Els moken i la boca de l'infern, a "Thalassa"
El programa mostra el canvi de vida dels moken, una tribu nòmada que viu entre Tailàndia i Birmània. També viatja a la boca de l'infern, el punt més occidental d'Europa.
Divendres, 2 de febrer, a la nit "Thalassa", el programa del mar, emet els reportatges següents:
Anna i els Moken
Els moken, són els gitanos del mar que viuen entre Tailàndia i Birmània. Durant segles, aquesta tribu nòmada ha viscut en els tradicionals vaixells de fusta. Però després del tsunami, el desembre de 2004, la vida dels moken va canviar radicalment: el govern va construir una reserva natural protegida, al Parc Nacional de Koh Surin, sense possibilitat de moure-se'n. Els nòmades es van tornar sedentaris i, a poc a poc, perden el seu rumb, el seu estil de vida i la seva cultura.
L'Anna Gislen ha estat testimoni objectiu d'aquest canvi. Aquesta biòloga sueca va estudiar la visió subaquàtica dels nens moken entre l'any 2000 i 2003. Ella va trobar un estrany fenomen biològic: els moken tenen una visió extraordinària sota l'aigua. De ben petits, els nens juguen al mar; després, surten a pescar sota l'aigua i se'ls aguditza la visió d'una manera natural.
L'Anna va tornar a Koh Surin per fer una altra vegada els tests científics a la nova generació de nens moken. Una generació que no té la mateixa capacitat de veure sota l'aigua, ja que la pesca i la navegació ja no formen part de la seva vida quotidiana. "La humanitat s'ha empobrit, perquè acaba de desaparèixer una cultura", ha conclòs Anna Gislen.
La boca de l'infern
Viatgem al punt més occidental d'Europa, a Portugal, a l'extrem on el continent queda més exposat a la força de l'Atlàntic, un territori de penya-segats nascuts directament de l'oceà on els seus habitats han après a extreure d'entre les roques els recursos que necessiten per viure.
El cap de la Roca o la Boca de l'Infern són dels llocs més temuts per pescadors i marisquers, que des de petits han aprés a desafiar la força de la natura per fer-se amb els tresors que els ofereixen aquests racons salvatges.
Anna i els Moken
Els moken, són els gitanos del mar que viuen entre Tailàndia i Birmània. Durant segles, aquesta tribu nòmada ha viscut en els tradicionals vaixells de fusta. Però després del tsunami, el desembre de 2004, la vida dels moken va canviar radicalment: el govern va construir una reserva natural protegida, al Parc Nacional de Koh Surin, sense possibilitat de moure-se'n. Els nòmades es van tornar sedentaris i, a poc a poc, perden el seu rumb, el seu estil de vida i la seva cultura.
L'Anna Gislen ha estat testimoni objectiu d'aquest canvi. Aquesta biòloga sueca va estudiar la visió subaquàtica dels nens moken entre l'any 2000 i 2003. Ella va trobar un estrany fenomen biològic: els moken tenen una visió extraordinària sota l'aigua. De ben petits, els nens juguen al mar; després, surten a pescar sota l'aigua i se'ls aguditza la visió d'una manera natural.
L'Anna va tornar a Koh Surin per fer una altra vegada els tests científics a la nova generació de nens moken. Una generació que no té la mateixa capacitat de veure sota l'aigua, ja que la pesca i la navegació ja no formen part de la seva vida quotidiana. "La humanitat s'ha empobrit, perquè acaba de desaparèixer una cultura", ha conclòs Anna Gislen.
La boca de l'infern
Viatgem al punt més occidental d'Europa, a Portugal, a l'extrem on el continent queda més exposat a la força de l'Atlàntic, un territori de penya-segats nascuts directament de l'oceà on els seus habitats han après a extreure d'entre les roques els recursos que necessiten per viure.
El cap de la Roca o la Boca de l'Infern són dels llocs més temuts per pescadors i marisquers, que des de petits han aprés a desafiar la força de la natura per fer-se amb els tresors que els ofereixen aquests racons salvatges.
