"El documental" emet "Jacques Leonard, el paio Chac"
El fotògraf francès Jacques Leonard va retratar la comunitat gitana que vivia a les barraques de Barcelona a mitjans del segle passat com ningú no ho havia fet abans. Gràcies a aquest documental podrem conèixer la seva figura.
Aquest dijous, el programa del 33 "El documental" emet "Jacques Leonard, el paio Chac", el fotògraf que va estimar els gitanos. Una producció de Curt Ficcions Curt Produccions, Televisió de Catalunya i TVE, amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals i l'Institut de Cultura de Barcelona.
El fotògraf francès Jacques Leonard va retratar la comunitat gitana que vivia a les barraques de Barcelona a mitjans del segle passat com ningú no ho havia fet abans.
Cineasta, escenògraf, escriptor i fotògraf, Jacques Leonard (París, 1909 – L'Escala, 1995) va portar una vida nòmada fins que es va enamorar d'una bella gitana barcelonina l'any 1953. Des de llavors, i fins a finals dels anys 60 del segle passat, va fotografiar la comunitat gitana amb una mirada única en el seu temps: la de qui no està de pas, sinó que en forma part i estima els gitanos. Cinquanta anys més tard, el seu nét, Yago Leonard, recupera la seva vida i obra en el film que ell mateix dirigeix, "Jacques Leonard, el paio Chac". Estrenat recentment als cinemes de Barcelona i Madrid, el podrem veure a "El documental".
Després d'una vida dedicada al cinema viatjant per tot el món, de treballar com a restaurador de mobles a Barcelona i d'una gira mundial amb un reconegut ventríloc, Jacques Leonard torna a la ciutat comtal el 1952 per treballar com a reporter gràfic en diverses revistes i a "La Vanguardia". Un any després coneix una gitana que feia de model per als pintors més importants de l'època. Es deia Rosario Amaya i va canviar la seva vida. Des que s'hi va casar, Jacques va fer un procés d'immersió en el món dels gitanos que vivien a les barraques de Montjuïc. La seva cultura l'apassionava. Els va fotografiar durant anys en el seu temps lliure. Hi mantenia un vincle que anava molt més enllà que el de la curiositat o l'afinitat: venia d'un secret familiar que va descobrir quan era un nen i del qual els pares no n'hi havien parlat mai...
El director del documental, Yago Leonard, s'endinsa en la biografia del seu avi a través de les memòries que va deixar escrites en francès, del seu extens i valuós arxiu fotogràfic i del testimoni dels seus fills, alguns membres de la família gitana de Rosario Amaya, fotògrafs, clients, amics i el seu biògraf. Uns li deien Jacques, Monsieur Leonard; d'altres, El Payo Chac o El Loco. La narració no és pas cronològica, sinó que salta d'un episodi a un altre per explicar diferents parts de la seva biografia, connectar experiències separades en el temps i, fins i tot, descobrir misteris i secrets del seu passat.
L'octubre del 2010 l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona va adquirir el fons documental de Jacques Leonard: 18.000 negatius, 3.000 dels quals dedicats a la cultura gitana, que el seu fill Santiago havia classificat i conservat en un traster durant quinze anys. Properament, del 2 de juny del 2011 al 14 de gener del 2012, es podrà veure una exposició fotogràfica amb una tria del material del fons. Un merescut reconeixement per a un fotògraf excepcional.
Fitxa tècnica
Direcció: Yago Leonard
Guió i ajudant de direcció: Núria Villazán
Direcció de producció: Sara de Lecea
Producció executiva: Carmen Isasa
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva TVE: Andrés Luque
Realització i direcció de fotografia: Carles Mestres
Muntatge: Pau Atienza
Postproducció vídeo i grafisme: Pau Valiente
Música: Lisandro Rodríguez
Any: 2011
Una producció de Curt Ficcions Curt Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i TVE, amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals i l'Institut de Cultura de Barcelona.
Més informació
Tràiler: http://vimeo.com/21431664
Web del documental: http://jacquesleonard.wordpress.com/
El fotògraf francès Jacques Leonard va retratar la comunitat gitana que vivia a les barraques de Barcelona a mitjans del segle passat com ningú no ho havia fet abans.
Cineasta, escenògraf, escriptor i fotògraf, Jacques Leonard (París, 1909 – L'Escala, 1995) va portar una vida nòmada fins que es va enamorar d'una bella gitana barcelonina l'any 1953. Des de llavors, i fins a finals dels anys 60 del segle passat, va fotografiar la comunitat gitana amb una mirada única en el seu temps: la de qui no està de pas, sinó que en forma part i estima els gitanos. Cinquanta anys més tard, el seu nét, Yago Leonard, recupera la seva vida i obra en el film que ell mateix dirigeix, "Jacques Leonard, el paio Chac". Estrenat recentment als cinemes de Barcelona i Madrid, el podrem veure a "El documental".
Després d'una vida dedicada al cinema viatjant per tot el món, de treballar com a restaurador de mobles a Barcelona i d'una gira mundial amb un reconegut ventríloc, Jacques Leonard torna a la ciutat comtal el 1952 per treballar com a reporter gràfic en diverses revistes i a "La Vanguardia". Un any després coneix una gitana que feia de model per als pintors més importants de l'època. Es deia Rosario Amaya i va canviar la seva vida. Des que s'hi va casar, Jacques va fer un procés d'immersió en el món dels gitanos que vivien a les barraques de Montjuïc. La seva cultura l'apassionava. Els va fotografiar durant anys en el seu temps lliure. Hi mantenia un vincle que anava molt més enllà que el de la curiositat o l'afinitat: venia d'un secret familiar que va descobrir quan era un nen i del qual els pares no n'hi havien parlat mai...
El director del documental, Yago Leonard, s'endinsa en la biografia del seu avi a través de les memòries que va deixar escrites en francès, del seu extens i valuós arxiu fotogràfic i del testimoni dels seus fills, alguns membres de la família gitana de Rosario Amaya, fotògrafs, clients, amics i el seu biògraf. Uns li deien Jacques, Monsieur Leonard; d'altres, El Payo Chac o El Loco. La narració no és pas cronològica, sinó que salta d'un episodi a un altre per explicar diferents parts de la seva biografia, connectar experiències separades en el temps i, fins i tot, descobrir misteris i secrets del seu passat.
L'octubre del 2010 l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona va adquirir el fons documental de Jacques Leonard: 18.000 negatius, 3.000 dels quals dedicats a la cultura gitana, que el seu fill Santiago havia classificat i conservat en un traster durant quinze anys. Properament, del 2 de juny del 2011 al 14 de gener del 2012, es podrà veure una exposició fotogràfica amb una tria del material del fons. Un merescut reconeixement per a un fotògraf excepcional.
Fitxa tècnica
Direcció: Yago Leonard
Guió i ajudant de direcció: Núria Villazán
Direcció de producció: Sara de Lecea
Producció executiva: Carmen Isasa
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva TVE: Andrés Luque
Realització i direcció de fotografia: Carles Mestres
Muntatge: Pau Atienza
Postproducció vídeo i grafisme: Pau Valiente
Música: Lisandro Rodríguez
Any: 2011
Una producció de Curt Ficcions Curt Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i TVE, amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals i l'Institut de Cultura de Barcelona.
Més informació
Tràiler: http://vimeo.com/21431664
Web del documental: http://jacquesleonard.wordpress.com/
