"Coure, el metall elèctric", a "Quèquicom"
El coure és un metall que, associat amb l'electricitat, ha ajudat a canviar el món.
Aquest dimarts, 5 de novembre, "Quèquicom" emet el capítol "Coure, el metall elèctric" i "QQC i la geologia, 2a part".
"Coure, el metall elèctric" (22.05)
Associat amb l'electricitat, el coure ha ajudat a canviar el món. A més de ser un bon conductor, alguns dels seus compostos són també superconductors. En els éssers vius és un transmissor d'electrons en moltes reaccions bioquímiques. També forma part de molts dels pigments verds i blaus de les pintures gòtiques i de vegades pot adquirir tonalitats elèctriques. El programa explica també per què és tan bon conductor i què és la llei d'Ohm.
"Quèquicom i... la geologia, 2a part" (22.30)
Quèquicom" ha recorregut el territori amb ulls de geòleg. En aquest segon capítol de Geologia es veu com les muntanyes, com la sardana, es fan i es desfan. Montserrat era un gran roc sedimentari als peus de la desembocadura d'un cabalós riu desaparegut. L'erosió la desfà i per això té aquesta forma singular. En canvi, Menorca està formada, en realitat, per dues menorques, una amb un subsòl a base de petxines i l'altra de silici. A més, visitem el congost més profund de Catalunya, Mont-rebei.
"Coure, el metall elèctric" (22.05)
Associat amb l'electricitat, el coure ha ajudat a canviar el món. A més de ser un bon conductor, alguns dels seus compostos són també superconductors. En els éssers vius és un transmissor d'electrons en moltes reaccions bioquímiques. També forma part de molts dels pigments verds i blaus de les pintures gòtiques i de vegades pot adquirir tonalitats elèctriques. El programa explica també per què és tan bon conductor i què és la llei d'Ohm.
"Quèquicom i... la geologia, 2a part" (22.30)
Quèquicom" ha recorregut el territori amb ulls de geòleg. En aquest segon capítol de Geologia es veu com les muntanyes, com la sardana, es fan i es desfan. Montserrat era un gran roc sedimentari als peus de la desembocadura d'un cabalós riu desaparegut. L'erosió la desfà i per això té aquesta forma singular. En canvi, Menorca està formada, en realitat, per dues menorques, una amb un subsòl a base de petxines i l'altra de silici. A més, visitem el congost més profund de Catalunya, Mont-rebei.
