La travessia d'Anníbal pels Alps, a "Cronos"
"Cronos" ofereix un documental que recrea la travessia que va fer Anníbal pels Alps, acompanyat d'un exèrcit de soldats i elefants, amb l'objectiu d'envair i destruir Roma.
Dimecres, a "Cronos", "Anníbal, l'enemic de Roma":
L'any 218 aC, un dels comandants militars més importants de la història intenta l'impossible. Anníbal, fill de Cartago, planeja travessar els Alps amb un exèrcit de soldats i elefants, amb la difícil missió d'envair Itàlia i destruir Roma. Ja en la seva infància, Roma havia d'afrontar una de les seves amenaces més grans. Però el documental dramatitzat ens revela que va ser la derrota d'Anníbal la que en realitat va contribuir a crear l'imperi romà.
El jove Anníbal havia vist els romans saquejar la seva ciutat natal, Cartago, fins que els van forçar a rendir-se per acabar una amarga guerra de 23 anys. Però mentre Roma pot haver semblat victoriosa, creixia una amenaça contra l'imperi que naixia. A l'edat de 9 anys, Anníbal va jurar la seva enemistat eterna a Roma, un jurament que es va reforçar quan va perdre el seu pare en una batalla. El seu futur estava decidit -la vida sencera d'Anníbal estaria compromesa a la guerra amb Roma.
Aquest documental ens explica com Anníbal va planejar la seva llegendària invasió sorpresa d'Itàlia, creuant els Alps a l'hivern. Anníbal sabia que creuar les muntanyes més altes d'Europa amb un exèrcit d'homes i elefants tenia un gran risc, però era una oportunitat de portar el terror màxim cap a Roma. Un dels símbols de l'orgull de Cartago, els elefants eren la seva arma més poderosa. Els tancs de l'antiguitat terroritzarien la cavalleria romana i garantirien una victòria ràpida.
Tot i que només uns quants dels elefants d'Anníbal van sobreviure a l'esgotador viatge de dues setmanes, el pla d'Anníbal va funcionar quan van arribar als camps de batalla d'Itàlia. Roma va perdre 20.000 soldats a Trèbia, i més de 30.000 al llac Trasimene. Però va ser a la batalla de Cannae quan Anníbal arribaria al seu estatus llegendari. Anníbal es va encarar a 85.000 homes -l'exèrcit més gran que Roma va ajuntar mai- en una de les batalles més grans de la història. Una altra vegada, Anníbal va vèncer Roma, encerclant i massacrant l'enemic. Més tard va recollir els anells de 50.000 soldats romans caiguts en combat, que portaria al Senat cartaginès per demostrar el gran mèrit de la seva victòria. Va ser la derrota més gran en un camp de batalla de la història de Roma, un pla de batalla encara estudiat i utilitzat per les acadèmies militars avui en dia.
Però al marge de la increïble victòria, Anníbal no va ser mai capaç de capitalitzar el seu avenç a Roma. Va dur a terme una guerra de més de 15 anys, però el Senat cartaginès va tractar Anníbal amb reticència, i van refusar enviar-li reforços. D'aquesta manera, Roma va fer el seu moviment de victòria, i van portar la guerra un altre cop a Cartago, forçant Anníbal a defensar la seva terra natal. El 202 aC, Anníbal es va encarar al general romà Escipió l'Africà a Zama, a la seva terra del nord d'Àfrica. Anníbal estava una vegada més amb inferioritat de tropes, però en aquest cas va ser vençut.
Caçat per l'enemic i abandonat pels seus, Anníbal va haver d'exiliar-se i la seva carrera militar es va acabar. Quan ja tenia 63 anys, Anníbal va prendre verí i es va suïcidar, i va denegar a Roma la seva victòria final. Els romans van refusar acceptar la derrota, i encara es van comportar més durament amb l'enemic que els havia causat una enorme devastació a Cannae. Cinquanta anys després, sota el lideratge d'Escipió el Jove, Roma va dur a terme el seu últim acte de revenja, i va destruir completament la ciutat de Cartago.
L'any 218 aC, un dels comandants militars més importants de la història intenta l'impossible. Anníbal, fill de Cartago, planeja travessar els Alps amb un exèrcit de soldats i elefants, amb la difícil missió d'envair Itàlia i destruir Roma. Ja en la seva infància, Roma havia d'afrontar una de les seves amenaces més grans. Però el documental dramatitzat ens revela que va ser la derrota d'Anníbal la que en realitat va contribuir a crear l'imperi romà.
El jove Anníbal havia vist els romans saquejar la seva ciutat natal, Cartago, fins que els van forçar a rendir-se per acabar una amarga guerra de 23 anys. Però mentre Roma pot haver semblat victoriosa, creixia una amenaça contra l'imperi que naixia. A l'edat de 9 anys, Anníbal va jurar la seva enemistat eterna a Roma, un jurament que es va reforçar quan va perdre el seu pare en una batalla. El seu futur estava decidit -la vida sencera d'Anníbal estaria compromesa a la guerra amb Roma.
Aquest documental ens explica com Anníbal va planejar la seva llegendària invasió sorpresa d'Itàlia, creuant els Alps a l'hivern. Anníbal sabia que creuar les muntanyes més altes d'Europa amb un exèrcit d'homes i elefants tenia un gran risc, però era una oportunitat de portar el terror màxim cap a Roma. Un dels símbols de l'orgull de Cartago, els elefants eren la seva arma més poderosa. Els tancs de l'antiguitat terroritzarien la cavalleria romana i garantirien una victòria ràpida.
Tot i que només uns quants dels elefants d'Anníbal van sobreviure a l'esgotador viatge de dues setmanes, el pla d'Anníbal va funcionar quan van arribar als camps de batalla d'Itàlia. Roma va perdre 20.000 soldats a Trèbia, i més de 30.000 al llac Trasimene. Però va ser a la batalla de Cannae quan Anníbal arribaria al seu estatus llegendari. Anníbal es va encarar a 85.000 homes -l'exèrcit més gran que Roma va ajuntar mai- en una de les batalles més grans de la història. Una altra vegada, Anníbal va vèncer Roma, encerclant i massacrant l'enemic. Més tard va recollir els anells de 50.000 soldats romans caiguts en combat, que portaria al Senat cartaginès per demostrar el gran mèrit de la seva victòria. Va ser la derrota més gran en un camp de batalla de la història de Roma, un pla de batalla encara estudiat i utilitzat per les acadèmies militars avui en dia.
Però al marge de la increïble victòria, Anníbal no va ser mai capaç de capitalitzar el seu avenç a Roma. Va dur a terme una guerra de més de 15 anys, però el Senat cartaginès va tractar Anníbal amb reticència, i van refusar enviar-li reforços. D'aquesta manera, Roma va fer el seu moviment de victòria, i van portar la guerra un altre cop a Cartago, forçant Anníbal a defensar la seva terra natal. El 202 aC, Anníbal es va encarar al general romà Escipió l'Africà a Zama, a la seva terra del nord d'Àfrica. Anníbal estava una vegada més amb inferioritat de tropes, però en aquest cas va ser vençut.
Caçat per l'enemic i abandonat pels seus, Anníbal va haver d'exiliar-se i la seva carrera militar es va acabar. Quan ja tenia 63 anys, Anníbal va prendre verí i es va suïcidar, i va denegar a Roma la seva victòria final. Els romans van refusar acceptar la derrota, i encara es van comportar més durament amb l'enemic que els havia causat una enorme devastació a Cannae. Cinquanta anys després, sota el lideratge d'Escipió el Jove, Roma va dur a terme el seu últim acte de revenja, i va destruir completament la ciutat de Cartago.
