"Sense ficció" estrena "Querida Dª Elena"
Un treball que mostra algunes de les cartes enviades durant el franquisme al programa radiofònic "Consultorio para la mujer Elena Francis" amb consultes sentimentals. Gairebé totes començaven amb un "Querida Dª Elena...".
Què pensaven les dones sobre l'amor, les relacions sexuals, l'avortament, l'homosexualitat o els maltractaments als anys 50 i 60? I quines recomanacions es donaven davant d'aquests temes?
"Querida Dª Elena", dirigit per Josep Rovira, dóna resposta a aquestes preguntes a través del testimoni d'una vintena de cartes trobades fa quatre anys en una masia de Cornellà i enviades a Elena Francis, veu del programa "Consultorio para la mujer Elena Francis".
El programa es va emetre del 1947 al 1984 des de Ràdio Barcelona per a tot Espanya i va ser un programa de gran èxit. En un primer moment es va pensar com un programa de consells d'estètica i bellesa per promocionar els productes que portaven el mateix nom, però es va acabar convertint en un consultori sentimental i social on, preferentment dones, enviaven els seus dubtes.
Oients de tot Espanya enviaven les seves cartes a Elena Francis, una dona inexistent que es va convertir en una guia espiritual. Però qui hi havia darrere d'Elena Francis? Al darrere hi havia un equip que es dedicava a llegir totes les cartes, classificar-les i a respondre-les. Algunes d'aquestes es radiaven, es contestaven en directe i formaven part del guió de cada un dels programes.
La troballa també d'alguns guions originals van fer possible estructurar el documental com una reconstrucció d'un hipotètic programa amb les cartes seleccionades. "Són cartes amb històries tan potents que volíem que fossin elles les que parlessin", comenta Josep Rovira, director del documental, i afegeix que "no és un documental amb explicacions ni especialistes, només cartes per tal de veure com es vivia en aquella època". Les cartes escollides són del 1950 al 1964.
Al documental podem veure com es tracten temes polèmics a l'època com poden ser els maltractaments, possibles relacions amoroses, dubtes sexuals o la prostitució. Tot i que la majoria eren escrites per dones, també se'n van trobar algunes d'homes. A més, s'inclouen les respostes que es donaven a les cartes, tant per antena com per correu, amb una gran càrrega moral i religiosa on es dictaminaven pecats i actes ofensius.
Per posar imatges a les cartes escrites es va recórrer a imatges de l'època provinents sobretot del cinema amateur català per tal de donar una visió de la situació d'aquell moment. La música també hi juga un paper important. Tenint en compte que la sintonia del programa era una versió de la cançó "Indian Summer", es va demanar als grups CaboSanRoque, Refree i a Quimi Portet i l'Orquestra Filharmònica de Cromagnon, amb Pep Poblet, que fessin tres versions de la sintonia original.
Joan Salvat, director de "Sense ficció" i cap de l'Àrea de Documentals de TVC, ha comentat que el documental és un dels primers treballs "fruit de l'Àrea de Documentals". "Querida Dª Elena" és en definitiva i en paraules del seu director, Jordi Rovira, "la historia sentimental d'Espanya" dels anys 50 i 60.
"Querida Dª Elena", dirigit per Josep Rovira, dóna resposta a aquestes preguntes a través del testimoni d'una vintena de cartes trobades fa quatre anys en una masia de Cornellà i enviades a Elena Francis, veu del programa "Consultorio para la mujer Elena Francis".
El programa es va emetre del 1947 al 1984 des de Ràdio Barcelona per a tot Espanya i va ser un programa de gran èxit. En un primer moment es va pensar com un programa de consells d'estètica i bellesa per promocionar els productes que portaven el mateix nom, però es va acabar convertint en un consultori sentimental i social on, preferentment dones, enviaven els seus dubtes.
Oients de tot Espanya enviaven les seves cartes a Elena Francis, una dona inexistent que es va convertir en una guia espiritual. Però qui hi havia darrere d'Elena Francis? Al darrere hi havia un equip que es dedicava a llegir totes les cartes, classificar-les i a respondre-les. Algunes d'aquestes es radiaven, es contestaven en directe i formaven part del guió de cada un dels programes.
La troballa també d'alguns guions originals van fer possible estructurar el documental com una reconstrucció d'un hipotètic programa amb les cartes seleccionades. "Són cartes amb històries tan potents que volíem que fossin elles les que parlessin", comenta Josep Rovira, director del documental, i afegeix que "no és un documental amb explicacions ni especialistes, només cartes per tal de veure com es vivia en aquella època". Les cartes escollides són del 1950 al 1964.
Al documental podem veure com es tracten temes polèmics a l'època com poden ser els maltractaments, possibles relacions amoroses, dubtes sexuals o la prostitució. Tot i que la majoria eren escrites per dones, també se'n van trobar algunes d'homes. A més, s'inclouen les respostes que es donaven a les cartes, tant per antena com per correu, amb una gran càrrega moral i religiosa on es dictaminaven pecats i actes ofensius.
Per posar imatges a les cartes escrites es va recórrer a imatges de l'època provinents sobretot del cinema amateur català per tal de donar una visió de la situació d'aquell moment. La música també hi juga un paper important. Tenint en compte que la sintonia del programa era una versió de la cançó "Indian Summer", es va demanar als grups CaboSanRoque, Refree i a Quimi Portet i l'Orquestra Filharmònica de Cromagnon, amb Pep Poblet, que fessin tres versions de la sintonia original.
Joan Salvat, director de "Sense ficció" i cap de l'Àrea de Documentals de TVC, ha comentat que el documental és un dels primers treballs "fruit de l'Àrea de Documentals". "Querida Dª Elena" és en definitiva i en paraules del seu director, Jordi Rovira, "la historia sentimental d'Espanya" dels anys 50 i 60.
