Dissabte, "Una nit al Liceu" ofereix l'òpera "Turandot"
Dissabte, a "Una nit al liceu", veurem l'obra pòstuma i inacabada de Giacomo Puccini, una òpera inspirada en "Les mil i una nits" i que explica la resistència d'una princesa a estimar i ser estimada.
"Una nit al Liceu" presenta "Turandot" (1926), una obra pòstuma i inacabada de Giacomo Puccini, basada en una faula teatral de Carlo Gozzi, inspirada en "Les mil i una nits", que explica la resistència d'una princesa xinesa (Turandot) a estimar i ser estimada.
"Turandot" és un drama líric en tres actes amb llibret de G. Adami i R. Simoni. La música és de Giacomo Puccini i l'escena final la va acabar Franco Alfano. Va ser estrenada el 25 d'abril del 1926 al Teatro alla Scala de Milà i el 30 de desembre del 1928, al Gran Teatre del Liceu.
Argument
L'acció transcorre a la ciutat imperial de Pequín i es basa en una llei cruel decretada per la princesa Turandot, filla de l'emperador, segons la qual es casarà amb la persona de sang reial que resolgui els tres enigmes que ella proposi. Els que no sàpiguen contestar-los, però, perdran el cap. El príncep Calaf, fill del vell rei tàrtar destronat Timur, que també és a Pequín acompanyat per la bella i fidel Liu, se sent fascinat per Turandot i presenta la seva candidatura malgrat les advertències del seu pare i dels tres grotescos funcionaris, Ping, Pang i Pong.
La prova s'efectua davant l'emperador i de tota la cort, i Calaf resol fàcilment els tres enigmes, la resposta dels quals -l'esperança, la sang, Turandot- està estretament implicada amb la simbologia de l'òpera. Turandot, vençuda però no convençuda, implora al seu pare, l'emperador, que no la lliuri a l'estranger. Calaf, que no vol la princesa per la força i amb odi, renuncia a la victòria i li proposa una altra prova; si abans de l'alba ella aconsegueix saber el seu nom, ell morirà i ella serà lliure. La princesa, aleshores, insta els habitants de Pequín que vetllin per saber el nom del príncep. La situació es fa més dramàtica quan són detinguts Timur i Liu. Aquesta, davant l'interrogatori de Turandot, respon que només ella en sap el nom i, després de ser torturada sense que els digui res, se suïcida (així acaba la partitura de Puccini).
Quan es queden sols, Calaf aconsegueix abraçar i besar Turandot, que, transfigurada, es rendeix als seus sentiments amorosos. Tanca l'òpera l'anunci de la princesa, davant la cort i la multitud, del nom de l'enamorat: "Il suo nome è... Amor!"
FITXA ARTÍSTICA: Temporada 2004/2005
Títol: Turandot
Direcció musical: Giuliano Carella
Direcció d'escena: Núria Espert
Escenografia: Ezio Frigerio
Vestuari: Franca Squarciapino
Il·luminació: Vinicio Cheli
Coreografia: Marco Berriel
Coproducció: Gran Teatre del Liceu / Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera
Orquestra: Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Cor: Cor del Gran Teatre del Liceu
"Turandot" és un drama líric en tres actes amb llibret de G. Adami i R. Simoni. La música és de Giacomo Puccini i l'escena final la va acabar Franco Alfano. Va ser estrenada el 25 d'abril del 1926 al Teatro alla Scala de Milà i el 30 de desembre del 1928, al Gran Teatre del Liceu.
Argument
L'acció transcorre a la ciutat imperial de Pequín i es basa en una llei cruel decretada per la princesa Turandot, filla de l'emperador, segons la qual es casarà amb la persona de sang reial que resolgui els tres enigmes que ella proposi. Els que no sàpiguen contestar-los, però, perdran el cap. El príncep Calaf, fill del vell rei tàrtar destronat Timur, que també és a Pequín acompanyat per la bella i fidel Liu, se sent fascinat per Turandot i presenta la seva candidatura malgrat les advertències del seu pare i dels tres grotescos funcionaris, Ping, Pang i Pong.
La prova s'efectua davant l'emperador i de tota la cort, i Calaf resol fàcilment els tres enigmes, la resposta dels quals -l'esperança, la sang, Turandot- està estretament implicada amb la simbologia de l'òpera. Turandot, vençuda però no convençuda, implora al seu pare, l'emperador, que no la lliuri a l'estranger. Calaf, que no vol la princesa per la força i amb odi, renuncia a la victòria i li proposa una altra prova; si abans de l'alba ella aconsegueix saber el seu nom, ell morirà i ella serà lliure. La princesa, aleshores, insta els habitants de Pequín que vetllin per saber el nom del príncep. La situació es fa més dramàtica quan són detinguts Timur i Liu. Aquesta, davant l'interrogatori de Turandot, respon que només ella en sap el nom i, després de ser torturada sense que els digui res, se suïcida (així acaba la partitura de Puccini).
Quan es queden sols, Calaf aconsegueix abraçar i besar Turandot, que, transfigurada, es rendeix als seus sentiments amorosos. Tanca l'òpera l'anunci de la princesa, davant la cort i la multitud, del nom de l'enamorat: "Il suo nome è... Amor!"
FITXA ARTÍSTICA: Temporada 2004/2005
Títol: Turandot
Direcció musical: Giuliano Carella
Direcció d'escena: Núria Espert
Escenografia: Ezio Frigerio
Vestuari: Franca Squarciapino
Il·luminació: Vinicio Cheli
Coreografia: Marco Berriel
Coproducció: Gran Teatre del Liceu / Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera
Orquestra: Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Cor: Cor del Gran Teatre del Liceu
