"Amb música ho escoltaries potser millor" a "El documental"
Una aproximació diferent als textos del poeta Salvador Espriu de la mà del músic de jazz Ricard Gili.
Aquest dijous, El documental recupera "Amb música ho escoltaries potser millor", una producció de Black Train Films dirigida per Daniel Jariod que ha comptat amb la participació de Televisió de Catalunya. Aquest treball mostra el procés de creació d'una obra musical basada en textos del poeta i dramaturg Salvador Espriu, la cantata jazz "He mirat aquesta terra", composta per Ricard Gili i interpretada per la Locomotora Negra, la big band que ell mateix dirigeix; la soprano mexicana Paula Nogueira; en Mû (Oli Silva), un cantant de Guinea Bissau; les actrius Carme Sansa i Mercè Pons, i la Coral Sant Jordi, dirigida per Lluís Vila, sota la direcció artística de Quim Lecina.
"Amb música ho escoltaries potser millor", que es construeix segons el complex procés creatiu de la cantata jazz, fa una reflexió sobre l'obra i la vida de Salvador Espriu i ho fa a partir del testimoni d'algunes de les persones que el van conèixer més de prop: la Isabel i en Sebastià Bonet, nebots del poeta, l'editor Josep Maria Castellet, estudiós i divulgador de l'obra d'Espriu, i el cantautor Raimon, que n'ha musicat poemes. En diversos diàlegs localitzats en llocs emblemàtics de la trajectòria de tots ells (la casa del poeta a Arenys de Mar, el Palau de la Música i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu), en Ricard Gili fa, en paral·lel amb el muntatge de la seva obra, el retrat d'un dels poetes més compromesos amb el seu país, la seva llengua i la seva gent.
Els assaigs dels diversos passatges de la cantata, estructurats basant-se en diversos poemes de Salvador Espriu ("He mirat aquesta terra", "La pell fa de tambor", "Cavava la llavor", "Baralla dels dos cecs captaires", "Perquè un dia torni la cançó a Sinera" i "Assaig de càntic en el temple" amb l'apoteosi final d'"El meu poble i jo", entre d'altres) formen l'esquelet narratiu d'aquest documental conduït en primera persona per Ricard Gili, que ens transmet el seu entusiasme per la música de jazz i per l'obra d'Espriu. Reflexió, també, sobre les actituds davant el fet nacional i sobre la integració en cultures diferents de la pròpia, "Amb música ho escoltaries potser millor" ens acosta les paraules del poeta d'una manera intensa i original.
En paraules de Ricard Gili: "La present proposta pretén respondre un determinat repte: donar una nova vida i una nova dimensió al missatge cívic que hi ha dissolt en la poesia de Salvador Espriu en fondre's amb ritmes i melodies de caire jazzístic. Vet aquí que el jazz, una música que ha servit a tot un poble per afermar-se, per pregar, per reivindicar, per fer la gresca mes frívola, per ballar, per passar l'estona agradablement, per emocionar-se, fer riure o entendrir-se, ens pot servir a nosaltres per dir amb força, amb convicció i, si convé, amb passió, algunes veritats generals que ens afecten a tots i que, tal com van els temps, poden ser d'una crua i punyent actualitat."
La cantata jazz es va estrenar el passat mes de març de 2009 al Palau de la Música Catalana, mentre que el documental es va presentar al Cinema Alexandra de Barcelona el passat dia 28 de gener de 2010.
Fitxa tècnica:
Direcció: Daniel Jariod
Cap de producció: Marieke van den Bersselaar
Fotografia: Pol Orpinell
So: David Mata
Postproducció: Marta Busto
Productor executiu: Richard Galvani
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Disseny gràfic: Betty Bigas
Més informació:
Web de la productora Black Train Films amb informació sobre el documental:
"Amb música ho escoltaries potser millor", que es construeix segons el complex procés creatiu de la cantata jazz, fa una reflexió sobre l'obra i la vida de Salvador Espriu i ho fa a partir del testimoni d'algunes de les persones que el van conèixer més de prop: la Isabel i en Sebastià Bonet, nebots del poeta, l'editor Josep Maria Castellet, estudiós i divulgador de l'obra d'Espriu, i el cantautor Raimon, que n'ha musicat poemes. En diversos diàlegs localitzats en llocs emblemàtics de la trajectòria de tots ells (la casa del poeta a Arenys de Mar, el Palau de la Música i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu), en Ricard Gili fa, en paral·lel amb el muntatge de la seva obra, el retrat d'un dels poetes més compromesos amb el seu país, la seva llengua i la seva gent.
Els assaigs dels diversos passatges de la cantata, estructurats basant-se en diversos poemes de Salvador Espriu ("He mirat aquesta terra", "La pell fa de tambor", "Cavava la llavor", "Baralla dels dos cecs captaires", "Perquè un dia torni la cançó a Sinera" i "Assaig de càntic en el temple" amb l'apoteosi final d'"El meu poble i jo", entre d'altres) formen l'esquelet narratiu d'aquest documental conduït en primera persona per Ricard Gili, que ens transmet el seu entusiasme per la música de jazz i per l'obra d'Espriu. Reflexió, també, sobre les actituds davant el fet nacional i sobre la integració en cultures diferents de la pròpia, "Amb música ho escoltaries potser millor" ens acosta les paraules del poeta d'una manera intensa i original.
En paraules de Ricard Gili: "La present proposta pretén respondre un determinat repte: donar una nova vida i una nova dimensió al missatge cívic que hi ha dissolt en la poesia de Salvador Espriu en fondre's amb ritmes i melodies de caire jazzístic. Vet aquí que el jazz, una música que ha servit a tot un poble per afermar-se, per pregar, per reivindicar, per fer la gresca mes frívola, per ballar, per passar l'estona agradablement, per emocionar-se, fer riure o entendrir-se, ens pot servir a nosaltres per dir amb força, amb convicció i, si convé, amb passió, algunes veritats generals que ens afecten a tots i que, tal com van els temps, poden ser d'una crua i punyent actualitat."
La cantata jazz es va estrenar el passat mes de març de 2009 al Palau de la Música Catalana, mentre que el documental es va presentar al Cinema Alexandra de Barcelona el passat dia 28 de gener de 2010.
Fitxa tècnica:
Direcció: Daniel Jariod
Cap de producció: Marieke van den Bersselaar
Fotografia: Pol Orpinell
So: David Mata
Postproducció: Marta Busto
Productor executiu: Richard Galvani
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Disseny gràfic: Betty Bigas
Més informació:
Web de la productora Black Train Films amb informació sobre el documental:
