Els antecedents de la Segona Guerra Mundial, a "Segle XX"
Un relat interessantíssim sobre els antecedents immediats de la Segona Guerra Mundial a través de dos documentals alemanys.
Les dues properes emissions de "Segle XX" les ocupen dos documentals alemanys independents entre ells però que, sumats, configuren un relat interessantíssim sobre els antecedents immediats de la Segona Guerra Mundial.
L'ultimàtum de Hitler. La veritat sobre els acords de Munic
21 de gener del 2012
"L'ultimàtum de Hitler" analitza la conferència de Munic com a model de la política equivocada consistent a sacrificar els principis en nom de la preservació de la pau. Ho fa amb els punts de vista o els records, entre altres, de l'historiador Ian Kershaw, del polític Daniel Cohn-Bendit, de Jean Daladier -fill de l'aleshores primer ministre francès- o de Richard von Weiszäcker, fill d'un alt diplomàtic alemany de l'època.
L'anomenada "crisi txecoslovaca" havia quedat oberta l'estiu del 1938, quan Hitler es mostrà impacient per incorporar al Tercer Reich la regió dels Sudets, la franja perifèrica del quadrilàter de Bohèmia habitada des de l'Edat Mitjana per poblacions d'origen i de llengua alemanyes. Davant les exigències del Führer, la campanya antitxeca de la premsa nazi i l'agitació sobre el terreny dels separatistes pronazis encapçalats per Konrad Henlein, els governs democràtics de Londres i París es van mostrar incapaços de reaccionar amb fermesa. La falta de preparació britànica, la por de les opinions públiques dels dos països a veure's involucrades en una nova guerra general, van imposar una línia conciliadora i tova que esperonà les ambicions de Hitler, tot i que la Wehrmacht tampoc no estava a punt, encara, per a un conflicte a gran escala.
Així, doncs, impressionat per la barreja d'intimidació i xantatge del líder nazi, el "premier" britànic Neville Chamberlain acudí a negociar amb ell a Bertechsgaden el 15 de setembre, altra vegada a Bad Godesberg el 22, i finalment a Munic el 29-30 de setembre, en companyia del francès Daladier i de l'italià Mussolini. En resultà l'abandó de Txecoslovàquia en mans de Hitler, la destrucció sense lluita de l'única democràcia d'Europa central i un pas irreversible cap a la guerra que s'havia volgut evitar.
De tornada a Londres, Chamberlain va proclamar una "pau amb honor, la pau pel nostre temps". Quatre dies després, a la Cambra dels Comuns, Winston Churchill li replicava amb contundència profètica: "molts creuran de veritat que només estan entregant els interessos de Txecoslovàquia, però jo temo que hem compromès i posat en greu perill la seguretat i fins i tot la independència de la Gran Bretanya i França. Havíeu de triar entre el deshonor i la guerra. Heu triat el deshonor, i a sobre tindreu la guerra". Exactament onze mesos més tard, les hostilitats entre el Regne Unit i l'Alemanya nazi estaven en marxa.
L'atac de Hitler
28 de gener del 2012
El documental alemany del 2009 "L'atac de Hitler" és una reconstrucció minuciosa i farcida de testimonis interessants sobre els preparatius i el desenvolupament de l'agressió alemanya contra Polònia, el fet que va desencadenar la Segona Guerra Mundial.
Després que, al març del 1939, Hitler va haver completat la destrucció de Txecoslovàquia iniciada sis mesos abans, i contra el parer dels ingenus que creien que ja s'havia satisfet la voracitat del líder nazi, aquest enfocà des de l'abril el seu expansionisme cap a Polònia, amb la situació de Dantzig i l'anomenat "corredor" o "passadís polonès" com a pretextos per a una nova escalada d'amenaces i provocacions.
Aquest cop, després de la presa de pèl de Munic, el govern de Berlín era conscient que França i Gran Bretanya no es tornarien a deixar enganyar i que, per tant, un atac contra Polònia comportaria la guerra amb les democràcies occidentals. Tanmateix, si aquest escenari era assumible, n'hi havia un altre que el Führer volia evitar per damunt de tot: una guerra en dos fronts com la de 1914-18, un conflicte simultani amb francesos, britànics… i soviètics. Abans d'atacar Polònia, doncs, calia assegurar-se la neutralitat de la Unió Soviètica, i a aquest objectiu van anar destinades les negociacions secretes que culminaren, el 23 d'agost, en l'anomenat pacte Ribbentrop-Molotov.
Assegurada així, per damunt d'antagonismes ideològics (l'antifeixisme dels uns, l'antibolxevisme dels altres), la complicitat soviètica a canvi de repartir-se l'Europa oriental, Hitler tenia les mans lliures per esborrar del mapa la detestada República Polonesa. La feina va començar, sense previ avís, a les 4.30 de la matinada de l'1 de setembre del 1939, amb el salvatge bombardeig aeri de la petita i desarmada ciutat polonesa de Wielun, un primer tast dels mètodes alemanys per sembrar el terror en la rereguarda de l'enemic.
La immensa superioritat material i numèrica del Tercer Reich ja havia desbaratat la resistència polonesa quan, el 16 de setembre, l'Exèrcit Roig envaí el país des de l'est, i precipità el col·lapse. El 18 de setembre queia Varsòvia, i deu dies més tard es consumava la capitulació de l'exèrcit polonès després d'una campanya de menys d'un mes i sense que els francesos ni els britànics haguessin iniciat cap ofensiva per socórrer el seu aliat oriental. Era el somni de la "drôle de guerre", la quimera d'un conflicte limitat i que encara tenia marxa enrere, un miratge que es dissiparia bruscament el maig-juny de 1940.
L'ultimàtum de Hitler. La veritat sobre els acords de Munic
21 de gener del 2012
"L'ultimàtum de Hitler" analitza la conferència de Munic com a model de la política equivocada consistent a sacrificar els principis en nom de la preservació de la pau. Ho fa amb els punts de vista o els records, entre altres, de l'historiador Ian Kershaw, del polític Daniel Cohn-Bendit, de Jean Daladier -fill de l'aleshores primer ministre francès- o de Richard von Weiszäcker, fill d'un alt diplomàtic alemany de l'època.
L'anomenada "crisi txecoslovaca" havia quedat oberta l'estiu del 1938, quan Hitler es mostrà impacient per incorporar al Tercer Reich la regió dels Sudets, la franja perifèrica del quadrilàter de Bohèmia habitada des de l'Edat Mitjana per poblacions d'origen i de llengua alemanyes. Davant les exigències del Führer, la campanya antitxeca de la premsa nazi i l'agitació sobre el terreny dels separatistes pronazis encapçalats per Konrad Henlein, els governs democràtics de Londres i París es van mostrar incapaços de reaccionar amb fermesa. La falta de preparació britànica, la por de les opinions públiques dels dos països a veure's involucrades en una nova guerra general, van imposar una línia conciliadora i tova que esperonà les ambicions de Hitler, tot i que la Wehrmacht tampoc no estava a punt, encara, per a un conflicte a gran escala.
Així, doncs, impressionat per la barreja d'intimidació i xantatge del líder nazi, el "premier" britànic Neville Chamberlain acudí a negociar amb ell a Bertechsgaden el 15 de setembre, altra vegada a Bad Godesberg el 22, i finalment a Munic el 29-30 de setembre, en companyia del francès Daladier i de l'italià Mussolini. En resultà l'abandó de Txecoslovàquia en mans de Hitler, la destrucció sense lluita de l'única democràcia d'Europa central i un pas irreversible cap a la guerra que s'havia volgut evitar.
De tornada a Londres, Chamberlain va proclamar una "pau amb honor, la pau pel nostre temps". Quatre dies després, a la Cambra dels Comuns, Winston Churchill li replicava amb contundència profètica: "molts creuran de veritat que només estan entregant els interessos de Txecoslovàquia, però jo temo que hem compromès i posat en greu perill la seguretat i fins i tot la independència de la Gran Bretanya i França. Havíeu de triar entre el deshonor i la guerra. Heu triat el deshonor, i a sobre tindreu la guerra". Exactament onze mesos més tard, les hostilitats entre el Regne Unit i l'Alemanya nazi estaven en marxa.
L'atac de Hitler
28 de gener del 2012
El documental alemany del 2009 "L'atac de Hitler" és una reconstrucció minuciosa i farcida de testimonis interessants sobre els preparatius i el desenvolupament de l'agressió alemanya contra Polònia, el fet que va desencadenar la Segona Guerra Mundial.
Després que, al març del 1939, Hitler va haver completat la destrucció de Txecoslovàquia iniciada sis mesos abans, i contra el parer dels ingenus que creien que ja s'havia satisfet la voracitat del líder nazi, aquest enfocà des de l'abril el seu expansionisme cap a Polònia, amb la situació de Dantzig i l'anomenat "corredor" o "passadís polonès" com a pretextos per a una nova escalada d'amenaces i provocacions.
Aquest cop, després de la presa de pèl de Munic, el govern de Berlín era conscient que França i Gran Bretanya no es tornarien a deixar enganyar i que, per tant, un atac contra Polònia comportaria la guerra amb les democràcies occidentals. Tanmateix, si aquest escenari era assumible, n'hi havia un altre que el Führer volia evitar per damunt de tot: una guerra en dos fronts com la de 1914-18, un conflicte simultani amb francesos, britànics… i soviètics. Abans d'atacar Polònia, doncs, calia assegurar-se la neutralitat de la Unió Soviètica, i a aquest objectiu van anar destinades les negociacions secretes que culminaren, el 23 d'agost, en l'anomenat pacte Ribbentrop-Molotov.
Assegurada així, per damunt d'antagonismes ideològics (l'antifeixisme dels uns, l'antibolxevisme dels altres), la complicitat soviètica a canvi de repartir-se l'Europa oriental, Hitler tenia les mans lliures per esborrar del mapa la detestada República Polonesa. La feina va començar, sense previ avís, a les 4.30 de la matinada de l'1 de setembre del 1939, amb el salvatge bombardeig aeri de la petita i desarmada ciutat polonesa de Wielun, un primer tast dels mètodes alemanys per sembrar el terror en la rereguarda de l'enemic.
La immensa superioritat material i numèrica del Tercer Reich ja havia desbaratat la resistència polonesa quan, el 16 de setembre, l'Exèrcit Roig envaí el país des de l'est, i precipità el col·lapse. El 18 de setembre queia Varsòvia, i deu dies més tard es consumava la capitulació de l'exèrcit polonès després d'una campanya de menys d'un mes i sense que els francesos ni els britànics haguessin iniciat cap ofensiva per socórrer el seu aliat oriental. Era el somni de la "drôle de guerre", la quimera d'un conflicte limitat i que encara tenia marxa enrere, un miratge que es dissiparia bruscament el maig-juny de 1940.
