Jueus de Palestina a les Brigades Internacionals, a "Segle XX"
"Segle XX" recorda un aspecte oblidat de la Guerra Civil Espanyola: la presència d'uns pocs centenars de voluntaris jueus, procedents de Palestina, que van lluitar dins l'exèrcit de les Brigades Internacionals.
Dins l'inesgotable camp temàtic de la Guerra Civil Espanyola, a "Segle XX" volem atraure la seva atenció sobre un aspecte molt poc conegut: la presència, en els rengles de les Brigades Internacionals, d'uns centenars de voluntaris jueus procedents de la Palestina aleshores sota administració britànica. Un documental israelià del 2006 ens n'explica la història, i recull els testimonis d'alguns supervivents.
Davant l'esclat de la guerra d'Espanya, l'estiu del 1936, una immensa majoria de l'opinió jueva mundial, inclosos els estaments més conservadors, es posicionà a favor de la República, i molts jueus polonesos, francesos, nord-americans, balcànics, etc., van acudir a Espanya a lluitar contra el feixisme amb les armes a la mà. Cap a 8.000 o 9.000 jueus de totes les procedències van formar part de les Brigades Internacionals i participaren en les principals batalles del conflicte: la defensa de Madrid, Brunete, Terol, Extremadura, l'Ebre, etcètera.
D'aquesta xifra total, el contingent més exòtic van ser els 300 jueus (i tres àrabs) de Palestina que van abandonar el Pròxim Orient per defensar la República Espanyola. En aquells moments, el Yishuv, la comunitat jueva a Palestina, estava formada per unes 450.000 persones, moltes d'elles fugitives recents de l'Europa central i oriental, i tenia com a objectiu a mitjà termini la construcció d'un Estat jueu en aquell territori. Això, però, no ho volia tothom, ni tothom de la mateixa manera. El 1936-37, un cert nombre de joves comunistes, molt crítics amb el sionisme, van creure prioritari el combat frontal en contra el feixisme a Espanya, abans que la construcció nacional jueva a la Terra Santa. I un grapat de militants sionistes d'esquerra també es van deixar seduir per la càrrega èpica i romàntica de la causa antifeixista espanyola, i van deixar el seu kibbutz, o la seva activitat sindical, per acudir a Barcelona, a Madrid o a Albacete.
Van venir infermeres, algun aviador, però sobretot combatents d'infanteria, una part dels quals es van agrupar el 1937 en la Companyia Naftalí Botwin, una unitat exclusivament jueva que tenia el yiddish com a llengua pròpia. Entretant, a Palestina, totes les organitzacions obreres i d'esquerra promovien manifestacions, col·lectes de diners o de medicaments a favor de les víctimes del feixisme a Espanya.
Dels 300 voluntaris judeopalestins, uns 70 van morir durant la guerra civil, i mig centenar més en el curs de la Segona Guerra Mundial. Després, alguns van participar en la construcció del comunisme a l'Europa de l'Est, però tard o d'hora la majoria van acabar establint-se a Israel.
Davant l'esclat de la guerra d'Espanya, l'estiu del 1936, una immensa majoria de l'opinió jueva mundial, inclosos els estaments més conservadors, es posicionà a favor de la República, i molts jueus polonesos, francesos, nord-americans, balcànics, etc., van acudir a Espanya a lluitar contra el feixisme amb les armes a la mà. Cap a 8.000 o 9.000 jueus de totes les procedències van formar part de les Brigades Internacionals i participaren en les principals batalles del conflicte: la defensa de Madrid, Brunete, Terol, Extremadura, l'Ebre, etcètera.
D'aquesta xifra total, el contingent més exòtic van ser els 300 jueus (i tres àrabs) de Palestina que van abandonar el Pròxim Orient per defensar la República Espanyola. En aquells moments, el Yishuv, la comunitat jueva a Palestina, estava formada per unes 450.000 persones, moltes d'elles fugitives recents de l'Europa central i oriental, i tenia com a objectiu a mitjà termini la construcció d'un Estat jueu en aquell territori. Això, però, no ho volia tothom, ni tothom de la mateixa manera. El 1936-37, un cert nombre de joves comunistes, molt crítics amb el sionisme, van creure prioritari el combat frontal en contra el feixisme a Espanya, abans que la construcció nacional jueva a la Terra Santa. I un grapat de militants sionistes d'esquerra també es van deixar seduir per la càrrega èpica i romàntica de la causa antifeixista espanyola, i van deixar el seu kibbutz, o la seva activitat sindical, per acudir a Barcelona, a Madrid o a Albacete.
Van venir infermeres, algun aviador, però sobretot combatents d'infanteria, una part dels quals es van agrupar el 1937 en la Companyia Naftalí Botwin, una unitat exclusivament jueva que tenia el yiddish com a llengua pròpia. Entretant, a Palestina, totes les organitzacions obreres i d'esquerra promovien manifestacions, col·lectes de diners o de medicaments a favor de les víctimes del feixisme a Espanya.
Dels 300 voluntaris judeopalestins, uns 70 van morir durant la guerra civil, i mig centenar més en el curs de la Segona Guerra Mundial. Després, alguns van participar en la construcció del comunisme a l'Europa de l'Est, però tard o d'hora la majoria van acabar establint-se a Israel.
