"Karakia" cuina rösti de patates i raclette suïssa
A "Karakia", la comunitat suïssa que viu a Catalunya ens ensenyarà a preparar les especialitats del seu país, una cuina que barreja tres grans cultures europees.
Aquest diumenge, a partir de les 22.35, al 33, "Karakia" presenta els dos capítols que el programa dedica a la comunitat suïssa que viu a Catalunya: "Lux helvètica 1" i "Lux helvètica 2".
"Lux helvètica 1"
La comunitat suïssa fa més de 150 anys que està arrelada al nostre país, i la seva influència, des d'un punt de vista econòmic i social, ha estat intensa i discreta alhora. Les companyies asseguradores més importants o la fundació del FC Barcelona en són un exemple.
Suïssa va ser també, durant el segle XIX i a començaments del XX, un model per a la majoria de territoris muntanyencs de Catalunya. A la Vall Fosca, per exemple, on van aixecar una de les primeres centrals elèctriques, els habitants d'aquell país europeu van demostrar la seva capacitat tècnica i de transformació.
A la Vall Fosca, l'Oskar, fill d'un dels tècnics pioners d'aquella central de Capdella, ha celebrat a Tremp el seu 80 aniversari, amb la família i amb la recepta d'un dels pastissos que feia el seu pare.
La gastronomia suïssa és aiguabarreig de tres grans cultures europees. En Walter -un periodista que viu a Barcelona- prepararà plats com el rösti de patates o la raclette, una de les millors cartes de presentació d'aquest univers suís que són els formatges.
"Lux helvètica 2"
El segon capítol torna a parlar de formatges, però també de pastissos o xocolata, un bon exemple de la diversitat de contrastos que es poden originar en un petit territori. Els costums i la gastronomia suïsses són el resultat de la trobada de tres grans cultures europees, una barreja cultural que sovint es representa en la famosa fondue, referent també dels nostres veïns d'origen suís que s'estan a Catalunya.
La Nathalie és pastora de l'església evangèlica de Rubí. Prepara aquesta tradicional barreja de formatges per a una vetllada familiar i l'acompanya d'un gratin de chardons, un gratinat de cards, típic de Ginebra, la seva ciutat. És allà on Calví va dur a terme la reforma protestant, convertint la religió en un dels pilars de la Suïssa actual.
A Catalunya, parlar del país alpí és parlar de l'Schweizerschule, l'Escola Suïssa de Barcelona; dels milers d'alumnes que des del 1919 han triat una educació europeista i una sòlida formació idiomàtica. Una exalumna, la Miriam, va créixer entre la cultura suïssa i la catalana, entre la mona i el conillet de Pasqua, l'osterhasen. I aquest ha estat de gran el seu món professional, el de la pastisseria, de les galetes de müesli o de la xocolata, un dels productes amb segell genuïnament suís.
"Lux helvètica 1"
La comunitat suïssa fa més de 150 anys que està arrelada al nostre país, i la seva influència, des d'un punt de vista econòmic i social, ha estat intensa i discreta alhora. Les companyies asseguradores més importants o la fundació del FC Barcelona en són un exemple.
Suïssa va ser també, durant el segle XIX i a començaments del XX, un model per a la majoria de territoris muntanyencs de Catalunya. A la Vall Fosca, per exemple, on van aixecar una de les primeres centrals elèctriques, els habitants d'aquell país europeu van demostrar la seva capacitat tècnica i de transformació.
A la Vall Fosca, l'Oskar, fill d'un dels tècnics pioners d'aquella central de Capdella, ha celebrat a Tremp el seu 80 aniversari, amb la família i amb la recepta d'un dels pastissos que feia el seu pare.
La gastronomia suïssa és aiguabarreig de tres grans cultures europees. En Walter -un periodista que viu a Barcelona- prepararà plats com el rösti de patates o la raclette, una de les millors cartes de presentació d'aquest univers suís que són els formatges.
"Lux helvètica 2"
El segon capítol torna a parlar de formatges, però també de pastissos o xocolata, un bon exemple de la diversitat de contrastos que es poden originar en un petit territori. Els costums i la gastronomia suïsses són el resultat de la trobada de tres grans cultures europees, una barreja cultural que sovint es representa en la famosa fondue, referent també dels nostres veïns d'origen suís que s'estan a Catalunya.
La Nathalie és pastora de l'església evangèlica de Rubí. Prepara aquesta tradicional barreja de formatges per a una vetllada familiar i l'acompanya d'un gratin de chardons, un gratinat de cards, típic de Ginebra, la seva ciutat. És allà on Calví va dur a terme la reforma protestant, convertint la religió en un dels pilars de la Suïssa actual.
A Catalunya, parlar del país alpí és parlar de l'Schweizerschule, l'Escola Suïssa de Barcelona; dels milers d'alumnes que des del 1919 han triat una educació europeista i una sòlida formació idiomàtica. Una exalumna, la Miriam, va créixer entre la cultura suïssa i la catalana, entre la mona i el conillet de Pasqua, l'osterhasen. I aquest ha estat de gran el seu món professional, el de la pastisseria, de les galetes de müesli o de la xocolata, un dels productes amb segell genuïnament suís.
