"Sala 33" celebra el Premi Gaudí d'Honor a Julieta Serrano amb "La Monyos"
Àlex Gorina conversa amb Julieta Serrano, premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2014.
Diumenge passat, l'Acadèmia del Cinema Català va entregar el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter a Julieta Serrano, la segona dona i la segona actriu que el rep en els sis anys d'història dels guardons. "Sala 33" se suma a l'homenatge amb l'emissió de "La Monyos" (Mireia Ros, 1996), sens dubte una de les interpretacions protagonistes més recordades i emblemàtiques de l'actriu, que va debutar en el cinema l'any 1965.
"Ets més famosa que la Monyos", diu una frase popular a Barcelona. I efectivament, Dolors Bonella Alcázar, "la Monyos", va ser un personatge carismàtic de la ciutat, durant les primeres dècades del segle passat. Era una modista que va embogir per amor i passejava per la Rambla de Barcelona amb un posat extravagant, fet que va donar peu a multitud d'històries, segurament inventades, al voltant de les seves circumstàncies. Mireia Ros va debutar en la direcció de cinema amb aquesta fabulació, càlida, imaginativa i honesta, que va donar a Julieta Serrano l'oportunitat de dotar d'humanitat i dignitat una dona a qui sovint se li va prendre el pèl.
Àlex Gorina es troba amb Julieta Serrano al Cafè de les Delícies, a la Rambla del Raval de Barcelona. Davant d'aquest emplaçament se situava l'antic carrer de la Cadena, on va néixer i va viure la Monyos real. En la conversa, l'actriu repassa les sensacions dels últims dies, arran de la concessió del Gaudí per part dels companys de professió; els inicis al teatre; la seva marxa a Madrid; la relació amb Pedro Almodóvar, de qui va ser una de les actrius icòniques durant els anys vuitanta, amb interpretacions inoblidables com les d'"Entre tinieblas" (1983) o "Mujeres al borde de un ataque de nervios" (1988); i de la seva relació permanent amb el cinema català al llarg dels anys, en títols imprescindibles com "Laia" (Vicent Lluch, 1972), "La febre d'or" (Gonzalo Herralde, 1993), "Un cos al bosc" (Joaquim Jordà, 1996), o "Carícies" (Ventura Pons, 1998).
L'homenatge de "Sala 33" a Julieta Serrano també inclou declaracions especials de Mireia Ros, directora de "La Monyos", i una sorpresa musical, a càrrec del músic Pau de Nut.
"La Monyos", a "Sala 33", aquest dijous 6 de febrer, a les 22.35.
"Ets més famosa que la Monyos", diu una frase popular a Barcelona. I efectivament, Dolors Bonella Alcázar, "la Monyos", va ser un personatge carismàtic de la ciutat, durant les primeres dècades del segle passat. Era una modista que va embogir per amor i passejava per la Rambla de Barcelona amb un posat extravagant, fet que va donar peu a multitud d'històries, segurament inventades, al voltant de les seves circumstàncies. Mireia Ros va debutar en la direcció de cinema amb aquesta fabulació, càlida, imaginativa i honesta, que va donar a Julieta Serrano l'oportunitat de dotar d'humanitat i dignitat una dona a qui sovint se li va prendre el pèl.
Àlex Gorina es troba amb Julieta Serrano al Cafè de les Delícies, a la Rambla del Raval de Barcelona. Davant d'aquest emplaçament se situava l'antic carrer de la Cadena, on va néixer i va viure la Monyos real. En la conversa, l'actriu repassa les sensacions dels últims dies, arran de la concessió del Gaudí per part dels companys de professió; els inicis al teatre; la seva marxa a Madrid; la relació amb Pedro Almodóvar, de qui va ser una de les actrius icòniques durant els anys vuitanta, amb interpretacions inoblidables com les d'"Entre tinieblas" (1983) o "Mujeres al borde de un ataque de nervios" (1988); i de la seva relació permanent amb el cinema català al llarg dels anys, en títols imprescindibles com "Laia" (Vicent Lluch, 1972), "La febre d'or" (Gonzalo Herralde, 1993), "Un cos al bosc" (Joaquim Jordà, 1996), o "Carícies" (Ventura Pons, 1998).
L'homenatge de "Sala 33" a Julieta Serrano també inclou declaracions especials de Mireia Ros, directora de "La Monyos", i una sorpresa musical, a càrrec del músic Pau de Nut.
"La Monyos", a "Sala 33", aquest dijous 6 de febrer, a les 22.35.
