"Garbo" s'estrena a Barcelona
"Garbo", el documental sobre Joan Pujol, l'espia doble català a la Segona Guerra Mundial, s'estrena al cinema a Barcelona
"Garbo. L'home que va salvar el món", un documental que narra la història de Joan Pujol, el famós agent doble que va informar els alemanys del fals desembarcament aliat a Calais durant la Segona Guerra Mundial, es va estrenar el passat dia 4 de desembre al cinema Verdi de Barcelona. "Garbo..." va ser seleccionat entre els tres finalistes que optaven al Premi a la Millor Òpera Prima del Festival Internacional de Documentals d'Amsterdam (IDFA), un dels certàmens més prestigiosos del món en aquest gènere. Dirigit per Edmon Roch i coproduït per Televisió de Catalunya i Ikiru Films, aquest documental va guanyar el Giraldillo de Oro al Millor Documental al Festival de Cinema Europeu de Sevilla.
"Garbo. L'home que va salvar el món" explica la increïble història d'en Joan Pujol, un barceloní que va treballar per als serveis secrets britànics infiltrat en el servei secret del III Reich durant la Segona Guerra Mundial. Els escenaris inicials de la seva peripècia com a doble agent són el Madrid "neutral" de la postguerra espanyola i Lisboa, ciutat des d'on va començar a enviar missatges als alemanys simulant la seva presència a Londres com a espia. Tasca meritòria, si es té en compte que en Joan Pujol no sabia ni una paraula d'anglès i que tot el que coneix de la guerra ho llegeix als diaris que arriben a la capital portuguesa. La tramesa dels missatges, confeccionats amb l'ajut d'un diccionari, l'ha de fer a través d'un pilot de la KLM per a simular la seva procedència britànica.
Després d'una colla d'aventures farcides de missatges codificats, tinta invisible, microfilms amagats a dins de pastissos, estrangers exòtics, falses amants i alguna vídua, en Pujol aconsegueix arribar a Londres, on esdevé el cervell de la xarxa d'espionatge més important dels nazis a la Gran Bretanya. Convenç l'Abwehr, el Servei Secrert alemany, que té fins a 24 agents i espies, que només existeixen a la seva imaginació. El més important, però, és que fa creure al Tercer Reich que el desembarcament de Normandia és tan sols una maniobra per enganyar-los, i que el veritable desembarcament tindrà lloc, uns dies més tard, a les costes de Calais. El III Reich el creu i deixa allà les seves tropes. I el que és més sorprenent encara, dos mesos més tard, espera un nou desembarcament i atorga a Pujol la condecoració més important del règim: la Creu de Ferro.
L'any 1949, Pujol mor de malària. Quaranta anys més tard, l'escriptor de novel·les d'espies anglès Nigel West, queda fascinat per la història de Pujol. Però no s'acaba de creure's la seva mort, i guiat per un fort pressentiment, comença a buscar-lo. Contacta amb un professor d'anglès a Barcelona i acaba localitzant un nebot que diu que en Pujol viu a Veneçuela, on treballa com a professor per a la Shell Corp. En Nigel West li truca i el localitza. En Joan Pujol llavors va revelar -en un llibre i moltes entrevistes, com la que va fer a "Identitats", amb en Josep Maria Espinàs, l'any 84- els secrets d'una vida fascinant, la vida d'un home que van batejar amb el nom de "Garbo" perquè "era el millor actor del món".
"Garbo. L'home que va salvar el món" explica la increïble història d'en Joan Pujol, un barceloní que va treballar per als serveis secrets britànics infiltrat en el servei secret del III Reich durant la Segona Guerra Mundial. Els escenaris inicials de la seva peripècia com a doble agent són el Madrid "neutral" de la postguerra espanyola i Lisboa, ciutat des d'on va començar a enviar missatges als alemanys simulant la seva presència a Londres com a espia. Tasca meritòria, si es té en compte que en Joan Pujol no sabia ni una paraula d'anglès i que tot el que coneix de la guerra ho llegeix als diaris que arriben a la capital portuguesa. La tramesa dels missatges, confeccionats amb l'ajut d'un diccionari, l'ha de fer a través d'un pilot de la KLM per a simular la seva procedència britànica.
Després d'una colla d'aventures farcides de missatges codificats, tinta invisible, microfilms amagats a dins de pastissos, estrangers exòtics, falses amants i alguna vídua, en Pujol aconsegueix arribar a Londres, on esdevé el cervell de la xarxa d'espionatge més important dels nazis a la Gran Bretanya. Convenç l'Abwehr, el Servei Secrert alemany, que té fins a 24 agents i espies, que només existeixen a la seva imaginació. El més important, però, és que fa creure al Tercer Reich que el desembarcament de Normandia és tan sols una maniobra per enganyar-los, i que el veritable desembarcament tindrà lloc, uns dies més tard, a les costes de Calais. El III Reich el creu i deixa allà les seves tropes. I el que és més sorprenent encara, dos mesos més tard, espera un nou desembarcament i atorga a Pujol la condecoració més important del règim: la Creu de Ferro.
L'any 1949, Pujol mor de malària. Quaranta anys més tard, l'escriptor de novel·les d'espies anglès Nigel West, queda fascinat per la història de Pujol. Però no s'acaba de creure's la seva mort, i guiat per un fort pressentiment, comença a buscar-lo. Contacta amb un professor d'anglès a Barcelona i acaba localitzant un nebot que diu que en Pujol viu a Veneçuela, on treballa com a professor per a la Shell Corp. En Nigel West li truca i el localitza. En Joan Pujol llavors va revelar -en un llibre i moltes entrevistes, com la que va fer a "Identitats", amb en Josep Maria Espinàs, l'any 84- els secrets d'una vida fascinant, la vida d'un home que van batejar amb el nom de "Garbo" perquè "era el millor actor del món".
