"30 minuts" emet l'especial "Ramon Perera, l'home que va salvar Barcelona"
Coincidint amb el 70 aniversari dels bombardejos del 38 sobre Barcelona, TV3 emet aquest treball de Montse Armengou i Ricard Belis, guardonat amb la medalla de bronze al Festival de Nova York i també amb el premi de la Federació Internacional d'Arxius de Televisó.
Aquest documental, una edició especial del programa "30 minuts", descobreix la història desconeguda d'un heroi anònim, Ramon Perera, un enginyer que va veure com la seva vida canviava dràsticament amb els bombardejos feixistes sobre Barcelona. Perera va haver d'afrontar un repte professional que mai no hauria imaginat: dissenyar i construir refugis sota terra per protegir la població. A Catalunya va aconseguir salvar milers de persones, a Londres no van fer cas dels seus consells i molta gent va perdre la vida.
Amb la Guerra Civil Espanyola es va inaugurar una nova tàctica militar: els bombardejos sistemàtics contra la població civil, especialment a Barcelona. Davant d'aquest perill desconegut fins a aquell moment, autoritats i societat civil es van mobilitzar. Com a membre de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, Ramon Perera va treballar incansablement construint refugis i investigant materials que els fessin més resistents. La seva obsessió era protegir la gent de l'impacte de les bombes que sistemàticament, dia i nit, llançaven els avions de Mussolini i Hitler, aliats de Franco.
Els treballs de Perera van cridar l'atenció dels seus homòlegs a l'estranger. Aquest és el cas del britànic Cyril Helsby, que va venir a Barcelona a conèixer aquesta titànica obra de protecció civil que va aconseguir fer 1.400 refugis a la ciutat. Malgrat les dificultats de la guerra, Perera va aconseguir uns refugis segurs i a prova de bombes: no es coneix cap mort per l'impacte d'una bomba en aquests refugis.
Amb la derrota republicana, i després d'intentar salvar tota la documentació de refugis de la Junta de Defensa Passiva -bona part de la qual va anar a parar a l'Arxiu de Salamanca i ara ha estat recuperada-, Perera va passar la frontera de França com molts altres milers de republicans: vençut, mort de fred i de tristor, pensant en la seva promesa, que havia anat a parar a la presó Model...
Però quan arriba a Perpinyà té una oportunitat que no desaprofitarà: la Creu Roja facilita escriure cartes a l'estranger i Perera es recorda de Helsby, aquell enginyer britànic amb qui havia fet bona amistat.... Ràpidament es posarà en marxa un operatiu dirigit pel mateix Donald Darling, membre destacat dels serveis secrets britànics. Aviat rebrà diners per arribar a Londres. No tenia papers ni documentació, però això no va representar cap problema: hi havia ordres expresses de deixar entrar Perera en territori britànic, un privilegi que molt pocs exiliats espanyols tindrien. I això no era perquè sí: Ramon Perera tenia la clau de la protecció de Londres en una guerra mundial que ja era imminent.
L'obra de Perera a Barcelona és tan important que a Anglaterra es genera un intens debat polític sobre el model de defensa civil: el "model Barcelona", defensat pels sectors més progressistes, o el que propugna que cadascú tingui el seu propi refugi privat. La composició conservadora del govern va fer que guanyés aquesta segona opció. Segons documents que ara surten a la llum, les autoritats britàniques temien que la construcció de refugis públics tornés la població "covarda i gandula". De res va servir que Helsby i altres científics diguessin que res d'això havia passat a Barcelona.
La decisió de distribuir els anomenats refugis Anderson, només a prova de metralla i no de bombes, va tenir resultats catastròfics. Els barris populars de Londres, on la gent no tenia cases amb jardí on posar el refugi particular, seran els més castigats perquè les zones industrials eren objectius estratègics i els obrers vivien molt a prop de les fàbriques. Un informe confidencial reconeix que no seguir el "model Perera" va ser un fracàs. A Londres moririen més de 40.000 persones.
De caràcter reservat i discret, hi ha poca informació de les activitats de Perera a Londres, tot i que sabem que, paradoxalment, va acabar treballant en la indústria de guerra, ell, l'home que havia salvat tantes vides. La seva part més visible va ser la de portaveu del Consell Català de Londres, format per personalitats com el Dr. Trueta, Josep Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer...
A través d'arxius catalans i anglesos, i la localització de familiars i amics, el documental presenta el retrat d'un d'aquests herois anònims abocats a l'exili durant la dictadura franquista i mai no rescatat en temps de democràcia, una d'aquelles vides excepcionals que tan prolífiques van ser durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola, de les quals celebrem el 75 i el 70 aniversari, respectivament.
Potser, per fi, ha arribat ara el moment que es compleixin les inquietants paraules que Perera va escriure al seu diari: "La meva dona m'ha induït a fer que aquestes notes de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya puguin ser dipositades en un lloc de salvaguarda per a futura referència a qui pugui interessar." Aquest moment ha arribat.
Amb la Guerra Civil Espanyola es va inaugurar una nova tàctica militar: els bombardejos sistemàtics contra la població civil, especialment a Barcelona. Davant d'aquest perill desconegut fins a aquell moment, autoritats i societat civil es van mobilitzar. Com a membre de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, Ramon Perera va treballar incansablement construint refugis i investigant materials que els fessin més resistents. La seva obsessió era protegir la gent de l'impacte de les bombes que sistemàticament, dia i nit, llançaven els avions de Mussolini i Hitler, aliats de Franco.
Els treballs de Perera van cridar l'atenció dels seus homòlegs a l'estranger. Aquest és el cas del britànic Cyril Helsby, que va venir a Barcelona a conèixer aquesta titànica obra de protecció civil que va aconseguir fer 1.400 refugis a la ciutat. Malgrat les dificultats de la guerra, Perera va aconseguir uns refugis segurs i a prova de bombes: no es coneix cap mort per l'impacte d'una bomba en aquests refugis.
Amb la derrota republicana, i després d'intentar salvar tota la documentació de refugis de la Junta de Defensa Passiva -bona part de la qual va anar a parar a l'Arxiu de Salamanca i ara ha estat recuperada-, Perera va passar la frontera de França com molts altres milers de republicans: vençut, mort de fred i de tristor, pensant en la seva promesa, que havia anat a parar a la presó Model...
Però quan arriba a Perpinyà té una oportunitat que no desaprofitarà: la Creu Roja facilita escriure cartes a l'estranger i Perera es recorda de Helsby, aquell enginyer britànic amb qui havia fet bona amistat.... Ràpidament es posarà en marxa un operatiu dirigit pel mateix Donald Darling, membre destacat dels serveis secrets britànics. Aviat rebrà diners per arribar a Londres. No tenia papers ni documentació, però això no va representar cap problema: hi havia ordres expresses de deixar entrar Perera en territori britànic, un privilegi que molt pocs exiliats espanyols tindrien. I això no era perquè sí: Ramon Perera tenia la clau de la protecció de Londres en una guerra mundial que ja era imminent.
L'obra de Perera a Barcelona és tan important que a Anglaterra es genera un intens debat polític sobre el model de defensa civil: el "model Barcelona", defensat pels sectors més progressistes, o el que propugna que cadascú tingui el seu propi refugi privat. La composició conservadora del govern va fer que guanyés aquesta segona opció. Segons documents que ara surten a la llum, les autoritats britàniques temien que la construcció de refugis públics tornés la població "covarda i gandula". De res va servir que Helsby i altres científics diguessin que res d'això havia passat a Barcelona.
La decisió de distribuir els anomenats refugis Anderson, només a prova de metralla i no de bombes, va tenir resultats catastròfics. Els barris populars de Londres, on la gent no tenia cases amb jardí on posar el refugi particular, seran els més castigats perquè les zones industrials eren objectius estratègics i els obrers vivien molt a prop de les fàbriques. Un informe confidencial reconeix que no seguir el "model Perera" va ser un fracàs. A Londres moririen més de 40.000 persones.
De caràcter reservat i discret, hi ha poca informació de les activitats de Perera a Londres, tot i que sabem que, paradoxalment, va acabar treballant en la indústria de guerra, ell, l'home que havia salvat tantes vides. La seva part més visible va ser la de portaveu del Consell Català de Londres, format per personalitats com el Dr. Trueta, Josep Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer...
A través d'arxius catalans i anglesos, i la localització de familiars i amics, el documental presenta el retrat d'un d'aquests herois anònims abocats a l'exili durant la dictadura franquista i mai no rescatat en temps de democràcia, una d'aquelles vides excepcionals que tan prolífiques van ser durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola, de les quals celebrem el 75 i el 70 aniversari, respectivament.
Potser, per fi, ha arribat ara el moment que es compleixin les inquietants paraules que Perera va escriure al seu diari: "La meva dona m'ha induït a fer que aquestes notes de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya puguin ser dipositades en un lloc de salvaguarda per a futura referència a qui pugui interessar." Aquest moment ha arribat.
