Oscar al millor documental 2003

"La boira de la guerra", a Grans Documentals

Un home ha viscut des de dins la major part dels conflictes del segle XX que han implicat el govern dels Estats Units. Es diu Robert McNamara.

Aquest diumenge 26 de febrer, a les 22.25, "Grans Documentals" presenta "La boira de la guerra" (The fog of war). Dirigit per Errol Morris, va guanyar l'Oscar al millor documental l'any 2003.

El documental explica bona part dels conflictes del segle XX prenent com a narrador l'home que els va viure en primera persona: Robert McNamara. Mort als 93 anys aquest estiu, McNamara va ser secretari de Defensa dels governs de Kennedy i de Johnson entre el 1961 i el 1968. Fins avui, és l'home que ha ocupat més dies el càrrec de secretari de Defensa des que es va crear aquesta figura, l'any 1947. Acusat de ser un dels artífex de la guerra del Vietnam, McNamara té en aquest documental l'oportunitat de parlar-ne en primera persona i de justificar-se, al mateix temps que ens revela 11 lliçons de vida sobre aquest joc d'estratègia que és la guerra.

"La boira de la guerra" és una faula del segle XX, una història d'un somiador americà que va passar de tenir uns orígens humils a ocupar un dels càrrecs més alts del poder polític. Robert S. McNamara va ser alhora testimoni i participant en molts dels esdeveniments crucials del segle XX: la Gran Depressió de la dècada de 1930, la industrialització durant els anys de la guerra, el desenvolupament d'un tipus diferent de guerra basat en la força aèria i la creació d'una nova Amèrica basada en la meritocràcia. McNamara també va ser un idealista que va veure els seus somnis i els seus ideals qüestionats pel paper que va acabar ocupant en la història.

Sense ser estrictament ni un treball de biografia, ni un treball d'història, el documental "La boira de la guerra" aporta material biogràfic i històric nou i molt important. En primer lloc, encara que s'han editat nombrosos llibres i biografies sobre Robert S. McNamara, mai no han parlat de la relació entre McNamara i el general Curtis LeMay, infame general dels EUA, i la seva participació en el bombardeig de 67 ciutats japoneses l'any 1945.

Sovint se sol considerar la Segona Guerra Mundial com una guerra justa. Es pensa que els aliats van lluitar en el bàndol del bé i que tot el que van fer a la guerra estava justificat per aquest fet. El que molt poca gent sap és que, abans que els Estats Units llancessin les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, els bombarders B-29 de LeMay ja havien matat gairebé 1 milió de civils japonesos, 100.000 a Tòquio, la nit del 10 de març de 1945.

McNamara planteja profundes qüestions morals sobre el seu paper i, per extensió, sobre la intervenció dels aliats per guanyar la guerra contra el Japó, al preu que fos. Ell mateix es qüestiona: "Per guanyar una guerra, està justificat que una nació pugui assassinar 100.000 civils en una nit? Seria moral decidir no cremar 100.000 civils japonesos però, en lloc seu, perdre centenars de milers de vides nord-americanes en una invasió del Japó?".

"La boira de la guerra" també és la primera investigació històrica que fa un ús extens de les converses telefòniques enregistrades al Despatx Oval de la Casa Blanca entre el president Johnson i McNamara. Gran part del que s'ha escrit sobre Robert S. McNamara fa referència a una història coneguda: la d'un tecnòcrata, un home que, amb la seva arrogància, va cometre un error al Vietnam. No obstant això, els enregistraments sonors afegeixen matisos i permeten un retrat molt més complex d'un home que va intentar servir dos presidents molt diferents, com van ser John F. Kennedy i Lyndon B. Johnson.

Web del Documental: Fog of war
Anar al contingut