Dani Jiménez: "Per fer ciència cal ser atrevit, per això els nens són tan bons científics"
El Super3 estrena "Dinàmiks", un nou programa que ens descobreix la màgia de la ciència. Hem parlat amb el seu presentador, el físic i divulgador Dani Jiménez.
Dani, darrerament a televisió hi ha un ressorgiment de l'interès per la màgia. A "Dinàmiks" es podria dir que feu màgia, però sense trucs...
Exacte. Els mags sovint utilitzen la ciència per fer màgia, però no expliquen el truc. De fet, quan la ciència va començar a fer-se experimental i més espectacular, els mateixos científics -com Faraday, com Peter Van Musschenbroek- feien espectacles que venien com a màgia. Hi havia una línia molt fina que es va anar separant. Bàsicament, la diferència entre mag i científic és que el científic ha de compartir els coneixements, i en canvi el mag se'ls pot amagar.
El nom del programa, "Dinàmiks", com sorgeix?
El que volem és que els nanos facin els experiments. No volem que la gent vegi el programa, s'ho passi bé i ja està. Volem que la gent vegi el programa, s'ho passi bé, aprengui de ciència i, sobretot, que quan s'acabi s'atreveixin a fer els experiments. És a dir, que hi hagi una relació dinàmica amb el programa: d'aquí el nom.
Res a veure, doncs, amb el que acostumem a sentir quan veiem fer un experiment: "No ho intentin a casa seva".
Sí, tot el contrari. Aquest és un programa on tots els experiments estan pensats perquè els puguem fer amb materials casolans.
A la presentació heu destacat que no voleu ensenyar com ho fa una enciclopèdia, sinó d'una manera que no s'oblidi l'après. Com es fa, això?
Explicant la ciència de manera horitzontal: nosaltres estem al mateix nivell que l'espectador o l'alumne, i descobrim el fenomen plegats. No som un professor ni un savi que t'ensenya, sinó que tots descobrim a l'hora. Per tant es crea una relació on tu de vegades ensenyes i el públic aprèn i de vegades és el públic que t'ensenya i tu aprens. Compartim el coneixement.
Se't veu molt còmode treballant amb i per als nens. Que té d'especial, el públic infantil?
Nosaltres fem experiments per a tots els públics, però els nanos són els que tenen menys vergonya per provar i reproduir. Un adult, si no sap segur que sortirà bé, no s'atrevirà a fer-ho. I si no sap segur que sap la resposta correcta, no s'atrevirà a dir-la. En canvi, un nen, encara que estigui malament, s'atrevirà a dir-ho, ells proven i proven... Per fer ciència cal ser atrevit, per fer experiments cal provar sense vergonya, i per això els nens són tan bons científics.
Un prova del que diu el Dani: a la presentació del programa, on van assistir alumnes de dues escoles, qualsevol pregunta o repte plantejat rebia molts voluntaris...
Als EUA es fan concursos de ciència, campus científics... Creus que aquí es fomenta poc l'interès pel tema?
Els països capdavanters, com els EUA, el Japó, Alemanya, Anglaterra..., tenen molt clar que per tenir bons científics han de tenir una bona pedrera. I gasten molts diners per fomentar-ho: fan molts programes i molts campus. En canvi, altres països no s'han adonat que per ser pioners en investigació científica i innovació cal tenir una bona pedrera. Llavors ens oblidem dels nanos, i esclar, és com tot: si tu fas més programes, crees més afició. És com el futbol, cada cop el veu més gent perquè es fa més futbol.
"Dinàmiks" serà una ajuda, en aquest sentit...
Sí. "Dinàmiks" és una aposta d'entreteniment, perquè la televisió ha d'entretenir: ningú la mira per aprendre. Per aprendre pots mirar internet, un llibre, anar a la universitat... L'objectiu a televisió és entretenir, però si a més pots aprendre, estimular, crear una vocació científica, millor que millor. Jo recomano tothom que no es perdi "Dinàmiks", perquè veuran el món amb els ulls de la ciència i en gaudiran molt més.
Exacte. Els mags sovint utilitzen la ciència per fer màgia, però no expliquen el truc. De fet, quan la ciència va començar a fer-se experimental i més espectacular, els mateixos científics -com Faraday, com Peter Van Musschenbroek- feien espectacles que venien com a màgia. Hi havia una línia molt fina que es va anar separant. Bàsicament, la diferència entre mag i científic és que el científic ha de compartir els coneixements, i en canvi el mag se'ls pot amagar.
El nom del programa, "Dinàmiks", com sorgeix?
El que volem és que els nanos facin els experiments. No volem que la gent vegi el programa, s'ho passi bé i ja està. Volem que la gent vegi el programa, s'ho passi bé, aprengui de ciència i, sobretot, que quan s'acabi s'atreveixin a fer els experiments. És a dir, que hi hagi una relació dinàmica amb el programa: d'aquí el nom.
Res a veure, doncs, amb el que acostumem a sentir quan veiem fer un experiment: "No ho intentin a casa seva".
Sí, tot el contrari. Aquest és un programa on tots els experiments estan pensats perquè els puguem fer amb materials casolans.
A la presentació heu destacat que no voleu ensenyar com ho fa una enciclopèdia, sinó d'una manera que no s'oblidi l'après. Com es fa, això?
Explicant la ciència de manera horitzontal: nosaltres estem al mateix nivell que l'espectador o l'alumne, i descobrim el fenomen plegats. No som un professor ni un savi que t'ensenya, sinó que tots descobrim a l'hora. Per tant es crea una relació on tu de vegades ensenyes i el públic aprèn i de vegades és el públic que t'ensenya i tu aprens. Compartim el coneixement.
Se't veu molt còmode treballant amb i per als nens. Que té d'especial, el públic infantil?
Nosaltres fem experiments per a tots els públics, però els nanos són els que tenen menys vergonya per provar i reproduir. Un adult, si no sap segur que sortirà bé, no s'atrevirà a fer-ho. I si no sap segur que sap la resposta correcta, no s'atrevirà a dir-la. En canvi, un nen, encara que estigui malament, s'atrevirà a dir-ho, ells proven i proven... Per fer ciència cal ser atrevit, per fer experiments cal provar sense vergonya, i per això els nens són tan bons científics.
Un prova del que diu el Dani: a la presentació del programa, on van assistir alumnes de dues escoles, qualsevol pregunta o repte plantejat rebia molts voluntaris...
Als EUA es fan concursos de ciència, campus científics... Creus que aquí es fomenta poc l'interès pel tema?
Els països capdavanters, com els EUA, el Japó, Alemanya, Anglaterra..., tenen molt clar que per tenir bons científics han de tenir una bona pedrera. I gasten molts diners per fomentar-ho: fan molts programes i molts campus. En canvi, altres països no s'han adonat que per ser pioners en investigació científica i innovació cal tenir una bona pedrera. Llavors ens oblidem dels nanos, i esclar, és com tot: si tu fas més programes, crees més afició. És com el futbol, cada cop el veu més gent perquè es fa més futbol.
"Dinàmiks" serà una ajuda, en aquest sentit...
Sí. "Dinàmiks" és una aposta d'entreteniment, perquè la televisió ha d'entretenir: ningú la mira per aprendre. Per aprendre pots mirar internet, un llibre, anar a la universitat... L'objectiu a televisió és entretenir, però si a més pots aprendre, estimular, crear una vocació científica, millor que millor. Jo recomano tothom que no es perdi "Dinàmiks", perquè veuran el món amb els ulls de la ciència i en gaudiran molt més.
