Parlem amb el concursant d'"El gran dictat" que va aprendre català amb "Crackòvia"
Es diu Luigi Irureta, és de Zamora i fa només uns mesos que viu a Catalunya. Però des d'abans de venir-hi, sap parlar català gràcies a la seva afició al programa de gags esportius. N'ha après tant que es va animar a participar al concurs... i gairebé el guanya!
Luigi, des del gener vius a Barcelona, però vas començar a aprendre català una mica abans...
Sí, un amic em va parlar del "Crackòvia". Al principi només entenia els gags del Madrid, però després els del Barça també els entenia bé. I també mirava el "Polònia", "El gran dictat"... Saps què va ser el primer que vaig fer quan vaig arribar a Barcelona? Escriure al "Crackòvia" explicant la meva història i demanant si hi podia anar. I em van convidar a un rodatge!
I què et van dir?
Que com podia ser. Van venir els actors a donar-me la mà i a saludar-me, va ser un orgull. Els vaig donar les gràcies i el productor em va dir: "Moltes gràcies a tu per demostrar-nos que si es vol, es pot." És com una frase de pel·li, molt èpica, però em va agradar.
I quan et vas decidir a concursar a "El gran dictat"?
Poc després, a l'abril, perquè ja tenia un bon nivell de català. Però per qüestions de càsting no hi he participat fins al setembre. En aquest temps m'he tret el nivell C1 de català.
I què et va impulsar a participar-hi?
Tinc facilitat per les lletres, els anagrames, la intuïció amb les paraules. Vaig pensar: per què no? L'únic que podia fer és el ridícul, i no l'he fet. Sabia que guanyar estava una mica lluny de les meves possibilitats, però el meu objectiu era arribar a la final. I confiava, un cop a la final, de tenir sort. Però la Idoia, la meva contrincant, era millor que jo.
I què et diuen els coneguts, els amics, la família?
La gent sobretot em diu: "però tu, quant temps portes a Catalunya?". I és veritat, només porto des del gener, però fins i tot si no vius aquí pots aprendre a internet, amb manuals d'autoaprenentatge... És cert que la valentia d'exposar-se en públic no la té tothom. Jo, com que ja tenia experiència en altres concursos televisius, i sóc extrovertit....
Quants idiomes parles? Perquè no tothom té aquesta facilitat...
He estudiat Traducció i Interpretació i parlo anglès, francès, català i castellà, a més d'una mica de rus i xinès. Però tinc amics que aprenen més ràpid que jo! La diferència és la motivació. Jo dic: avui aprendré català, i estàs tota l'estona amb el xip "on", preparat per aprendre en qualsevol moment, al carrer, al metro... Cal estar amb els ulls molt oberts. Una llengua nova és cultura, t'enriqueixes a tu mateix i a tothom. Vagi on vagi aprendré la llengua que es parli allà.
El consideres fàcil d'aprendre, el català?
No és tan difícil com altres idiomes. S'aprèn molt per analogia: "organizar" és "organitzar", doncs ja sé que he de posar la "t"abans de la "z" en verbs amb aquesta terminació.
I tens alguna paraula catalana preferida?
Molta gent m'ha dit que els agrada la paraula "xiuxiuejar". A mi em criden l'atenció algunes expressions, com "Déu n'hi do". La sentia molt i no sabia què volia dir, l'hi vaig demanar a molta gent. Ara la faig servir!
I la més difícil...
A "El gran dictat", la primera del quart nivell, "acetabulària". Vaig fer 3 errors en una sola paraula: un rècord! I paraules del dia a dia... aquelles que es diuen de manera molt diferent, com "got" o "amanida"... Si no saps exactament què són, no les pots traduir.
Aquí teniu el vídeo de la participació d'en Luigi a "El gran dictat" el dilluns 23 de setembre.
Sí, un amic em va parlar del "Crackòvia". Al principi només entenia els gags del Madrid, però després els del Barça també els entenia bé. I també mirava el "Polònia", "El gran dictat"... Saps què va ser el primer que vaig fer quan vaig arribar a Barcelona? Escriure al "Crackòvia" explicant la meva història i demanant si hi podia anar. I em van convidar a un rodatge!
I què et van dir?
Que com podia ser. Van venir els actors a donar-me la mà i a saludar-me, va ser un orgull. Els vaig donar les gràcies i el productor em va dir: "Moltes gràcies a tu per demostrar-nos que si es vol, es pot." És com una frase de pel·li, molt èpica, però em va agradar.
I quan et vas decidir a concursar a "El gran dictat"?
Poc després, a l'abril, perquè ja tenia un bon nivell de català. Però per qüestions de càsting no hi he participat fins al setembre. En aquest temps m'he tret el nivell C1 de català.
I què et va impulsar a participar-hi?
Tinc facilitat per les lletres, els anagrames, la intuïció amb les paraules. Vaig pensar: per què no? L'únic que podia fer és el ridícul, i no l'he fet. Sabia que guanyar estava una mica lluny de les meves possibilitats, però el meu objectiu era arribar a la final. I confiava, un cop a la final, de tenir sort. Però la Idoia, la meva contrincant, era millor que jo.
I què et diuen els coneguts, els amics, la família?
La gent sobretot em diu: "però tu, quant temps portes a Catalunya?". I és veritat, només porto des del gener, però fins i tot si no vius aquí pots aprendre a internet, amb manuals d'autoaprenentatge... És cert que la valentia d'exposar-se en públic no la té tothom. Jo, com que ja tenia experiència en altres concursos televisius, i sóc extrovertit....
Quants idiomes parles? Perquè no tothom té aquesta facilitat...
He estudiat Traducció i Interpretació i parlo anglès, francès, català i castellà, a més d'una mica de rus i xinès. Però tinc amics que aprenen més ràpid que jo! La diferència és la motivació. Jo dic: avui aprendré català, i estàs tota l'estona amb el xip "on", preparat per aprendre en qualsevol moment, al carrer, al metro... Cal estar amb els ulls molt oberts. Una llengua nova és cultura, t'enriqueixes a tu mateix i a tothom. Vagi on vagi aprendré la llengua que es parli allà.
El consideres fàcil d'aprendre, el català?
No és tan difícil com altres idiomes. S'aprèn molt per analogia: "organizar" és "organitzar", doncs ja sé que he de posar la "t"abans de la "z" en verbs amb aquesta terminació.
I tens alguna paraula catalana preferida?
Molta gent m'ha dit que els agrada la paraula "xiuxiuejar". A mi em criden l'atenció algunes expressions, com "Déu n'hi do". La sentia molt i no sabia què volia dir, l'hi vaig demanar a molta gent. Ara la faig servir!
I la més difícil...
A "El gran dictat", la primera del quart nivell, "acetabulària". Vaig fer 3 errors en una sola paraula: un rècord! I paraules del dia a dia... aquelles que es diuen de manera molt diferent, com "got" o "amanida"... Si no saps exactament què són, no les pots traduir.
Aquí teniu el vídeo de la participació d'en Luigi a "El gran dictat" el dilluns 23 de setembre.
