"No me la puc treure del cap": "Qualsevol nit pot sortir el sol"
El tema de Jaume Sisa evoca la seva joventut, en una Barcelona de postguerra. Analitzem l'origen i l'evolució de la cançó, que s'ha convertit en un clàssic de la cultura catalana.
Aquesta setmana "No me la puc treure del cap" aborda el tema de Jaume Sisa, "Qualsevol nit pot sortir el sol".
La cançó evoca la infància i adolescència de Sisa en una Barcelona de postguerra, convivint amb els personatges d'"El Patufet" (el còmic de l'època), la literatura juvenil, la ràdio, el cinema i les "varietés" del Paral·lel, al seu barri del Poble-sec. El pas del temps ha fet créixer la cançó fins a traspassar generacions i l'ha convertit en un clàssic.
De lectura aparentment infantil, "Qualsevol nit pot sortir el sol" inclou vivències i actituds molt habituals en l'entorn "underground" en què es movia Sisa (casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú / omplir la casa de "colors" i de "perfums"/ de les tristors en farem "fum"); i que la fan molt atractiva com a descripció del moment en què es va publicar, el 1975. La mort del dictador i el previsible pas cap a la democràcia van provocar al país una gran il·lusió... que acabaria en desencís. Tot plegat, allunyat definitivament de la interpretació estrictament infantil. Però els nens se la saben sencera.
No me la puc treure del cap
Roger de Gràcia investiga, a "No me la puc treure del cap", què hi ha darrere 14 grans cançons catalanes que tots recordem: clàssics de la nova cançó i del rock català, cançons infantils, temes de musical, havaneres, rumbes o, fins i tot, l'himne del F. C. Barcelona.
En cada capítol, de 30 minuts, el programa dissecciona amb respecte, però també amb sentit de l'humor, una d'aquestes cançons: n'entrevistem els autors, n'analitzem la construcció musical i melòdica, busquem els significats amagats de les lletres i mirem de situar cada cançó en el moment que es va fer. Però, sobretot, Roger de Gràcia es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.
La cançó evoca la infància i adolescència de Sisa en una Barcelona de postguerra, convivint amb els personatges d'"El Patufet" (el còmic de l'època), la literatura juvenil, la ràdio, el cinema i les "varietés" del Paral·lel, al seu barri del Poble-sec. El pas del temps ha fet créixer la cançó fins a traspassar generacions i l'ha convertit en un clàssic.
De lectura aparentment infantil, "Qualsevol nit pot sortir el sol" inclou vivències i actituds molt habituals en l'entorn "underground" en què es movia Sisa (casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú / omplir la casa de "colors" i de "perfums"/ de les tristors en farem "fum"); i que la fan molt atractiva com a descripció del moment en què es va publicar, el 1975. La mort del dictador i el previsible pas cap a la democràcia van provocar al país una gran il·lusió... que acabaria en desencís. Tot plegat, allunyat definitivament de la interpretació estrictament infantil. Però els nens se la saben sencera.
No me la puc treure del cap
Roger de Gràcia investiga, a "No me la puc treure del cap", què hi ha darrere 14 grans cançons catalanes que tots recordem: clàssics de la nova cançó i del rock català, cançons infantils, temes de musical, havaneres, rumbes o, fins i tot, l'himne del F. C. Barcelona.
En cada capítol, de 30 minuts, el programa dissecciona amb respecte, però també amb sentit de l'humor, una d'aquestes cançons: n'entrevistem els autors, n'analitzem la construcció musical i melòdica, busquem els significats amagats de les lletres i mirem de situar cada cançó en el moment que es va fer. Però, sobretot, Roger de Gràcia es pregunta què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.
