"El paisatge favorit de Catalunya" visita l'Empordanet, Montserrat i Barcelona
En aquesta edició, l'expresident Pasqual Maragall, l'arquitecta Benedetta Tagliabue i el cantant Peret ens ensenyen els encants d'aquestes postals del territori català.
Dimarts, a les 22.05, TV3 emet el segon capítol d'"El paisatge favorit de Catalunya". En aquesta edició, Pasqual Maragall mostra als espectadors l'Empordanet; l'arquitecta Benedetta Tagliabue passeja per Montserrat i Peret visita el litoral de Barcelona.
Empordanet, Pasqual Maragall
El president Maragall i Empordanet, el territori que més s'estima de Catalunya. El paisatge que va triar ara fa 25 anys per acabar la tesi doctoral, el lloc on ha vist créixer els fills, i ara els néts, a l'estiu. Rupià, Pals i un viatge amb dos cavalls amb qui va ser la mà dreta de Josep Pla. La força del personatge omple un paisatge dominat per la pedra dels pobles medievals, el verd de la userda i el groc dels gira-sols. Per cert, també hi ha alguna confessió que en deixarà més d'un clavat a la cadira.
Montserrat, Benedetta Tagliabue
El dia que l'equip del programa es va posar en contacte amb l'arquitecta italiana Benedetta Tagliabue, la seva resposta va ser molt clara: "Vull fer Montserrat". Montserrat és el paisatge que més va impressionar l'arquitecta italiana en arribar a Catalunya, ara fa 20 anys. Per les formes de les agulles, sortides del taller d'un escultor, i pel que representa per Catalunya.
Bendetta Tagliabue, coautora d'edificis tan singulars com la seu de Gas Natural o la remodelació del mercat de Santa Caterina de Barcelona, fa un recorregut ascendent que comença amb l'origen submarí de la muntanya, continua amb una visita a la basílica i també a alguns dels espais de convivència dels monjos i acaba als cims.
Barcelona litoral, Peret
Barcelona. La ciutat més coneguda, admirada i fotografiada de Catalunya. En qualsevol racó del món trobes algú que la coneix o que somia venir-la a veure. Fa anys que no té res a envejar en relació amb metròpolis tan europees i avantguardistes com Berlín, Londres o París. I encara més, Barcelona té una cosa que les altres no tindran mai: el mar.
Aquesta Barcelona marítima és la que ens descobreix Peret. Dels seus records a la Barceloneta, quan llogava el vestit de bany arran de platja, del significat de ramblejar, dels saraus nocturns als "tablaos" flamencs, dels balcons plens de roba estesa i de l'alegria de la gent. Aquesta és la seva Barcelona. El cantant té claríssim que no podria viure sense mar, i que una ciutat sense platja és com una festa sense música.
