"30 minuts" emet el reportatge "Catalunya, en boca d'Espanya"
Un equip de "30 minuts" preparava un reportatge sobre les relacions entre Catalunya i Espanya abans dels esdeveniments d'aquests últims dies.
Des que es va formar el nou govern tripartit de la Generalitat, al desembre passat, s'han anat fent evidents les tensions entre la classe política catalana i l'espanyola, una crispació que també ha arribat, i de manera molt contundent, als mitjans de comunicació i al carrer.
Un equip de "30 minuts" preparava un reportatge sobre les relacions entre Catalunya i Espanya abans que hi hagués els esdeveniments polítics d'aquests últims dies. Ara, arran d'aquests últims fets, que han tornat a disparar l'interès per Catalunya, les opinions que apareixen en aquest reportatge agafen més força i vigència.
En els últims dos mesos, Catalunya i els catalans han omplert pàgines i pàgines de diaris, han estat motiu de conversa en infinitat de tertúlies radiofòniques i televisives. La lectura que s'ha fet dels esdeveniments polítics varia en funció del mitjà o de les persones responsables de difondre opinió.
Alguns mostren sense embuts el seu anticatalanisme, altres accepten la realitat plural de l'estat espanyol i entenen les reivindicacions o les demandes que sorgeixen a Catalunya. Les notícies que es difonen sobre Catalunya en els mitjans de comunicació espanyols, condicionen l'opinió de la gent del carrer? Creen crispació els mitjans?
Contribueixen a fer més grans les diferències entre comunitats autònomes? L'equip de "30 minuts" ha visitat diferents mitjans i ha parlat amb diversos periodistes i tertulians per intentar donar resposta a tot això. Al marge dels mitjans, però, també és veritat que molta gent té idees pròpies i que es distancia d'allò que diuen o pensen els diaris, les ràdios i les televisions, i també hem volgut escoltar-les. Ens hem acostat a persones de diverses comunitats autònomes. Hem buscat perfils diferents, gent d'entorns rurals i gent que viu en grans ciutats. Hem parlat amb persones joves, de mitjana edat i grans.
En general, els espanyols admiren els catalans, però també hi ha encara molts recels, i expressen sense embuts la seva desconfiança cap a Catalunya. A Múrcia, per exemple, algunes persones pensen: "Si los catalanes nos niegan el agua del Ebro es porque son insolidarios." A Andalusia preocupa molt que es pugui canviar el sistema de finançament i que algunes comunitats autònomes en surtin perjudicades: "Los catalanes no deben olvidarse del pueblo andaluz, que les ha dado tanto; pero, ahora mismo, lo que les interesa es olvidarnos."
El nacionalime català en algunes ocasions s'entén, però moltes vegades es demonitza. La llengua catalana encara es veu com un fre a les relacions entre comunitats autònomes. "Catalunya, en boca d'Espanya" també posa de manifest que els tòpics i els estereotips sobre Catalunya i els catalans continuen vigents: "Los catalanes son muy suyos", "Son tan suyos que no se conocen de un piso al otro. No les preguntes por un primo o un tío. Nadie sabe nada", "Los catalanes se sienten superiores", "Son prepotentes..." "Catalunya, en boca d'Espanya", un viatge per saber què s'opina dels catalans i de Catalunya en diferents punts de l'Estat, per veure quins són aquells aspectes que provoquen més confrontació i aquells pels quals els catalans són més admirats.
Un equip de "30 minuts" preparava un reportatge sobre les relacions entre Catalunya i Espanya abans que hi hagués els esdeveniments polítics d'aquests últims dies. Ara, arran d'aquests últims fets, que han tornat a disparar l'interès per Catalunya, les opinions que apareixen en aquest reportatge agafen més força i vigència.
En els últims dos mesos, Catalunya i els catalans han omplert pàgines i pàgines de diaris, han estat motiu de conversa en infinitat de tertúlies radiofòniques i televisives. La lectura que s'ha fet dels esdeveniments polítics varia en funció del mitjà o de les persones responsables de difondre opinió.
Alguns mostren sense embuts el seu anticatalanisme, altres accepten la realitat plural de l'estat espanyol i entenen les reivindicacions o les demandes que sorgeixen a Catalunya. Les notícies que es difonen sobre Catalunya en els mitjans de comunicació espanyols, condicionen l'opinió de la gent del carrer? Creen crispació els mitjans?
Contribueixen a fer més grans les diferències entre comunitats autònomes? L'equip de "30 minuts" ha visitat diferents mitjans i ha parlat amb diversos periodistes i tertulians per intentar donar resposta a tot això. Al marge dels mitjans, però, també és veritat que molta gent té idees pròpies i que es distancia d'allò que diuen o pensen els diaris, les ràdios i les televisions, i també hem volgut escoltar-les. Ens hem acostat a persones de diverses comunitats autònomes. Hem buscat perfils diferents, gent d'entorns rurals i gent que viu en grans ciutats. Hem parlat amb persones joves, de mitjana edat i grans.
En general, els espanyols admiren els catalans, però també hi ha encara molts recels, i expressen sense embuts la seva desconfiança cap a Catalunya. A Múrcia, per exemple, algunes persones pensen: "Si los catalanes nos niegan el agua del Ebro es porque son insolidarios." A Andalusia preocupa molt que es pugui canviar el sistema de finançament i que algunes comunitats autònomes en surtin perjudicades: "Los catalanes no deben olvidarse del pueblo andaluz, que les ha dado tanto; pero, ahora mismo, lo que les interesa es olvidarnos."
El nacionalime català en algunes ocasions s'entén, però moltes vegades es demonitza. La llengua catalana encara es veu com un fre a les relacions entre comunitats autònomes. "Catalunya, en boca d'Espanya" també posa de manifest que els tòpics i els estereotips sobre Catalunya i els catalans continuen vigents: "Los catalanes son muy suyos", "Son tan suyos que no se conocen de un piso al otro. No les preguntes por un primo o un tío. Nadie sabe nada", "Los catalanes se sienten superiores", "Son prepotentes..." "Catalunya, en boca d'Espanya", un viatge per saber què s'opina dels catalans i de Catalunya en diferents punts de l'Estat, per veure quins són aquells aspectes que provoquen més confrontació i aquells pels quals els catalans són més admirats.
