Perdre el pèl i la defensa pròpia, reportatges d'aquest dilluns a "Entre línies"
Aquest dilluns, "Entre línies" emet els reportatges "Perdre el pèl", sobre l'alopècia "areata", i "Defensa pròpia", sobre la seguretat privada i el creixent interès per part de la societat.
Aquest dilluns, el programa "Entre línies" presenta els següents reportatges:
"Perdre el pèl"
Les dones que tenen alopècia "areata", i que s'han quedat sense cap pèl al cos, han de patir, a més, per l'estigma social que comporta viure en una societat tan pendent de la imatge estètica. Als problemes d'autoestima s'hi afegeixen els de l'acceptació de l'entorn que condicionen l'àmbit laboral o l'afectiu. Malgrat que hi ha especialistes catalans de renom en aquest camp, d'aquesta malaltia dermatològica -que afecta un 1,7 de la població-, se'n desconeixen encara les causes concretes i, per tant, tampoc té un tractament definitiu.
En el cas de la Sònia, de 33 anys, se li va desenvolupar la malaltia quan en tenia 16, i en tres dies va perdre tot el pèl del cos. Descobrir que hi havia altres persones que també tenien alopècia "areata" la va ajudar a acceptar el problema i a no tapar-se el cap. Actualment treballa en un hospital on els seus companys han acceptat bé la seva condició, tot i que no ha estat igual en l'àmbit afectiu. La Sònia fa cinc anys que va fundar l'Associació de Suport als Afectats d'Alopècia Areata.
La Mercè, de 49 anys, és mare de família i va desenvolupar la malaltia fa vuit anys. Primer li van aparèixer petites clapes sense cabells fins que fa quatre anys es va quedar sense. Ha decidit portar una pròtesi de cabells naturals i va periòdicament a un centre capil·lar especialitzat on tenen cura de la perruca i es pot emprovar nous models. A casa, el seu marit i el seu fill han estat un suport fonamental per a la Mercè per afrontar la malaltia.
Finalment, la Clàudia, de 6 anys, no té cabells des dels 14 mesos. La seva àvia i la seva padrina també van tenir la malaltia. Fa poc que ha decidit portar perruca perquè es vol fer cues. A l'escola ha estat fonamental el suport dels mestres i dels amics.
Un reportatge de Raquel García i Anna Viñas.
"Defensa pròpia"
L'augment d'atracaments en urbanitzacions ha fet que la seguretat privada s'hagi convertit en una opció per tenir en compte a l'hora de garantir la integritat física tant de persones com de domicilis particulars. A "Entre línies" hem volgut saber quina és la formació bàsica d'un vigilant de seguretat a través d'una aspirant; com es pot anar pujant de categoria fins a convertir-se en escorta amb permís d'armes; o com es fa un servei de custòdia de claus en una urbanització per garantir-ne la seguretat.
En Celso, de 38 anys, és de Santa Coloma de Gramenet i des del 92 es dedica a fer d'escorta. Va començar de vigilant en empreses i discoteques i la seva vocació el va dur a voler protegir persones. Viu amb la seva mare, que no ha deixat mai de patir per ell, però té molt clar que pels seus clients donaria la vida.
La Paula, de 21 anys, és de Sant Pere de Vilamajor. Les professions que ha provat, relacionades amb el turisme i l'estètica, no li han acabat de fer el pes i com que el seu xicot és del gremi, ara ha començat el curset de vigilant privat. Un cop hagi acabat les classes teòriques i pràctiques, la Policia Nacional serà l'encarregada de fer-li l'examen oficial i d'entregar-li una placa anomenada TIP. Ella, però, no té ganes d'anar més lluny, no es traurà el permís d'armes, i vol fer serveis més d'oficina.
Finalment, hem estat presents en un servei de custòdia de claus d'una urbanització de la Cerdanya, on un vigilant està pendent de l'avís d'una central d'alarmes d'Esplugues de Llobregat. Quan es dispara l'avís d'algun domicili, la central ho comunica al vigilant. Aquest comprova si es tracta d'una falsa alarma o cal avisar els Mossos d'Esquadra i facilitar-los l'accés a l'immoble en cas de necessitat.
"Perdre el pèl"
Les dones que tenen alopècia "areata", i que s'han quedat sense cap pèl al cos, han de patir, a més, per l'estigma social que comporta viure en una societat tan pendent de la imatge estètica. Als problemes d'autoestima s'hi afegeixen els de l'acceptació de l'entorn que condicionen l'àmbit laboral o l'afectiu. Malgrat que hi ha especialistes catalans de renom en aquest camp, d'aquesta malaltia dermatològica -que afecta un 1,7 de la població-, se'n desconeixen encara les causes concretes i, per tant, tampoc té un tractament definitiu.
En el cas de la Sònia, de 33 anys, se li va desenvolupar la malaltia quan en tenia 16, i en tres dies va perdre tot el pèl del cos. Descobrir que hi havia altres persones que també tenien alopècia "areata" la va ajudar a acceptar el problema i a no tapar-se el cap. Actualment treballa en un hospital on els seus companys han acceptat bé la seva condició, tot i que no ha estat igual en l'àmbit afectiu. La Sònia fa cinc anys que va fundar l'Associació de Suport als Afectats d'Alopècia Areata.
La Mercè, de 49 anys, és mare de família i va desenvolupar la malaltia fa vuit anys. Primer li van aparèixer petites clapes sense cabells fins que fa quatre anys es va quedar sense. Ha decidit portar una pròtesi de cabells naturals i va periòdicament a un centre capil·lar especialitzat on tenen cura de la perruca i es pot emprovar nous models. A casa, el seu marit i el seu fill han estat un suport fonamental per a la Mercè per afrontar la malaltia.
Finalment, la Clàudia, de 6 anys, no té cabells des dels 14 mesos. La seva àvia i la seva padrina també van tenir la malaltia. Fa poc que ha decidit portar perruca perquè es vol fer cues. A l'escola ha estat fonamental el suport dels mestres i dels amics.
Un reportatge de Raquel García i Anna Viñas.
"Defensa pròpia"
L'augment d'atracaments en urbanitzacions ha fet que la seguretat privada s'hagi convertit en una opció per tenir en compte a l'hora de garantir la integritat física tant de persones com de domicilis particulars. A "Entre línies" hem volgut saber quina és la formació bàsica d'un vigilant de seguretat a través d'una aspirant; com es pot anar pujant de categoria fins a convertir-se en escorta amb permís d'armes; o com es fa un servei de custòdia de claus en una urbanització per garantir-ne la seguretat.
En Celso, de 38 anys, és de Santa Coloma de Gramenet i des del 92 es dedica a fer d'escorta. Va començar de vigilant en empreses i discoteques i la seva vocació el va dur a voler protegir persones. Viu amb la seva mare, que no ha deixat mai de patir per ell, però té molt clar que pels seus clients donaria la vida.
La Paula, de 21 anys, és de Sant Pere de Vilamajor. Les professions que ha provat, relacionades amb el turisme i l'estètica, no li han acabat de fer el pes i com que el seu xicot és del gremi, ara ha començat el curset de vigilant privat. Un cop hagi acabat les classes teòriques i pràctiques, la Policia Nacional serà l'encarregada de fer-li l'examen oficial i d'entregar-li una placa anomenada TIP. Ella, però, no té ganes d'anar més lluny, no es traurà el permís d'armes, i vol fer serveis més d'oficina.
Finalment, hem estat presents en un servei de custòdia de claus d'una urbanització de la Cerdanya, on un vigilant està pendent de l'avís d'una central d'alarmes d'Esplugues de Llobregat. Quan es dispara l'avís d'algun domicili, la central ho comunica al vigilant. Aquest comprova si es tracta d'una falsa alarma o cal avisar els Mossos d'Esquadra i facilitar-los l'accés a l'immoble en cas de necessitat.
