"El documental" presenta "La flor dels negocis"
L'altra cara de la indústria de la flor ornamental
Aquest divendres, El documental estrena La flor dels negocis ("A Blooming Business"), una producció holandesa dirigida per Ton Van Zantvoort que mostra la dura realitat, a Kènia, de les plantacions de flors destinades a l'exportació. Aquest documental, una mirada molt personal a l'altra cara d'un "negoci florent", ha estat seleccionat oficialment en els més prestigiosos festivals del gènere arreu del món.
La flor dels negocis és una aproximació poètica al poble de Kènia que es troba atrapat pel negoci globalitzat de la comercialització de flors. La indústria de la flor fa servir sovint una dita holandesa força coneguda per promocionar-se: "Les flors estimen la gent". Però de quina manera les flors s'estimen de debò la gent és un enigma que cal respondre. Una gran part de la producció de flors del tercer món, on els salaris són baixos i les regulacions mediambientals flexibles, se subhasta als Països Baixos.
La flor dels negocis ens mostra el dia a dia de tres persones afectades per aquest negoci: la Jane, en Kennedy i l'Oscar. La Jane és una mare soltera que treballa en una de les múltiples plantacions a Naivasha, Kènia. Dia i nit es veu obligada a treballar per garantir la seva supervivència i per alimentar els seus fills. La Jane, que està permanentment exhausta, se sent presonera. El seu supervisor la força a tenir-hi relacions sexuals. Si s'hi oposa pot ser acomiadada i no trobar mai més feina en cap de les plantacions de la zona. No té elecció. La seva família viu lluny. S'ha mantingut independent d'ella des que va emigrar a Naivasha atreta pels rumors que es podien guanyar força diners treballant a les plantacions de flors. No obstant això, la realitat que es va trobar i que viu avui en dia està molt lluny de ser la ideal. La Jane està efectivament empresonada per la seva situació fins al punt que no té prou diners ni per visitar la seva família. Per ella, una rosa significa treball dur, mans ferides per espines i una exposició constant a productes químics molt perillosos.
Les flors són una gran font d'ingressos. Però per a qui? La indústria de la flor a Naivasha i arreu del món es cobra el seu preu tant socialment com ecològicament. Cada roser exigeix 1.5 litres d'aigua diaris. En Kennedy, un pescador de la zona, pateix veient com les seves captures disminueixen des de fa temps: ...la superfície del llac Naivasha es redueix cada any de manera significativa a causa de l'ús intensiu de l'aigua a la vegada que la contaminació creix exponencialment a causa dels productes químics i dels pesticides que fan servir les companyies i que s'hi aboquen de manera indiscriminada. Una altra víctima és l'Oscar. Ell també va ser acomiadat d'una de les plantacions i des de llavors, per tenir uns mínims ingressos, es dedica a transportar aigua contaminada del llac a les comunitats veïnes amb l'ajuda d'un ase. Sap que l'aigua no és potable, però l'Oscar, com la gent que en beu, no té cap altra opció.
Poden les flors estimar aquesta gent? Tot està enfocat a mantenir les aparences, donat que l'exportació de flors, juntament amb el turisme, són les dues grans fonts d'ingressos de Kènia. Les contradiccions d'aquest món floral sorgeixen de manera punyent. L'olor que desprenen les flors ha deixat de ser perfumada. La flor dels negocis és un treball plenament observacional, en què la càmera mostra amb cruesa una realitat difícil de pair mentre sentim els testimonis esgarrifosos d'un grup de persones atrapades en un cercle viciós. El realitzador, Ton van Zantvoort, s'hi aproxima de manera molt humana per mostrar-nos la seva cara més emotiva.
Fitxa tècnica:
Direcció i producció: Ton Van Zantvoort
Guió, fotografia, so i muntatge: Ton Van Zantvoort
Música: Roy Bemelmans
Una coproducció de Newton Film amb VPRO.
La flor dels negocis ha estat seleccionat oficialment als següents festivals:
Festival Internacional de Documentals de Tessalònica (Grècia, 2009)
Festival Internacional de Cinema de Breda (Països Baixos 2009)
VBF, Cinema a Brabant (Països Baixos, 2009)
Festival de Cinema Ecològic de Seül (Corea del Sud, 2009)
Festival Cinema City 09 Novi Sad (Sèrbia, 2009)
Planet in Focus, Festival de Cinema del Medi Ambient (Canadà, 2009)
Festival Internacional de Cinema de Vancouver (Canadà, 2009)
Festival Internacional de Cinema de Nova Zelanda (Nova Zelanda, 2009)
Festival Internacional de Cinema de Newport (EUA, 2009)
Festival Internacional de Cinema d'Edimburg (Regne Unit, 2009)
El jove director holandès Ton van Zantvoort vol matisar una mica el desolador paisatge que dibuixa en aquest valent i compromès treball tot afirmant que moltes plantacions inverteixen part dels seus guanys a millorar les condicions de vida de les poblacions de la zona on s'ubiquen: donen feina, escolaritzen nens i subministren atenció mèdica. "Les meves pel·lícules tracten de gent de carn i ossos, dels seus sentiments, de les seves lluites i els seus somnis. Rodar, per mi, és com escriure un poema amb imatges i so. No veig aquest documental com una acusació a la indústria de la flor. Per mi, és una història poètica sobre la complexitat de la vida humana en el món globalitzat que ens ha tocat viure".
La flor dels negocis és una aproximació poètica al poble de Kènia que es troba atrapat pel negoci globalitzat de la comercialització de flors. La indústria de la flor fa servir sovint una dita holandesa força coneguda per promocionar-se: "Les flors estimen la gent". Però de quina manera les flors s'estimen de debò la gent és un enigma que cal respondre. Una gran part de la producció de flors del tercer món, on els salaris són baixos i les regulacions mediambientals flexibles, se subhasta als Països Baixos.
La flor dels negocis ens mostra el dia a dia de tres persones afectades per aquest negoci: la Jane, en Kennedy i l'Oscar. La Jane és una mare soltera que treballa en una de les múltiples plantacions a Naivasha, Kènia. Dia i nit es veu obligada a treballar per garantir la seva supervivència i per alimentar els seus fills. La Jane, que està permanentment exhausta, se sent presonera. El seu supervisor la força a tenir-hi relacions sexuals. Si s'hi oposa pot ser acomiadada i no trobar mai més feina en cap de les plantacions de la zona. No té elecció. La seva família viu lluny. S'ha mantingut independent d'ella des que va emigrar a Naivasha atreta pels rumors que es podien guanyar força diners treballant a les plantacions de flors. No obstant això, la realitat que es va trobar i que viu avui en dia està molt lluny de ser la ideal. La Jane està efectivament empresonada per la seva situació fins al punt que no té prou diners ni per visitar la seva família. Per ella, una rosa significa treball dur, mans ferides per espines i una exposició constant a productes químics molt perillosos.
Les flors són una gran font d'ingressos. Però per a qui? La indústria de la flor a Naivasha i arreu del món es cobra el seu preu tant socialment com ecològicament. Cada roser exigeix 1.5 litres d'aigua diaris. En Kennedy, un pescador de la zona, pateix veient com les seves captures disminueixen des de fa temps: ...la superfície del llac Naivasha es redueix cada any de manera significativa a causa de l'ús intensiu de l'aigua a la vegada que la contaminació creix exponencialment a causa dels productes químics i dels pesticides que fan servir les companyies i que s'hi aboquen de manera indiscriminada. Una altra víctima és l'Oscar. Ell també va ser acomiadat d'una de les plantacions i des de llavors, per tenir uns mínims ingressos, es dedica a transportar aigua contaminada del llac a les comunitats veïnes amb l'ajuda d'un ase. Sap que l'aigua no és potable, però l'Oscar, com la gent que en beu, no té cap altra opció.
Poden les flors estimar aquesta gent? Tot està enfocat a mantenir les aparences, donat que l'exportació de flors, juntament amb el turisme, són les dues grans fonts d'ingressos de Kènia. Les contradiccions d'aquest món floral sorgeixen de manera punyent. L'olor que desprenen les flors ha deixat de ser perfumada. La flor dels negocis és un treball plenament observacional, en què la càmera mostra amb cruesa una realitat difícil de pair mentre sentim els testimonis esgarrifosos d'un grup de persones atrapades en un cercle viciós. El realitzador, Ton van Zantvoort, s'hi aproxima de manera molt humana per mostrar-nos la seva cara més emotiva.
Fitxa tècnica:
Direcció i producció: Ton Van Zantvoort
Guió, fotografia, so i muntatge: Ton Van Zantvoort
Música: Roy Bemelmans
Una coproducció de Newton Film amb VPRO.
La flor dels negocis ha estat seleccionat oficialment als següents festivals:
Festival Internacional de Documentals de Tessalònica (Grècia, 2009)
Festival Internacional de Cinema de Breda (Països Baixos 2009)
VBF, Cinema a Brabant (Països Baixos, 2009)
Festival de Cinema Ecològic de Seül (Corea del Sud, 2009)
Festival Cinema City 09 Novi Sad (Sèrbia, 2009)
Planet in Focus, Festival de Cinema del Medi Ambient (Canadà, 2009)
Festival Internacional de Cinema de Vancouver (Canadà, 2009)
Festival Internacional de Cinema de Nova Zelanda (Nova Zelanda, 2009)
Festival Internacional de Cinema de Newport (EUA, 2009)
Festival Internacional de Cinema d'Edimburg (Regne Unit, 2009)
El jove director holandès Ton van Zantvoort vol matisar una mica el desolador paisatge que dibuixa en aquest valent i compromès treball tot afirmant que moltes plantacions inverteixen part dels seus guanys a millorar les condicions de vida de les poblacions de la zona on s'ubiquen: donen feina, escolaritzen nens i subministren atenció mèdica. "Les meves pel·lícules tracten de gent de carn i ossos, dels seus sentiments, de les seves lluites i els seus somnis. Rodar, per mi, és com escriure un poema amb imatges i so. No veig aquest documental com una acusació a la indústria de la flor. Per mi, és una història poètica sobre la complexitat de la vida humana en el món globalitzat que ens ha tocat viure".
