"Thalassa" celebra els vint anys en antena amb una programació especial
El programa de divulgació marina celebra les seves dues dècades de permanència al 33 amb un recull dels seus millors moments i la reemissió d'alguns dels seus reportatges més emblemàtics.
"Thalassa" celebra vint anys solcant els mars, obrint nous horitzons i explicant històries humanes plenes de passió, vint anys d'una aventura que se celebra amb una programació especial els dies 14 i 15 de novembre a TV3, i el 20 de novembre al 33.
Per celebrar l'aniversari el programa del món del mar salta a TV3 els dies 14 i 15 de novembre. El dissabte 14, a les 12.00, dins de la franja "Planetari", s'emetrà un especial "Thalassa" amb el documental "Palamós: retrats d'un port" i, diumenge 15, a la mateixa hora, es podrà veure "Els pioners de les profunditats".
El divendres 13 de novembre, el programa emetrà els reportatges "Els pioners de la costa algeriana" i "Odón de Buen".
Els pioners de la costa algeriana
La geografia d'Algèria és un balcó que dóna al Mediterrani, un balcó gegantí, de 1.200 quilòmetres de llargada. Els algerians s'alimenten molt poc del mar. Alguns peixos i cap marisc. La costa amaga tota una varietat de petxines, però no les consumeix ningú, contràriament als seus països veïns. Kamel porta un vell projecte des de fa 20 anys. Malgrat totes les dificultats, finalment ha aconseguit obrir una granja marina. La lentitud de l'administració i els problemes tècnics són obstacles quotidians, però el més dur és canviar els costums. Kamel només veu avantatges als seus conreus del mar: la contractació de joves i una alternativa a la sobrepesca.
Odón de Buen (Rumbo Sur Produccions)
Actualment, ben poca gent sap que a Portopí, a Mallorca, l'any 1906, un catedràtic de la Universitat de Barcelona, que es deia Odón de Buen va posar en marxa el primer laboratori de Biologia Marina del Mediterrani espanyol, la llavor de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, creat al cap de vuit anys i punt de partida de la investigació oceanogràfica moderna a Espanya.
A partir de l'any 1915, l'Institut Espanyol d'Oceanografia ja és una institució operativa. I, seguint les empremtes d'Odón de Buen, els deixebles més avançats –entre els quals hi ha dos dels seus fills, Rafael i Fernando- impulsen sistemàticament els estudis oceanogràfics del litoral espanyol.
Ara, Odón de Buen ja és una figura recuperada per a la història de la ciència espanyola, després d'un llarg període d'oblit. Actualment, se saben moltes coses més del mar que en l'època d'Odón de Buen, però la ciència encara ha de recórrer un llarg camí abans no entengui la complexitat dels sistemes oceànics que, a més a més, els últims cinquanta anys experimenten unes alteracions vertiginoses a causa de les accions de l'home. És un repte immens, al qual l'oceanografia intentarà respondre les pròximes dècades.
El divendres 20 de novembre, en la seva franja habitual, a les 22.00 al 33, "Thalassa" commemorarà les dues dècades en antena amb una edició especial que recull els temes més importants que ha tractat en aquests anys i una selecció de tres reportatges amb la firma del programa: "El mar dins d'una ampolla", "La sal de la vida" i "Llagosta misteriosa".
"Thalassa", dirigit per Pere Secorún, va començar la seva singladura amb les emissions del 33 al setembre del 1989. Al llarg d'aquests anys, "Thalassa", que ha estat capdavanter en el tractament dels temes mediambientals, ha mantingut sempre una coherència temàtica i també d'estil i enfocament que el públic ha premiat amb el seu suport continuat i que l'han fet un clàssic de la televisió al nostre país.
"Thalassa" ha basat una part del seu èxit en un tractament narratiu que s'ha fonamentat sempre sobre històries humanes. Els grans temes han estat els de la gent i el seu exemple, i el mar n'ha estat el motiu aglutinador i l'àmbit d'acció.
Per Pere Secorún, el seu director, "Thalassa és un exponent claríssim del que pot ser un programa de televisió pública: reuneix qualitat, informa, divulga, entreté, i el resultat és un producte digne i d'interès per a un públic ampli."
Per celebrar l'aniversari el programa del món del mar salta a TV3 els dies 14 i 15 de novembre. El dissabte 14, a les 12.00, dins de la franja "Planetari", s'emetrà un especial "Thalassa" amb el documental "Palamós: retrats d'un port" i, diumenge 15, a la mateixa hora, es podrà veure "Els pioners de les profunditats".
El divendres 13 de novembre, el programa emetrà els reportatges "Els pioners de la costa algeriana" i "Odón de Buen".
Els pioners de la costa algeriana
La geografia d'Algèria és un balcó que dóna al Mediterrani, un balcó gegantí, de 1.200 quilòmetres de llargada. Els algerians s'alimenten molt poc del mar. Alguns peixos i cap marisc. La costa amaga tota una varietat de petxines, però no les consumeix ningú, contràriament als seus països veïns. Kamel porta un vell projecte des de fa 20 anys. Malgrat totes les dificultats, finalment ha aconseguit obrir una granja marina. La lentitud de l'administració i els problemes tècnics són obstacles quotidians, però el més dur és canviar els costums. Kamel només veu avantatges als seus conreus del mar: la contractació de joves i una alternativa a la sobrepesca.
Odón de Buen (Rumbo Sur Produccions)
Actualment, ben poca gent sap que a Portopí, a Mallorca, l'any 1906, un catedràtic de la Universitat de Barcelona, que es deia Odón de Buen va posar en marxa el primer laboratori de Biologia Marina del Mediterrani espanyol, la llavor de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, creat al cap de vuit anys i punt de partida de la investigació oceanogràfica moderna a Espanya.
A partir de l'any 1915, l'Institut Espanyol d'Oceanografia ja és una institució operativa. I, seguint les empremtes d'Odón de Buen, els deixebles més avançats –entre els quals hi ha dos dels seus fills, Rafael i Fernando- impulsen sistemàticament els estudis oceanogràfics del litoral espanyol.
Ara, Odón de Buen ja és una figura recuperada per a la història de la ciència espanyola, després d'un llarg període d'oblit. Actualment, se saben moltes coses més del mar que en l'època d'Odón de Buen, però la ciència encara ha de recórrer un llarg camí abans no entengui la complexitat dels sistemes oceànics que, a més a més, els últims cinquanta anys experimenten unes alteracions vertiginoses a causa de les accions de l'home. És un repte immens, al qual l'oceanografia intentarà respondre les pròximes dècades.
El divendres 20 de novembre, en la seva franja habitual, a les 22.00 al 33, "Thalassa" commemorarà les dues dècades en antena amb una edició especial que recull els temes més importants que ha tractat en aquests anys i una selecció de tres reportatges amb la firma del programa: "El mar dins d'una ampolla", "La sal de la vida" i "Llagosta misteriosa".
"Thalassa", dirigit per Pere Secorún, va començar la seva singladura amb les emissions del 33 al setembre del 1989. Al llarg d'aquests anys, "Thalassa", que ha estat capdavanter en el tractament dels temes mediambientals, ha mantingut sempre una coherència temàtica i també d'estil i enfocament que el públic ha premiat amb el seu suport continuat i que l'han fet un clàssic de la televisió al nostre país.
"Thalassa" ha basat una part del seu èxit en un tractament narratiu que s'ha fonamentat sempre sobre històries humanes. Els grans temes han estat els de la gent i el seu exemple, i el mar n'ha estat el motiu aglutinador i l'àmbit d'acció.
Per Pere Secorún, el seu director, "Thalassa és un exponent claríssim del que pot ser un programa de televisió pública: reuneix qualitat, informa, divulga, entreté, i el resultat és un producte digne i d'interès per a un públic ampli."
