"Memòria de l'infern", al 33
Un documental que recull l'esfereïdor testimoni d'alguns dels supervivents del camp nazi de Mauthausen.
El 33 recupera, dins una setmana amb una programació especial dedicada a l'Holocaust, el documental "Memòria de l'infern", una coproducció entre Televisió de Catalunya, Aurea Documentary i l'Institut Municipal de la Comunicació de Granollers, amb la col·laboració de l'ICIC.
El periodista David Bassa, el fotògraf Jordi Ribó i el realitzador Carles Canet són els autors del llibre "Memòria de l'infern" -un recull de relats dels supervivents catalans als camps nazis, editat el 2002 per Edicions 62-, en què es basa aquest documental realitzat per Carles Canet.
"Memòria de l'infern" parteix d'una premissa molt concreta: la voluntat dels dos autors del llibre -i fil conductor del documental- de visitar el lloc dels fets, l'infern de què parlen els protagonistes del seu llibre.
El documental comença a Vilafranca del Penedès, on va néixer Eusebi Pérez, el deportat número 3.859. Se segueix l'homenatge que li ret el seu poble i el seu posterior viatge a Mauthausen amb motiu de la celebració dels actes del 60è aniversari de l'alliberament del camp.
L'arribada a Àustria porta l'equip a Linz, ciutat on va créixer i estudiar Adolf Hitler, situada a només quinze quilòmetres de Mauthausen. El deportat Josep Egea parla també dels seus records de Linz i de Mauthausen, on ensenya l'escenari dels horrors, acompanyat de la seva dona, Encarnació Martínez, i la seva néta, Judit Miralles.
Al poble de Mauthausen, Leopoldine Drexler, veïna del poble i filla d'Anne Pointer, la dona que va amagar les fotos de Francesc Boix que van servir de prova al judici de Nuremberg, i Manuel Garcia (deportat 43.160), que ha viscut tota la vida a Mauthaussen, parlen de les seves experiències.
A Gusen, acompanyats per la família Egea, es mostren les cases luxoses edificades damunt de l'antic camp (una de les cases encara conserva la portalada del camp) i es visita el crematori.
A Hartheim, un castell que les SS van fer servir per experimentar amb els presos, s'assisteix a un emotiu homenatge d'un grup d'estudiants catalans i valencians, i parlen amb Helga Moser, la directora del centre, que, paradoxalment, és diputada de l'FPO, el partit de Jörg Haider.
El viatge continua a Ebensee, amb Francesca Savall, viuda del deportat 3.172. Ebensee és un camp de concentració construït dins de les muntanyes, ocult per a l'aviació aliada.
Després d'aquest recorregut, David Bassa i Jordi Ribó tornen a Mauthausen per assistir als actes commemoratius del seixantè aniversari, que, per primer cop en la història, tenen la presència del president del govern espanyol.
Segons el mateix Canet, "Memòria de l'infern" és una revisió del passat, feta amb els ulls del present i que ens ha de servir per reflexionar sobre el futur".
Fitxa tècnica
Direcció: David Bassa, Carles Canet
Fotografia: Jordi Ribó
Realitzador: Carles Canet
Guió: David Bassa
So: David Prats
Música: Nico de Track
El periodista David Bassa, el fotògraf Jordi Ribó i el realitzador Carles Canet són els autors del llibre "Memòria de l'infern" -un recull de relats dels supervivents catalans als camps nazis, editat el 2002 per Edicions 62-, en què es basa aquest documental realitzat per Carles Canet.
"Memòria de l'infern" parteix d'una premissa molt concreta: la voluntat dels dos autors del llibre -i fil conductor del documental- de visitar el lloc dels fets, l'infern de què parlen els protagonistes del seu llibre.
El documental comença a Vilafranca del Penedès, on va néixer Eusebi Pérez, el deportat número 3.859. Se segueix l'homenatge que li ret el seu poble i el seu posterior viatge a Mauthausen amb motiu de la celebració dels actes del 60è aniversari de l'alliberament del camp.
L'arribada a Àustria porta l'equip a Linz, ciutat on va créixer i estudiar Adolf Hitler, situada a només quinze quilòmetres de Mauthausen. El deportat Josep Egea parla també dels seus records de Linz i de Mauthausen, on ensenya l'escenari dels horrors, acompanyat de la seva dona, Encarnació Martínez, i la seva néta, Judit Miralles.
Al poble de Mauthausen, Leopoldine Drexler, veïna del poble i filla d'Anne Pointer, la dona que va amagar les fotos de Francesc Boix que van servir de prova al judici de Nuremberg, i Manuel Garcia (deportat 43.160), que ha viscut tota la vida a Mauthaussen, parlen de les seves experiències.
A Gusen, acompanyats per la família Egea, es mostren les cases luxoses edificades damunt de l'antic camp (una de les cases encara conserva la portalada del camp) i es visita el crematori.
A Hartheim, un castell que les SS van fer servir per experimentar amb els presos, s'assisteix a un emotiu homenatge d'un grup d'estudiants catalans i valencians, i parlen amb Helga Moser, la directora del centre, que, paradoxalment, és diputada de l'FPO, el partit de Jörg Haider.
El viatge continua a Ebensee, amb Francesca Savall, viuda del deportat 3.172. Ebensee és un camp de concentració construït dins de les muntanyes, ocult per a l'aviació aliada.
Després d'aquest recorregut, David Bassa i Jordi Ribó tornen a Mauthausen per assistir als actes commemoratius del seixantè aniversari, que, per primer cop en la història, tenen la presència del president del govern espanyol.
Segons el mateix Canet, "Memòria de l'infern" és una revisió del passat, feta amb els ulls del present i que ens ha de servir per reflexionar sobre el futur".
Fitxa tècnica
Direcció: David Bassa, Carles Canet
Fotografia: Jordi Ribó
Realitzador: Carles Canet
Guió: David Bassa
So: David Prats
Música: Nico de Track
