | Pronúncia general (AFI) | Pronúncia més fidel (AFI) |
Pierre Max Dubois | PIÈR MAKS DIBUÀ | pjɛ́rmágzdiβwá | pjɛ́rmágzdyβwá |
La pronúncia general és la que apareix destacada amb transcripció AFI i arxiu de so a l'ÉSADIR.
En espais més exigents en pronúncia d'altres llengües, com ara programes o canals especialitzats adreçats a un públic coneixedor de la matèria, pot ser aconsellable incorporar a la locució alguns sons aliens al català. En aquest cas la pronúncia més fidel resulta natural.
Tant en espais especialitzats i de pronúncia exigent com en espais generals d'exigència mitjana, en locució estàndard evitem tant les pronúncies forçades com les massa relaxades.
Evitem difondre pronúncies divergents d'un nom, sobretot si coincideixen en el mateix espai. Les pronúncies poden diferir una mica, sempre que no s'arribi a contradiccions greus amb la pronúncia recomanada per l'ésAdir, que és la preferible en els nostres mitjans. Pel seu contacte directe amb la llengua original, un corresponsal a París, per exemple, podria fer les vocals del francès amb naturalitat, o un a Moscou les palatalitzacions del rus.
Grafia | Pronúncia preferent | Pronúncia més pròxima a l'original (AFI) |
Phoenix |
[fɛ́niks] [locutor que parla des de Catalunya] |
[fíniks] [corresponsal als Estats Units] |