"Segle XX" recorda la cursa d'armament atòmic
"Segle XX" emet un documental sobre la cursa que va enfrontar els Estats Units i la Unió Soviètica per aconseguir energia nuclear, durant la guerra freda.
El documental canadenc que "Segle XX" emet dilluns, produït el 2005 i titulat "La superbomba del doctor Teller", parla sobre un aspecte i un personatge crucials en la història de la guerra freda: la cursa d'armaments atòmics i el físic Edward Teller.
Edward Teller havia nascut en una família jueva de Budapest el 1908, i la vivència infantil de la revolució hongaresa de 1918-19, encapçalada per Béla Kun, el va marcar amb un profund anticomunisme. Des del 1926 va completar la seva formació com a físic a les universitats alemanyes de Karlsruhe, Munich i Leipzig però després de l'arribada de Hitler al poder, el 1935 va abandonar Alemanya i es va refugiar als Estats Units, on es va naturalitzar el 1941. Com tants altres científics jueus europeus, va tenir una participació destacada en el Projecte Manhattan, que a partir del juliol de 1945 va donar als Estats Units l'arma atòmica i va fer possible el seu ús a Hiroshima i Nagasaki.
El monopoli atòmic nord-americà, però, va durar tot just quatre anys. Amb l'ajut d'alguns espies infiltrats en el complex cientificomilitar dels Estats Units, la Unió Soviètica de Stalin va detornar la seva primera bomba A el 25 de setembre de 1949. Als Estats Units, els científics estaven dividits: el líder del Projecte Manhattan, Walter Oppenheimer, creia que calia resignar-se a la paritat amb Moscou; en canvi, Edward Teller encapçalava els partidaris de fabricar un arma més poderosa, la bomba d'hidrogen, o bomba termonuclear.
El 31 de gener de 1950, el president Truman va decidir que s'acceleressin les recerques sobre tota mena d'armes atòmiques, inclosa la bomba dita d'hidrogen, o superbomba; 'vista la conducta dels russos, no tenim elecció', va sentenciar el president. Sota la batuta del doctor Teller, amb el suport de les primeres grans computadores de la història, l'1 de novembre de 1952 els Estats Units ja van poder detonar la primera bomba H a l'atoló d'Eniwetok, al Pacífic Sud. Tanmateix, els soviètics van trigar pocs mesos a donar la rèplica, i la cursa va continuar amb artefactes cada cop més devastadors, mentre que als Estats Units creixia la paranoia antisoviètica i es desenvolupava la cacera de bruixes comunistes, l'anomenat maccarthisme.
Discutit dins i fora de l'acadèmia per la seva aposta del 1950 a favor de la bomba H, Edward Teller va continuar la carrera universitària fins als anys 70. Durant la dècada següent va donar suport a la 'guerra de les galàxies' de Ronald Reagan i va morir a Stanford el 2003, als 95 anys, amb prou temps per haver vist la fi de la guerra freda i el valor dissuasiu de la superbomba que ell havia contribuït tant a crear.
Edward Teller havia nascut en una família jueva de Budapest el 1908, i la vivència infantil de la revolució hongaresa de 1918-19, encapçalada per Béla Kun, el va marcar amb un profund anticomunisme. Des del 1926 va completar la seva formació com a físic a les universitats alemanyes de Karlsruhe, Munich i Leipzig però després de l'arribada de Hitler al poder, el 1935 va abandonar Alemanya i es va refugiar als Estats Units, on es va naturalitzar el 1941. Com tants altres científics jueus europeus, va tenir una participació destacada en el Projecte Manhattan, que a partir del juliol de 1945 va donar als Estats Units l'arma atòmica i va fer possible el seu ús a Hiroshima i Nagasaki.
El monopoli atòmic nord-americà, però, va durar tot just quatre anys. Amb l'ajut d'alguns espies infiltrats en el complex cientificomilitar dels Estats Units, la Unió Soviètica de Stalin va detornar la seva primera bomba A el 25 de setembre de 1949. Als Estats Units, els científics estaven dividits: el líder del Projecte Manhattan, Walter Oppenheimer, creia que calia resignar-se a la paritat amb Moscou; en canvi, Edward Teller encapçalava els partidaris de fabricar un arma més poderosa, la bomba d'hidrogen, o bomba termonuclear.
El 31 de gener de 1950, el president Truman va decidir que s'acceleressin les recerques sobre tota mena d'armes atòmiques, inclosa la bomba dita d'hidrogen, o superbomba; 'vista la conducta dels russos, no tenim elecció', va sentenciar el president. Sota la batuta del doctor Teller, amb el suport de les primeres grans computadores de la història, l'1 de novembre de 1952 els Estats Units ja van poder detonar la primera bomba H a l'atoló d'Eniwetok, al Pacífic Sud. Tanmateix, els soviètics van trigar pocs mesos a donar la rèplica, i la cursa va continuar amb artefactes cada cop més devastadors, mentre que als Estats Units creixia la paranoia antisoviètica i es desenvolupava la cacera de bruixes comunistes, l'anomenat maccarthisme.
Discutit dins i fora de l'acadèmia per la seva aposta del 1950 a favor de la bomba H, Edward Teller va continuar la carrera universitària fins als anys 70. Durant la dècada següent va donar suport a la 'guerra de les galàxies' de Ronald Reagan i va morir a Stanford el 2003, als 95 anys, amb prou temps per haver vist la fi de la guerra freda i el valor dissuasiu de la superbomba que ell havia contribuït tant a crear.
