"Selva de cocodrils" a "El documental"
Un treball que ens acosta les pors, l'angoixa i les esperances d'una part de la comunitat blanca sud-africana
Aquest dijous, "El documental" estrena "Selva de cocodrils" ("Forest of Crocodiles"), una producció britànica de l'any 2009 dirigida per Mark Aitken que mostra com viu una part de la comunitat blanca sud-africana. Sovint aïllats en granges molt distants entre si, aquests descendents dels colonitzadors europeus del sud del continent africà viuen quotidianament en una atmosfera marcada per la inquietud, la desconfiança i la por. Una aproximació valenta a l'"altra cara" d'una Sud-àfrica en procés de reconstrucció després dels infames temps de l'apartheid i que aquest mateix divendres inaugura el primer Mundial de Futbol que se celebra al continent africà.
"Així és com vivim aquí... Ens esperen als arbustos i ens observen de nit, però no hi ha cap altre lloc on puguem anar..." Els De Beers van ser assaltats per tretze homes armats que els van retenir com a ostatges. La por que els va generar va transformar la seva granja en una gàbia d'or amb una doble tanca electrificada, alarmes, sistemes de seguiment per satèl·lit i reflectors perimetrals. "Si marxés de vacances no em podria relaxar a menys que tingués el mateix nivell de seguretat que el que tenim aquí. No puc imaginar-me res de diferent."
Jan i Lettie instal·len sistemes de seguretat i tanques durant el dia i patrullen per les granges aïllades de nit. Algunes vegades, just abans de l'alba, la cafeïna deixa de fer efecte i cauen esgotats a la seva oficina, on dormen unes hores. El negoci prospera, però no han tingut ni un dia de descans en cinc anys i en Jan ha tingut dos atacs de cor en pocs mesos. "La policia no s'ocupa d'anar voltant per prevenir un possible assalt a una granja, per això nosaltres fem aquesta feina. De moment, el nostre problema principal és el robatori de cable telefònic, que deixa incomunicada la gent en cas d'agressió."
L'edifici de l'Església Reformada Holandesa és el més antic de la ciutat. Blancs i negres sense sostre es congreguen al menjador social, l'únic punt en què es barregen les races, en aquesta església. Homes i dones destruïts vigilen cotxes als aparcaments a canvi d'unes monedes que es gasten a comprar un vi que els porta a tenir convulsions. Dins de l'església, una congregació formada completament per blancs s'aplega solemnement amb els seus neguitosos fills per escoltar sermons severs sobre la preservació de la pròpia cultura i sobre els comunistes que s'infiltren a la comunitat.
Mentre la congregació Reformada Holandesa abandona el temple per una porta, un grup d'homes i dones negres joves entren per una altra amb teclats, tambors i amplificadors. A poc a poc, la congregació, ara només formada per negres, creix mentre canta eufòricament, més i més alt cada vegada. El vell edifici es transforma en una casa de lloança a l'alegria de viure.
En Johannes és un expredicador afrikaner va treballar quaranta anys amb un cor Tswana negre. Ni una sola vegada ha aconseguit persuadir cap persona blanca que el vagi veure a la feina. Ara vesteix una granota i es presenta en el torn de matí a les fàbriques, on dirigeix sessions de deu minuts de cant coral mentre els propietaris esperen impacients el retorn dels operaris a la seva monòtona feina habitual.
Mark Aitken, el director, va deixar Sud-àfrica l'any 1983. Acumula més de vint anys d'experiència en la indústria televisiva i cinematogràfica. Havent treballat intensament en la producció de pel·lícules i en l'educació en el camp de la imatge des de principis dels anys 90 del segle passat, va ser nominat al Silver Cub del Festival de Documentals d'Amsterdam (IDFA) l'any 2006. Actualment treballa en projectes documentals de clar contingut social i té pensat rodar més pel·lícules a Sud-àfrica.
Fitxa tècnica:
Direcció, producció i muntatge: Mark Aitken
Fotografia: Nora Agapi, Mark Aitken
Producció: David Enright
So: Nadine Richardson, Lina Lapelyte
Música original: Leafcutter John
Música addicional a partir de "The Forest & the Sea", de Leafcutter John, i la peça "The Evolution of the Crocodile", interpretada per Kelebogile Mantsho
"Així és com vivim aquí... Ens esperen als arbustos i ens observen de nit, però no hi ha cap altre lloc on puguem anar..." Els De Beers van ser assaltats per tretze homes armats que els van retenir com a ostatges. La por que els va generar va transformar la seva granja en una gàbia d'or amb una doble tanca electrificada, alarmes, sistemes de seguiment per satèl·lit i reflectors perimetrals. "Si marxés de vacances no em podria relaxar a menys que tingués el mateix nivell de seguretat que el que tenim aquí. No puc imaginar-me res de diferent."
Jan i Lettie instal·len sistemes de seguretat i tanques durant el dia i patrullen per les granges aïllades de nit. Algunes vegades, just abans de l'alba, la cafeïna deixa de fer efecte i cauen esgotats a la seva oficina, on dormen unes hores. El negoci prospera, però no han tingut ni un dia de descans en cinc anys i en Jan ha tingut dos atacs de cor en pocs mesos. "La policia no s'ocupa d'anar voltant per prevenir un possible assalt a una granja, per això nosaltres fem aquesta feina. De moment, el nostre problema principal és el robatori de cable telefònic, que deixa incomunicada la gent en cas d'agressió."
L'edifici de l'Església Reformada Holandesa és el més antic de la ciutat. Blancs i negres sense sostre es congreguen al menjador social, l'únic punt en què es barregen les races, en aquesta església. Homes i dones destruïts vigilen cotxes als aparcaments a canvi d'unes monedes que es gasten a comprar un vi que els porta a tenir convulsions. Dins de l'església, una congregació formada completament per blancs s'aplega solemnement amb els seus neguitosos fills per escoltar sermons severs sobre la preservació de la pròpia cultura i sobre els comunistes que s'infiltren a la comunitat.
Mentre la congregació Reformada Holandesa abandona el temple per una porta, un grup d'homes i dones negres joves entren per una altra amb teclats, tambors i amplificadors. A poc a poc, la congregació, ara només formada per negres, creix mentre canta eufòricament, més i més alt cada vegada. El vell edifici es transforma en una casa de lloança a l'alegria de viure.
En Johannes és un expredicador afrikaner va treballar quaranta anys amb un cor Tswana negre. Ni una sola vegada ha aconseguit persuadir cap persona blanca que el vagi veure a la feina. Ara vesteix una granota i es presenta en el torn de matí a les fàbriques, on dirigeix sessions de deu minuts de cant coral mentre els propietaris esperen impacients el retorn dels operaris a la seva monòtona feina habitual.
Mark Aitken, el director, va deixar Sud-àfrica l'any 1983. Acumula més de vint anys d'experiència en la indústria televisiva i cinematogràfica. Havent treballat intensament en la producció de pel·lícules i en l'educació en el camp de la imatge des de principis dels anys 90 del segle passat, va ser nominat al Silver Cub del Festival de Documentals d'Amsterdam (IDFA) l'any 2006. Actualment treballa en projectes documentals de clar contingut social i té pensat rodar més pel·lícules a Sud-àfrica.
Fitxa tècnica:
Direcció, producció i muntatge: Mark Aitken
Fotografia: Nora Agapi, Mark Aitken
Producció: David Enright
So: Nadine Richardson, Lina Lapelyte
Música original: Leafcutter John
Música addicional a partir de "The Forest & the Sea", de Leafcutter John, i la peça "The Evolution of the Crocodile", interpretada per Kelebogile Mantsho
