Divendres, a "Thalassa", fugitius coreans creuen el mar Groc
Divendres, a "Thalassa", coneixerem la història d'un home que va aconseguir fugir de Corea del Nord cap al Sud amb la seva família, creuant el mar Groc. També visitarem la platja del Garraf.
Aquest divendres, a "Thalassa", veurem dos reportatges.
ELS FUGITIUS DE LA MAR GROGA
Va arribar un dia per mar. I la seva evasió va ser portada dels diaris. En Soon va fugir de Corea del Nord i el món va seguir la increïble odissea al mar Groc. En aquest reportatge ens explica els detalls de la seva fugida que va estar preparant durant set anys.
Primer, en Soon canvia d'ofici i es fa pescador, per poder anar i venir amb llibertat al mar Groc. Es compra una vella embarcació de fusta a la Xina i aleshores espera el moment oportú amb el seu nou instrument de llibertat- al país del comunisme d'estat. Un vaixell per escapar-se dels dotze anys de servei militar obligatori, un vaixell per oblidar el país de la gran mentida. El 17 d'agost del 2002, s'esmunyen a bord vint-i-una persones. Aleshores, surten del port de Sinuiju quan és negra nit. La majoria s'amaguen al pallet.
En aquells moments tan sols cinc persones coneixen la destinació final d'aquell viatge d'alt risc. El 18 d'agost Seül es desperta amb la notícia increïble que uns fugitius del Nord han arribat al Sud, per un altre camí de fugida: pel mar Groc. A partir de les sis del matí, les televisions corren cap al port i filmen vint-i-una persones, envoltades per la policia. En segon pla, un home procura ser discret. És el cervell de l'operació, el pescador de Sinuiju, en Soon Young Bum. I el consideren un heroi, perquè ha aconseguit endur-se tota la família: pares, fills, oncles, ties, cosins... Així, aquest grup evitarà les represàlies promeses a les famílies dels fugitius, que es queden al Nord.
Actualment en Soon viu en aquesta altra Corea que va somiar per a ell i els seus...
RETRATS DEL GARRAF
La platja del Garraf va ser un lloc solitari durant molts segles fins que a començaments del XX, amb la construcció del ferrocarril i l'arribada dels primers automòbils, hi van començar a aparèixer banyistes i excursionistes. Ben aviat es va convertir en un centre de reunió de caps de setmana per a algunes famílies que, al principi amb cabanyes de canyes i tendals, i finalment amb la construcció de les casetes, van fer d'aquesta platja el seu petit paradís. Un poble petit, pintoresc, que no ha sucumbit a l'especulació, i on el pas del temps encara es pot viure assossegadament.
ELS FUGITIUS DE LA MAR GROGA
Va arribar un dia per mar. I la seva evasió va ser portada dels diaris. En Soon va fugir de Corea del Nord i el món va seguir la increïble odissea al mar Groc. En aquest reportatge ens explica els detalls de la seva fugida que va estar preparant durant set anys.
Primer, en Soon canvia d'ofici i es fa pescador, per poder anar i venir amb llibertat al mar Groc. Es compra una vella embarcació de fusta a la Xina i aleshores espera el moment oportú amb el seu nou instrument de llibertat- al país del comunisme d'estat. Un vaixell per escapar-se dels dotze anys de servei militar obligatori, un vaixell per oblidar el país de la gran mentida. El 17 d'agost del 2002, s'esmunyen a bord vint-i-una persones. Aleshores, surten del port de Sinuiju quan és negra nit. La majoria s'amaguen al pallet.
En aquells moments tan sols cinc persones coneixen la destinació final d'aquell viatge d'alt risc. El 18 d'agost Seül es desperta amb la notícia increïble que uns fugitius del Nord han arribat al Sud, per un altre camí de fugida: pel mar Groc. A partir de les sis del matí, les televisions corren cap al port i filmen vint-i-una persones, envoltades per la policia. En segon pla, un home procura ser discret. És el cervell de l'operació, el pescador de Sinuiju, en Soon Young Bum. I el consideren un heroi, perquè ha aconseguit endur-se tota la família: pares, fills, oncles, ties, cosins... Així, aquest grup evitarà les represàlies promeses a les famílies dels fugitius, que es queden al Nord.
Actualment en Soon viu en aquesta altra Corea que va somiar per a ell i els seus...
RETRATS DEL GARRAF
La platja del Garraf va ser un lloc solitari durant molts segles fins que a començaments del XX, amb la construcció del ferrocarril i l'arribada dels primers automòbils, hi van començar a aparèixer banyistes i excursionistes. Ben aviat es va convertir en un centre de reunió de caps de setmana per a algunes famílies que, al principi amb cabanyes de canyes i tendals, i finalment amb la construcció de les casetes, van fer d'aquesta platja el seu petit paradís. Un poble petit, pintoresc, que no ha sucumbit a l'especulació, i on el pas del temps encara es pot viure assossegadament.
