El Pirineu occidental, aquest dimarts, a "Els Pirineus des de l'aire"
Aquest dimarts, "Els Pirineus des de l'aire" dedica el programa a la part occidental. Les muntanyes d'Aquitània, Navarra i el País Basc des d'alçades mai vistes.
Aquest dimarts, "Pirineu occidental: Aquitània, Pirineu de Navarra i Pirineu del País Basc" és el documental de la setmana d'"Els Pirineus des de l'aire".
Del pic d'Anie a Hendaia
Les muntanyes calcàries del pic d'Anie són el preludi de l'agradable Pirineu basc, on els Pirineus s'endinsaran al mar.
Hi ha molta presència humana sobre la terra, bucòlica i tradicional. Els relleus són ondulacions humides i màgiques. Els pastors no estan lluny del mar i l'ambient és a la vegada molt verd i lluminós.
Cap a l'oest, les alçades van quedant més i més modestes i a partir del pic d'Anie els ramats i els boscos se succeeixen als pendents i replans que arriben al mar. Aquí el lloc de residència és sempre la muntanya, perquè les pastures i els cims són els principals mitjans de vida.
Queden en aquestes muntanyes dòlmens, cromlecs, menhirs i cavernes que van ser habitades i decorades, vestigis que parlen d'una vida molt antiga que mai ha tingut consciència de nord o sud. Sempre hi ha hagut bona coexistència gràcies als contractes pastorils de "lies et passeries" entre unes valls i les altres. Aquests tractats de pau daten de l'edat mitjana i són veritables tractats de bon veïnat, de col·laboració i reglamentació sobre la vida i l'ús de les pastures. Tot i que hi ha hagut conflictes entre Espanya i França al llarg dels temps, aquests tractats mai no s'han deteriorat i les guerres han estat oblidades.
El pic d'Anie també té el seu nom basc: Ahunamendi. Per sota hi ha el gran complex kàrstic de Larra, que no ha estat explorat mai encara del tot, però, de tota manera, està considerat un dels més extensos del món.
La pluja no hi falta, i per això les muntanyes basques sempre estan verdes. Els boscos de faigs i roures s'ordenen curiosament, tal com les falgueres s'ordenen a les prades verdes. És el país del triomf del verd. El sol també hi apareix i dóna llum i calor. Llum i calor que fan esclatar encara més el verd d'aquestes muntanyes on la vida ha existit des que hi ha vida a la Terra.
Després de Larrún, l'últim pic, s'arriba al final d'aquest trajecte de sis capítols i tres hores: l'Atlàntic.
La sèrie s'emet també en aranès a través del sistema dual.
Del pic d'Anie a Hendaia
Les muntanyes calcàries del pic d'Anie són el preludi de l'agradable Pirineu basc, on els Pirineus s'endinsaran al mar.
Hi ha molta presència humana sobre la terra, bucòlica i tradicional. Els relleus són ondulacions humides i màgiques. Els pastors no estan lluny del mar i l'ambient és a la vegada molt verd i lluminós.
Cap a l'oest, les alçades van quedant més i més modestes i a partir del pic d'Anie els ramats i els boscos se succeeixen als pendents i replans que arriben al mar. Aquí el lloc de residència és sempre la muntanya, perquè les pastures i els cims són els principals mitjans de vida.
Queden en aquestes muntanyes dòlmens, cromlecs, menhirs i cavernes que van ser habitades i decorades, vestigis que parlen d'una vida molt antiga que mai ha tingut consciència de nord o sud. Sempre hi ha hagut bona coexistència gràcies als contractes pastorils de "lies et passeries" entre unes valls i les altres. Aquests tractats de pau daten de l'edat mitjana i són veritables tractats de bon veïnat, de col·laboració i reglamentació sobre la vida i l'ús de les pastures. Tot i que hi ha hagut conflictes entre Espanya i França al llarg dels temps, aquests tractats mai no s'han deteriorat i les guerres han estat oblidades.
El pic d'Anie també té el seu nom basc: Ahunamendi. Per sota hi ha el gran complex kàrstic de Larra, que no ha estat explorat mai encara del tot, però, de tota manera, està considerat un dels més extensos del món.
La pluja no hi falta, i per això les muntanyes basques sempre estan verdes. Els boscos de faigs i roures s'ordenen curiosament, tal com les falgueres s'ordenen a les prades verdes. És el país del triomf del verd. El sol també hi apareix i dóna llum i calor. Llum i calor que fan esclatar encara més el verd d'aquestes muntanyes on la vida ha existit des que hi ha vida a la Terra.
Després de Larrún, l'últim pic, s'arriba al final d'aquest trajecte de sis capítols i tres hores: l'Atlàntic.
La sèrie s'emet també en aranès a través del sistema dual.
