Les lesions medul·lars tanquen "L'endemà"
"Asseguts" aborda el canvi de vida que suposa una lesió medul·lar. Aquest episodi ja es va estrenar, coincidint amb "La Marató 2010".
Aquest dimarts, TV3 presenta l'últim capítol de "L'endemà", "Asseguts", que aborda el canvi de vida que suposa patir una lesió medul·lar.
Carles Alcolea
En Carles Alcolea té 22 anys i acaba d'estrenar-se com a agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. És un jove brillant que estudia enginyeria, està boig per l'esquí i les motos i espera casar-se algun dia amb la Núria, una companya de l'institut que estudia Medicina. I de sobte, el 29 de juliol de 2009, anant en moto cap a la feina, es creua en el seu camí un vianant que creua la Rambla sense mirar. En Carles intenta esquivar-lo i s'estavella contra un arbre. Hores després és al quiròfan, amb una lesió medul·lar que el deixarà per sempre en una cadira de rodes.
"L'endemà" segueix en Carles durant un any, des dels seus últims dies a la Fundació Guttmann, on ha començat la rehabilitació. És el seu primer any com a discapacitat, un any de renúncies i de descobertes que el canviaran profundament.
Testimonis
Alternant amb la història de'n Carles, cinc homes i dones més, tots ells joves i amb una lesió medul·lar important, ens expliquen com ha estat la seva vida d'ençà l'accident que els va deixar en cadira de rodes.
Sònia Pujol
Tornar a tenir la sensació que ets una persona desitjable... o potser, al principi, que tu ets una persona, ja és complicat. Doncs a nivell de parella encara ho és més.
La Sònia té 39 anys, treballa en una oficina de turisme i va quedar paraplègica ara fa 13 anys en un accident de trànsit. És mare d'un nen i una nena, que ha tingut després de la lesió.
Oriol Monràs
El primer dia que vaig entrar a treballar... treballo en una empresa gran, i el primer dia que vaig entrar-hi em va donar la sensació que tothom feia silenci i em mirava, perquè no hi havia ningú més que anés en cadira. L'Oriol tenia 18 anys i acabava d'estrenar un cotxe volador, i el cotxe va volar en un dels primers revolts. Sempre va tenir la impressió que se'n sortiria, i avui, assegut a la cadira, diu que se n'ha sortit. Només plora de ràbia quan pensa que voldria agafar a coll els seus dos fills bessons.
Patrícia Carmona
Jo sortia amb les amigues, però era l'amiga de la tarda. Per prendre un cafè molt bé, no? Però després, per sortir de nit, o per fer un viatge, jo no hi anava mai.
La Patrícia feia gimnàstica esportiva des dels 10 anys. Als divuit, una mala caiguda la va deixar tetraplègica. Avui mou bé les mans, ha tornat a estudiar i fins i tot ha passat un estiu a Nicaragua fent de cooperant.
Anna Gilaber
Sents una barreja tan gran de por, de ràbia, d'incomprensió... Perquè és una cosa que mai penses que et pugui passar. L'Anna havia començat la universitat aquell mateix any. Minuts després de l'accident, quan va despertar-se, ja va tenir la sensació que n'hi havia passat una grossa. Ara és psicòloga a la Fundació Guttmann, i tracta els joves a qui ha passat el mateix que un dia li va passar a ella.
Xavi Romero
Li vaig dir a la meva xicota: mira, si vols et dono l'opció de deixar la relació, però pensa que sóc jo qui et dona l'opció. Ja sé que tu no em deixaries, però és que no vull que siguis la meva infermera. A en Xavi l'accident el va sorprendre amb la carrera acabada, la feina estrenada i el pis a punt per casar-se amb la seva xicota. Ha estat llarg i dolorós però pensa que ho ha superat. Però no pot imaginar que algun dia el seu fill, que ara té un any, hagués de passar pel mateix.
Carles Alcolea
En Carles Alcolea té 22 anys i acaba d'estrenar-se com a agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. És un jove brillant que estudia enginyeria, està boig per l'esquí i les motos i espera casar-se algun dia amb la Núria, una companya de l'institut que estudia Medicina. I de sobte, el 29 de juliol de 2009, anant en moto cap a la feina, es creua en el seu camí un vianant que creua la Rambla sense mirar. En Carles intenta esquivar-lo i s'estavella contra un arbre. Hores després és al quiròfan, amb una lesió medul·lar que el deixarà per sempre en una cadira de rodes.
"L'endemà" segueix en Carles durant un any, des dels seus últims dies a la Fundació Guttmann, on ha començat la rehabilitació. És el seu primer any com a discapacitat, un any de renúncies i de descobertes que el canviaran profundament.
Testimonis
Alternant amb la història de'n Carles, cinc homes i dones més, tots ells joves i amb una lesió medul·lar important, ens expliquen com ha estat la seva vida d'ençà l'accident que els va deixar en cadira de rodes.
Sònia Pujol
Tornar a tenir la sensació que ets una persona desitjable... o potser, al principi, que tu ets una persona, ja és complicat. Doncs a nivell de parella encara ho és més.
La Sònia té 39 anys, treballa en una oficina de turisme i va quedar paraplègica ara fa 13 anys en un accident de trànsit. És mare d'un nen i una nena, que ha tingut després de la lesió.
Oriol Monràs
El primer dia que vaig entrar a treballar... treballo en una empresa gran, i el primer dia que vaig entrar-hi em va donar la sensació que tothom feia silenci i em mirava, perquè no hi havia ningú més que anés en cadira. L'Oriol tenia 18 anys i acabava d'estrenar un cotxe volador, i el cotxe va volar en un dels primers revolts. Sempre va tenir la impressió que se'n sortiria, i avui, assegut a la cadira, diu que se n'ha sortit. Només plora de ràbia quan pensa que voldria agafar a coll els seus dos fills bessons.
Patrícia Carmona
Jo sortia amb les amigues, però era l'amiga de la tarda. Per prendre un cafè molt bé, no? Però després, per sortir de nit, o per fer un viatge, jo no hi anava mai.
La Patrícia feia gimnàstica esportiva des dels 10 anys. Als divuit, una mala caiguda la va deixar tetraplègica. Avui mou bé les mans, ha tornat a estudiar i fins i tot ha passat un estiu a Nicaragua fent de cooperant.
Anna Gilaber
Sents una barreja tan gran de por, de ràbia, d'incomprensió... Perquè és una cosa que mai penses que et pugui passar. L'Anna havia començat la universitat aquell mateix any. Minuts després de l'accident, quan va despertar-se, ja va tenir la sensació que n'hi havia passat una grossa. Ara és psicòloga a la Fundació Guttmann, i tracta els joves a qui ha passat el mateix que un dia li va passar a ella.
Xavi Romero
Li vaig dir a la meva xicota: mira, si vols et dono l'opció de deixar la relació, però pensa que sóc jo qui et dona l'opció. Ja sé que tu no em deixaries, però és que no vull que siguis la meva infermera. A en Xavi l'accident el va sorprendre amb la carrera acabada, la feina estrenada i el pis a punt per casar-se amb la seva xicota. Ha estat llarg i dolorós però pensa que ho ha superat. Però no pot imaginar que algun dia el seu fill, que ara té un any, hagués de passar pel mateix.
