"Quèquicom" respon preguntes sobre les qüestions més quotidianes
Aquest dimecres, no et perdis l'especial de "Quèquicom". El programa científic del 33 dedicarà dos capítols a respondre preguntes habituals que es fa la gent.
"Quèquicom" dedicarà dues sessions a respondre preguntes que la gent es fa sobre les qüestions més habituals i quotidianes. Amb el títol genèric "Quèquicom respon", el programa científic del 33 oferirà avui, dia 28, a partir de les 21.45, i dimecres que ve, 4 de gener del 2012, aquestes respostes, en un reportatge de Míriam Martí i David Vallvé.
En el capítol que s'emetrà demà es respondrà als temes següents:
La raça de gos més intel·ligent
Quina és la raça de gos més intel·ligent? Posar pasta de dents a les cremades va bé? "Quèquicom" respon de forma clara i breu aquestes i altres preguntes que els espectadors han fet arribar al programa. Hi ha qüestions tan curioses com "Quina mena de menjar fa fer pets?" o "Què és un ull de poll?" i totes tenen una explicació científica ben interessant.
L'Aux, un gos pastor Malinois, és capaç de saltar murs, portar objectes i obeir una gran quantitat d'ordres. Xavier Marsinyach, ensinistrador, explica que acostumem a pensar que un gos és més intel·ligent quan fa el que els humans volen, que no sempre coincideix amb els interessos de l'animal. A partir d'aquí, afirma que no hi ha races més llestes que altres, sinó exemplars més o menys ben predisposats a aprendre. Ara bé, els humans han seleccionat línies de gos més adaptades a certs treballs o comportaments. En definitiva, diu, la intel·ligència funcional del gos depèn de la intel·ligència del seu amo i de la seva capacitat per ensenyar.
Els menjars que fan fer pets
Hi ha menjars que fan fer pets. Per quin motiu? La nutricionista Asun Rovira avisa que hi ha aliments que contenen substàncies com la rafinosa que causen aquestes flatulències. Aquestes substàncies passen intactes per tot el procés digestiu i fan que la flora bacteriana els fermenti i es creen gasos que fan pudor.
L'esport urbà conegut com Parkour
El Parkour és un esport urbà que consisteix a superar obstacles de tot tipus: parets, murs, tanques, escales... Cap obstacle és insuperable per als amants d'aquesta disciplina gràcies als seus moviments precisos i a l'entrenament. Però, com poden caure des de murs tan alts sense fer-se mal? Ho respon la física Irene Lapuente, que explica com dissipen l'energia de l'impacte en transformar-la en moviment. Ho demostra al Centre d'Alt Rendiment amb l'ajuda de l'atleta Aral Roca. Per altra banda, com és possible grimpar per murs tan alts sense escala? El també físic Jordi Mazón fa notar que l'angle d'impuls del peu ha d'estar a 45 graus respecte a la paret perquè en resulti un impuls vertical, cosa que fa0 possible superar murs de gran alçada.
Què és un ull de poll
També s'aclareix què és un ull de poll. El podòleg Martín Rueda mostra l'estructura dels peus i com la mala col·locació dels metatarsians causa els ulls de poll. Els metatarsians i el taló reben tota la pressió i, si estan mal col·locats, el peu se'n ressentirà i es defensarà creant pell extra. Sentim dolor perquè aquesta pell queda atrapada i pressiona els nervis del peu. Aquesta pell es pot humidificar a base de cremes que continguin urea però en la dosi adequada. Martín Rueda recomana pautes preventives dels ulls de poll, en altres zones com els dits. Una sabata ampla i una plantilla seran, entre altres, una bona solució.
L'explosió de les crispetes
Segur que hem vist explotar les crispetes moltes vegades. La pregunta és: per què ho fan? El biòleg Daniel Arbós i el físic Màrius Belles expliquen que el blat de moro té aigua en el nucli i que, a mesura que es va escalfant, es crea vapor en el seu interior. Aquest vapor fa una pressió contra les parets equivalent a enfonsar-se 80 metres, fins que arriba un moment que les parets no aguanten més i es fan les crispetes. Però només algunes varietats del blat de moro exploten, això depèn de si tenen les parets impermeables o no. Es veu la diferència posant-les al microones. Però, què passa si es fa un forat als grans de blat de moro? Al plató Jaume Vilalta explica que les olles de pressió de la cuina necessiten un forat però, en aquest cas, per no explotar.
La pasta de dents com un remei per a les cremades
És una bona solució posar-se pasta de dents a les cremades? El formador de primers auxilis de la Creu Roja Lluís Coromines ens explica per què la pasta de dents no és una bona solució per a les cremades. A través d'un exemple culinari, ens ajuda a veure que és molt millor aplicar aigua corrent a la temperatura adequada per tal de refredar totes les capes de la pell.
L'origen de la banca
En aquests temps que corren és oportú preguntar-se quin és l'origen dels bancs. El professor d'Economia i Empresa de la UPF Xavier Cuadras respon la pregunta. Mitjançant una petita història, explica que els "primers bancs" van començar quan la gent demanava a l'orfebre o a algú que treballés l'or que li guardés aquest or. Aquest orfebre donava a la gent un resguard conforme ell tenia l'or. Després, la gent directament pagava els comerciants amb aquells resguards. Finalment, els que guardaven l'or van pensar que podien fer més resguards i d'aquesta manera donar crèdit a la gent per comprar coses, com avui.
El professor Anton Aubanell fa un seguit de números fascinants a plató amb bombolles i làmines de sabó que serveixen per descobrir la màgia de les matemàtiques. Aprofita "la saviesa del sabó" per saber com es pot construir una carretera que passi per diferents punts amb el mínim de recorregut possible.
La regeneració dels boscos
Tanquen el programa dos biòlegs: Joan Manel Riera, que resumeix els mecanismes de regeneració dels boscos, i Cristian Ruiz i Altaba, que explica que una explosió volcànica va aniquilar tota forma de vida a Eivissa i Formentera, però es van salvar algunes espècies amagades sota les pedres, cargols i sargantanes, que en puritat són els més genuïns habitants de les Pitiüses.
En el capítol que s'emetrà demà es respondrà als temes següents:
La raça de gos més intel·ligent
Quina és la raça de gos més intel·ligent? Posar pasta de dents a les cremades va bé? "Quèquicom" respon de forma clara i breu aquestes i altres preguntes que els espectadors han fet arribar al programa. Hi ha qüestions tan curioses com "Quina mena de menjar fa fer pets?" o "Què és un ull de poll?" i totes tenen una explicació científica ben interessant.
L'Aux, un gos pastor Malinois, és capaç de saltar murs, portar objectes i obeir una gran quantitat d'ordres. Xavier Marsinyach, ensinistrador, explica que acostumem a pensar que un gos és més intel·ligent quan fa el que els humans volen, que no sempre coincideix amb els interessos de l'animal. A partir d'aquí, afirma que no hi ha races més llestes que altres, sinó exemplars més o menys ben predisposats a aprendre. Ara bé, els humans han seleccionat línies de gos més adaptades a certs treballs o comportaments. En definitiva, diu, la intel·ligència funcional del gos depèn de la intel·ligència del seu amo i de la seva capacitat per ensenyar.
Els menjars que fan fer pets
Hi ha menjars que fan fer pets. Per quin motiu? La nutricionista Asun Rovira avisa que hi ha aliments que contenen substàncies com la rafinosa que causen aquestes flatulències. Aquestes substàncies passen intactes per tot el procés digestiu i fan que la flora bacteriana els fermenti i es creen gasos que fan pudor.
L'esport urbà conegut com Parkour
El Parkour és un esport urbà que consisteix a superar obstacles de tot tipus: parets, murs, tanques, escales... Cap obstacle és insuperable per als amants d'aquesta disciplina gràcies als seus moviments precisos i a l'entrenament. Però, com poden caure des de murs tan alts sense fer-se mal? Ho respon la física Irene Lapuente, que explica com dissipen l'energia de l'impacte en transformar-la en moviment. Ho demostra al Centre d'Alt Rendiment amb l'ajuda de l'atleta Aral Roca. Per altra banda, com és possible grimpar per murs tan alts sense escala? El també físic Jordi Mazón fa notar que l'angle d'impuls del peu ha d'estar a 45 graus respecte a la paret perquè en resulti un impuls vertical, cosa que fa0 possible superar murs de gran alçada.
Què és un ull de poll
També s'aclareix què és un ull de poll. El podòleg Martín Rueda mostra l'estructura dels peus i com la mala col·locació dels metatarsians causa els ulls de poll. Els metatarsians i el taló reben tota la pressió i, si estan mal col·locats, el peu se'n ressentirà i es defensarà creant pell extra. Sentim dolor perquè aquesta pell queda atrapada i pressiona els nervis del peu. Aquesta pell es pot humidificar a base de cremes que continguin urea però en la dosi adequada. Martín Rueda recomana pautes preventives dels ulls de poll, en altres zones com els dits. Una sabata ampla i una plantilla seran, entre altres, una bona solució.
L'explosió de les crispetes
Segur que hem vist explotar les crispetes moltes vegades. La pregunta és: per què ho fan? El biòleg Daniel Arbós i el físic Màrius Belles expliquen que el blat de moro té aigua en el nucli i que, a mesura que es va escalfant, es crea vapor en el seu interior. Aquest vapor fa una pressió contra les parets equivalent a enfonsar-se 80 metres, fins que arriba un moment que les parets no aguanten més i es fan les crispetes. Però només algunes varietats del blat de moro exploten, això depèn de si tenen les parets impermeables o no. Es veu la diferència posant-les al microones. Però, què passa si es fa un forat als grans de blat de moro? Al plató Jaume Vilalta explica que les olles de pressió de la cuina necessiten un forat però, en aquest cas, per no explotar.
La pasta de dents com un remei per a les cremades
És una bona solució posar-se pasta de dents a les cremades? El formador de primers auxilis de la Creu Roja Lluís Coromines ens explica per què la pasta de dents no és una bona solució per a les cremades. A través d'un exemple culinari, ens ajuda a veure que és molt millor aplicar aigua corrent a la temperatura adequada per tal de refredar totes les capes de la pell.
L'origen de la banca
En aquests temps que corren és oportú preguntar-se quin és l'origen dels bancs. El professor d'Economia i Empresa de la UPF Xavier Cuadras respon la pregunta. Mitjançant una petita història, explica que els "primers bancs" van començar quan la gent demanava a l'orfebre o a algú que treballés l'or que li guardés aquest or. Aquest orfebre donava a la gent un resguard conforme ell tenia l'or. Després, la gent directament pagava els comerciants amb aquells resguards. Finalment, els que guardaven l'or van pensar que podien fer més resguards i d'aquesta manera donar crèdit a la gent per comprar coses, com avui.
El professor Anton Aubanell fa un seguit de números fascinants a plató amb bombolles i làmines de sabó que serveixen per descobrir la màgia de les matemàtiques. Aprofita "la saviesa del sabó" per saber com es pot construir una carretera que passi per diferents punts amb el mínim de recorregut possible.
La regeneració dels boscos
Tanquen el programa dos biòlegs: Joan Manel Riera, que resumeix els mecanismes de regeneració dels boscos, i Cristian Ruiz i Altaba, que explica que una explosió volcànica va aniquilar tota forma de vida a Eivissa i Formentera, però es van salvar algunes espècies amagades sota les pedres, cargols i sargantanes, que en puritat són els més genuïns habitants de les Pitiüses.
