Jordi Muixí: "El món ha canviat radicalment, i té noves necessitats informatives"
El periodista Jordi Muixí, guanyador del prestigiós Premi Ortega y Gasset per "Impressions d'una dècada", dirigeix l'especial que commemora les tres dècades dels serveis informatius de la cadena que s'emet diumenge.
El proper dia 16 els serveis informatius de TV3 fan 30 anys, que repasseu a l'especial "30 anys junts". Què hi veurem?
Vol ser una experiència global per la gent: recollim les principals transformacions d'aquestes 3 dècades però sense ser un resum, ni un catàleg de fets, sinó amb una certa perspectiva. I tot l'equip ho hem volgut fer a través de la mirada dels serveis informatius, dels presentadors, els enviats especials, els delegats, els redactors... Hem considerat que era oportú recordar com havíem explicat nosaltres determinats moments, amb els nostres mitjans i amb la nostra gent: veurem Eduard Sanjuan explicant la caiguda del mur de Berlín, la Núria Bacardit el 2001 a les Torres Bessones...
Perquè aquest "junts"?
Perquè justament fa 30 anys la societat catalana es va dotar d'una televisió pública i amb els seus serveis informatius van intentar entendre millor el món i i fins i tot les seves pròpies vides. La paraula "junts" la volem remarcar molt, perquè la societat catalana i TV3 han estat eines mútues per ajudar a explicar-nos com a ciutadans i com a persones.
Com han anat evolucionant en aquests 30 anys els Serveis Informatius?
S'ha anat innovant en grafisme, decorats, la forma d'explicar les coses... sempre hem estat innovadors. Però més enllà d'això, sempre hem mantingut una doble dimensió: explicar el món i explicar la nostra societat. Aquesta és la feina d'una televisió pública. I allunyar-se sempre d'un tipus de televisió que l'únic que fa és degradar la societat i caure en uns vicis que per TV3 serien impensables. Això no ho hem fet mai i és un dels mèrits d'aquesta casa.
Com creus que és la relació de l'audiència amb els informatius de TV3?
Si veus l'evolució, no destaquen només les audiències sinó també la fidelitat de la gent cap a TV3. Els motius? Òbviament un és la proximitat, l'altre la normalització lingüística, i un altre el fet que en aquesta casa s'ha intentat no traspassar mai uns determinats límits, i ser molt curós amb la pluralitat que ha de tenir una televisió pública. Això ha fet que hi hagi aquesta comunió.
Com va ser l'arrencada, el 16 de gener del 1984?
Al principi teníem molta presència internacional. Ens van inculcar, quan començàvem, que no s'havia de fer una televisió massa carrinclona, massa de mirar-nos el melic. Per això es va insistir moltíssim en què a través de la manera d'entendre les coses de la societat catalana s'expliqués el món. La Maria Gorgues va donar la primera notícia: les negociacions de desarmament entre la Unió Soviètica i els Estats Units.
Hi ha un moment, dels que es recorden, que t'agradi especialment?
Sí: un moment molt maco, per moltes circumstàncies, és el de l'alliberament del Nelson Mandela. Jo era responsable del TN cap de setmana en aquell moment, i el presentador era el Jaume Barberà. L'alliberament estava previst al migdia, però es va anar endarrerint, i el "TN" havia d'acabar. Però vam esperar fins al final: anàvem demanant a continuïtat que sisplau, ens donguessin més temps, que ho volíem fer en directe. I ho vam fer. TV3 va ser de les úniques que va donar aquell moment en directe.
Ens destaques algun altre moment d'aquests 30 anys?
Hi havia un gran secret pendent, què passaria després del pujolisme. Qui seria el succesor de Pujol? Això semblava tan important... i després no ho ha estat tant, perquè s'ha obert un procés que ningú no s'esperava, que és el procés sobiranista actual. La fi del pujolisme ha obert un escenari desconegut. Era impensable una nova relació o un nou encaix entre Catalunya i Espanya en tan pocs anys.
Grans canvis en poc temps en tots els àmbits...
Les coses han canviat moltíssim, fem molta referència al fet que només han passat 30 anys. Podem qualificar aquest període com la tercera gran revolució de la humanitat. És una revolució en la qual estem tots immersos, d'una importància extraordinària. Per mi això ho sacseja tot: és tan ràpid, tan vertiginós, tan omnipresent i tan accelerat, que es fa difícil que tots plegats puguem pensar la incidència que això està tenint dia a dia en tots els àmbits de la nostra vida. Tots plegats som testimonis i protagonistes alhora.
D'aquí pocs dies s'entrenaran els nous informatius de TV3. Com veus el futur?
Hi ha una tendència derrotista, però jo tinc molta confiança en els joves. Venen molt preparats, amb una gran capacitat, i els relleus que s'han anat fent han mantingut la fidelitat, la pluralitat i l'esperit bàsic de servei públic. Però sí que entenc que hi ha un repte fonamental en el periodisme: el món ha canviat radicalment, i té noves necessitats informatives. La televisió pública ha de fer un pas endavant, en el sentit de contextualitar i prioritzar, i ser una realment una eina d'utilitat per la gent. TV3 té les eines per fer-ho i crec sincerament que la gent que vindrà ho farà.
Foto de tot l'equip de "30 anys junts":
Vol ser una experiència global per la gent: recollim les principals transformacions d'aquestes 3 dècades però sense ser un resum, ni un catàleg de fets, sinó amb una certa perspectiva. I tot l'equip ho hem volgut fer a través de la mirada dels serveis informatius, dels presentadors, els enviats especials, els delegats, els redactors... Hem considerat que era oportú recordar com havíem explicat nosaltres determinats moments, amb els nostres mitjans i amb la nostra gent: veurem Eduard Sanjuan explicant la caiguda del mur de Berlín, la Núria Bacardit el 2001 a les Torres Bessones...
Perquè aquest "junts"?
Perquè justament fa 30 anys la societat catalana es va dotar d'una televisió pública i amb els seus serveis informatius van intentar entendre millor el món i i fins i tot les seves pròpies vides. La paraula "junts" la volem remarcar molt, perquè la societat catalana i TV3 han estat eines mútues per ajudar a explicar-nos com a ciutadans i com a persones.
Com han anat evolucionant en aquests 30 anys els Serveis Informatius?
S'ha anat innovant en grafisme, decorats, la forma d'explicar les coses... sempre hem estat innovadors. Però més enllà d'això, sempre hem mantingut una doble dimensió: explicar el món i explicar la nostra societat. Aquesta és la feina d'una televisió pública. I allunyar-se sempre d'un tipus de televisió que l'únic que fa és degradar la societat i caure en uns vicis que per TV3 serien impensables. Això no ho hem fet mai i és un dels mèrits d'aquesta casa.
Com creus que és la relació de l'audiència amb els informatius de TV3?
Si veus l'evolució, no destaquen només les audiències sinó també la fidelitat de la gent cap a TV3. Els motius? Òbviament un és la proximitat, l'altre la normalització lingüística, i un altre el fet que en aquesta casa s'ha intentat no traspassar mai uns determinats límits, i ser molt curós amb la pluralitat que ha de tenir una televisió pública. Això ha fet que hi hagi aquesta comunió.
Com va ser l'arrencada, el 16 de gener del 1984?
Al principi teníem molta presència internacional. Ens van inculcar, quan començàvem, que no s'havia de fer una televisió massa carrinclona, massa de mirar-nos el melic. Per això es va insistir moltíssim en què a través de la manera d'entendre les coses de la societat catalana s'expliqués el món. La Maria Gorgues va donar la primera notícia: les negociacions de desarmament entre la Unió Soviètica i els Estats Units.
Hi ha un moment, dels que es recorden, que t'agradi especialment?
Sí: un moment molt maco, per moltes circumstàncies, és el de l'alliberament del Nelson Mandela. Jo era responsable del TN cap de setmana en aquell moment, i el presentador era el Jaume Barberà. L'alliberament estava previst al migdia, però es va anar endarrerint, i el "TN" havia d'acabar. Però vam esperar fins al final: anàvem demanant a continuïtat que sisplau, ens donguessin més temps, que ho volíem fer en directe. I ho vam fer. TV3 va ser de les úniques que va donar aquell moment en directe.
Ens destaques algun altre moment d'aquests 30 anys?
Hi havia un gran secret pendent, què passaria després del pujolisme. Qui seria el succesor de Pujol? Això semblava tan important... i després no ho ha estat tant, perquè s'ha obert un procés que ningú no s'esperava, que és el procés sobiranista actual. La fi del pujolisme ha obert un escenari desconegut. Era impensable una nova relació o un nou encaix entre Catalunya i Espanya en tan pocs anys.
Grans canvis en poc temps en tots els àmbits...
Les coses han canviat moltíssim, fem molta referència al fet que només han passat 30 anys. Podem qualificar aquest període com la tercera gran revolució de la humanitat. És una revolució en la qual estem tots immersos, d'una importància extraordinària. Per mi això ho sacseja tot: és tan ràpid, tan vertiginós, tan omnipresent i tan accelerat, que es fa difícil que tots plegats puguem pensar la incidència que això està tenint dia a dia en tots els àmbits de la nostra vida. Tots plegats som testimonis i protagonistes alhora.
D'aquí pocs dies s'entrenaran els nous informatius de TV3. Com veus el futur?
Hi ha una tendència derrotista, però jo tinc molta confiança en els joves. Venen molt preparats, amb una gran capacitat, i els relleus que s'han anat fent han mantingut la fidelitat, la pluralitat i l'esperit bàsic de servei públic. Però sí que entenc que hi ha un repte fonamental en el periodisme: el món ha canviat radicalment, i té noves necessitats informatives. La televisió pública ha de fer un pas endavant, en el sentit de contextualitar i prioritzar, i ser una realment una eina d'utilitat per la gent. TV3 té les eines per fer-ho i crec sincerament que la gent que vindrà ho farà.
Foto de tot l'equip de "30 anys junts":
