"No me la puc treure del cap": "Per què he plorat?"
Investiguem el tema del musical "Mar i cel", adaptada al teatre per Dagoll Dagom. Un músic de només 26 anys va fer una primera versió de la cançó, que no va agradar a ningú...
Dijous, 16 de desembre, a les 21.50, TV3 presenta un nou capítol de "No me la puc treure del cap", que aborda el tema del musical "Mar i cel" "Per què he plorat?", adaptada per Albert Guinovart i Xavier Bru de Sala.
Àngel Guimerà va escriure l'any 1888 "Mar i cel", un drama romàntic que protagonitzen una noia cristiana i un pirata musulmà. Cent anys després, Dagoll Dagom la va adaptar com a musical per al teatre. El "Per què he plorat?" és el famós duet dels dos protagonistes.
Joan Lluís Bozzo va dirigir aquest projecte després d'una experiència desastrosa relacionada amb Guimerà. Per al musical va comptar amb l'escriptor Xavier Bru de Sala, que va fer l'adaptació del text, i amb un jove músic de només 26 anys, el compositor Albert Guinovart, que va fer una primera versió de la cançó que no va agradar a ningú.
Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje, els dos protagonistes, avui encara es recorden de cantar el "Per què he plorat?". "Mar i cel" es va estrenar al Teatre Victòria de Barcelona l'octubre del 1988, amb un gran èxit de públic i de crítica.
Àngel Guimerà va escriure l'any 1888 "Mar i cel", un drama romàntic que protagonitzen una noia cristiana i un pirata musulmà. Cent anys després, Dagoll Dagom la va adaptar com a musical per al teatre. El "Per què he plorat?" és el famós duet dels dos protagonistes.
Joan Lluís Bozzo va dirigir aquest projecte després d'una experiència desastrosa relacionada amb Guimerà. Per al musical va comptar amb l'escriptor Xavier Bru de Sala, que va fer l'adaptació del text, i amb un jove músic de només 26 anys, el compositor Albert Guinovart, que va fer una primera versió de la cançó que no va agradar a ningú.
Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje, els dos protagonistes, avui encara es recorden de cantar el "Per què he plorat?". "Mar i cel" es va estrenar al Teatre Victòria de Barcelona l'octubre del 1988, amb un gran èxit de públic i de crítica.
